12 km. 6 hores 39 minuts 1226 metres de desnivell positiu
Avui surto una mica més tard
(7:30). S’ha passat la nit plovent, però el dia s’ha aixecat d’allò més bé.
Només sortir del refugi veig al meu davant el coll de la Forqueta (2864 metres)
cap on em dirigeixo.
Baixo tranquil·lament en
direcció al riu Zinqueta d’Añes Cruzes que travesso per un pont i m’endinso en
un bosc de pi negre espectacular. Els primers kms. són força planers amb un lleuger ascens que permet anar a bon pas, però ben aviat es comença a enfilar,
a estones molt dret, alternades per zones on la pujada és més suau. El caminoi
fa ziga-zagues per entremig del bosc. Els seus vorals estan farcits de bolets.
Son tota una temptació!
Quan s’acaba el bosc entro
en una mena de circ rocós i ben aviat després de deixar a l’esquerra el corriol
que mena a l’ibón d’es Millars, entro en una mena de canal molt oberta on la
pujada ara sí és ben i ben dreta. No hi ha més remei que agafar-s’ho amb molta
calma. Vaig avançant a poc a poc però sense aturar-me en cap moment.
La pujada s’acaba en una
mena de segon circ rocós més menut i el coll on em dirigeixo ja està ben a
prop. De nou estic pujant de valent fins assolir-ho per fi.
A l’altra banda pugen els
núvols que s’arrosseguen pels cims. M’agafo un breu descans abans d’iniciar el
descens. El primer tram com era d’esperar és ben dret i cal anar amb compte,
però després es suavitza. Contemplo el primer ibón de tota la travessa, l’ibón
de Llardaneta. Després de rodejar-lo segueixo el meu descens seguint el Torrent
de Llardaneta per on l’aigua baixa amb força.
“...
el camí és com la parla,
allà
on n’acaba un
també
en comença un altre,
si més
que els destins
aprenc
a estimar el paisatge”
Cesk
Freixas
Els núvols pugen i baixen i
el meu caminar pel corriol crea uns moments fantasmagòrics pel mig de la boira.
Creuo el torrent per un pont
i entro en una zona de roques que fan de molt mal caminar. Aquest tram final de
la jornada d’avui es fa molt pesat. Cal estar atent en tot moment on es posen
els peus. Resulta molt lent i el refugi no apareix fins que pràcticament ja ets
a sobre.
La tarda al refugi és llarga,
tranquil·la i relaxada, mentre cau una boira pixanera que no deixa veure res.
 |
| Vistes des del refugi |
 |
| Vistes des del refugi |
 |
| I després... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada