diumenge, 29 de setembre de 2019

Un campionat molt disputat.


Rogaine Muntanyes d’Ordal – Gelida. Campionat de Catalunya
Categoria Superveterans 5-58-38  99 punts 2n. classificats de 4 equips
Distància recorreguda 27,1 km. 1040 metres desnivell positiu i 17 fites

La Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal serà el darrer Rogaine d’aquest any i al mateix temps campionat de Catalunya. Torno a fer equip amb el Joan Sánchez d’Aligots.

Passats els tràmits habituals i després d’esperar una estona ja podem obrir el mapa i començar a pensar en l’estratègia. El primer que ens mirem és la zona Nord, una zona del mapa amb més detall de vegetació. Però a escala 1/25000, tot i mirar-ho amb la lupa no ens acaba d’agradar i  valorem que és una zona on moure’s i enllaçar les diferents fites serà difícil. Ens agrada molt més tota la zona Est del mapa en direcció Sud i aquesta és l’opció que escollim. Ens marquem un parell de punts on valorar per on seguir en funció del temps esmerçat: la 71 i, sobre tot, la 81.

Ens posem en marxa. Som molts equips els que hem sortit en la mateixa direcció i en les primers fites ens trobem amb molt gent. La 60 està en un corriol que va paral·lel a un tallat ens costa de veure si és per baix o per dalt del tallat. Després de provar per dalt i veure que no hi ha corriol, mirem bé el mapa amb la lupa i és clar que passa per baix. Caldrà estar atents a aquests detalls. Ja portem més d’una hora i seguim trobant molta gent a les fites.

Trotem a les baixades i en algunes zones planes. Malgrat que ens havíem proposat no deixar els camins ho fem per anar de la 80 a la 61 i estalviar-nos una bona volta i ens costa travessar la vegetació. No som l’únic equip que ha caigut en la temptació. No ho farem més.

A prop de les dues hores de cursa arribem a la 70. Segons la descripció de control està en un arbre, però aquest element no està dibuixat en el mapa. Com que està a prop d’una corba del corriol no resulta difícil. De tornada ens creuem amb l’equip d’Els Bandolers. Estem seguin estratègies paral·leles.

La fita següent, la 62, també està en un arbre no dibuixat en el mapa. Aquest lloc és més complicat, ja que la vegetació no ho fa fàcil avançar fora de camí. Ser més d’un equip en la zona ens ajuda a trobar-la. Quan sortim de la fita arribem els Bandolers.

Arribem a la 71 amb més de tres hores de cursa. Comencem a valorar que fem. ¿Retallem i comencem a tornar o seguim anant cap el Sud a pels 9 punts de la 90? Decidim seguir endavant. Un cop arribem a la pista, allà estant els Bandolers que també acaben de decidir anar a la 90.

Anem junts. A prop de la 90, nosaltres anem al davant. Agafem el corriol que ens hi ha de portar i els Bandolers no venen al darrera. Dubtem de si anem bé, però estem segurs que la fita ha d’estar allà i continuem. Ja la tenim i no sabem que han fet Els Bandolers. Baixem el més ràpid possible pel corriol fins a la Nacional que agafem en direcció a l’Ordal on tenim una nova fita i un punt d’aigua que amb la calor que fa ens va d’allò més bé. Ara sí que ja és l’hora del retorn. Comencem a estar físicament castigats.

Arribant a la 81 ens trobem de nou amb els Bandolers. Després de perdre temps a la 90 han passat per la 46 en lloc de la 65. De camí a la 81 hem descartat la 82. No veiem cap camí clar que ens hi porti i tampoc com sortir de la mateixa. Ara anem junts amb els Bandolers. No ens havia passat mai. Som conscients que el guanyador del campionat serà un dels dos equips.

Fem tres fites de tornada, 55, 57 i 33 junts. Els quatre anem prou al límit i no és possible guanyar per físic. Serà una victòria per estratègia. Arribem a un trencall on ens cal decidir, ¿anem a la 42 i tornem o anem directament a la 35 i arribada? El temps mana. Anar a la 42 i tornar són gairebé 800 metres. És massa just. Anem a la 35. Resulta que ells l’han fet a l’inici de la cursa i no tenen més remei que intentar 42, 41 i 30, una opció molt arriscada. Són molts punts, però hi ha moltes possibilitats de penalitzar per temps.

Fem càlculs i ens estan guanyat per 1 punt. Anem molt justos físicament i anem més lents del que voldrien. Fem una maniobra per no donar voltes per arribar a la 35 i ens surt malament, i l’hem de deixar estar si no volem penalitzar. Ens cal serrar les dents i arribem amb un marge de poc més d’un minut.

Ara tot depèn de quan arribin els bandolers. Arriben amb retard, però poc. Han aconseguit fer dues fites (42 i 30), però penalitzen 5 punts per temps. Finalment ens guanyen per 3 punts 102 a 99. Llàstima de la 35!. Però ja no teníem ni físic i segurament tampoc podíem pensar massa clarament.

Estem satisfets. Hem fet una molt bona rogaine. Mai ens havia passat anar-nos trobant de  amb els nostres competidors més directes i saber que ens jugaven el triomf. Ha estat divertit i emocionant.

Fites
Punts
Primera hora
4
18 punts
Segona hora
3
21 punts
Tercera hora
2
11 punts
Quarta hora
3
22 punts
Cinquena hora
3
19 punts
Sisena hora
2
8 punts

4 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Doncs sí, ha sigut un plus de competivitat!! Pels pèls... llàstima!!

Ricard Masferrer ha dit...

Va ser divertit que d'això es tracta.

Ricard Masferrer ha dit...

Per cert, el Toni Serrallonga, un dels dos Bandolers també va fer la Ultra-Pirineu en poc més de 22 hores.

Dioni Tulipán ha dit...

catxis! Potser va marcar la diferència ;-))