11,7 km. 5 hores 19 minuts 742
metres de desnivell positiu
Em poso en marxa a les 7,
just quan clareja. La previsió per avui no és massa bona. En algun moment o
altre la pluja farà acte de presència. És qüestió de no entretenir-se massa pel
camí.
La primera part es força
planera, però ben aviat comença a pujar, però el camí és de bon fer i puc caminar
a bon ritme. Al fons albiro el meu primer objectiu de la jornada, el coll de
Chistau.
El camí puja per la vall d’Estós.
La llera del riu que baixa porta aigua de forma intermitent. Hi ha trams en els
que està ben sec a conseqüència de les poques pluges d’aquest estiu en aquesta
vall. El recorregut tret del desnivell no presenta cap tipus de dificultat.
Està molt fressat i només cal seguir les marques del GR-11. Comencen a caure
gotes, però no va a més i s’acaben aturant.
La vall està rodejada de
cims molt alts pels que s’arrosseguen els núvols que m’impedeixen
contemplar-los. A mesura que m’apropo al coll la pujada es fa més feixuga però
en la seva part final suavitza.
A l’altra banda sembla que
està més clar. S’obren algunes clarianes però resulten un miratge de molt curta
durada. Gairebé no tinc temps de res i quan mirava de fer-me una autofoto de
nou comencen a caure gotes.
No m’entretinc al coll (2577
metres) i començo la baixada per la vall de Chistau. Em començo a creuar amb excursionistes
que fan el trajecte a l’inrevés. Tant les roques com l’herbei estan molt
relliscosos. Un parell de cops acabo amb el cul a terra i prenc més precaucions
per tal d’evitar-ho.
Finalment es decideix a
ploure en serio i m’aturo per protegir-me. La baixada és forta i cal anar en
compte. Quan arribo a la Pleta d’Añes Cruzes ja no plou gens i m’aturo una
estona per assecar tot el que s’ha mullat abans de tornar-ho a posar a la
motxilla. És un lloc on conflueixen tres barrancs que porten molta aigua i que
acaben formant el Riu Zinqueta d’Añes Cruzes. D’aquesta pleta surt un caminoi
que permet ascendir a un dels gegants de la zona, el Bachimala.
Ja sense pluja segueixo
endavant. A partir d’aquí el corriol segueix baixant, però ja no ho fa de forma
tan forta. A la meva esquerra i al fons de la vall tinc el riu. A l’altra banda
del riu observo els diferents barrancs i valls que venen del Posets que tímid
no es deixa veure.
Baixo xino-xano fins arribar
a les bordes de Viadós. Criden l’atenció el nombre de bordes que hi ha, al
menys una desena. Antigament aquí s’havia cultivat blat i les famílies hi
vivien tot l’estiu, però ja només és zona de pastura bàsicament d’ovelles. Però
també hi ha força vaques.
Quan arribo al refugi m’haig
d’esperar una estona ja que els guardes estan dinant. Al meu davant puc
contemplar, ara sí, l’impressionant Posets. Un cop instal·lat i quan encara
estic dinant cau una forta tempesta. De fet es passarà tota la tarda entre
ruixats i tempestes, en alguns moments amb pedra inclosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada