Cap del Verd

18,4 km. 5-42-45 18-40 x km. 1051 metres de desnivell positiu

Sonen les 9 al campanar de Gósol quan surto d’esmorzar de Cal Francisco i em poso a caminar. Surto del poble per una pista, però ben aviat l’abandono i em començo a enfilar a bon pas per un corriol. Passo pel costat de l’Ermita de Santa Margarida i segueixo corriol amunt. No sé per quina raó el mòbil no detecta la meva posició. Hauré de seguir tot el que resta de ruta amb el mapa. Assoleixo el Coll de la Mola. 

M’enfilo per un corriol en direcció a un turó, però veig que no em cal arribar a dalt de tot. Vaig a nivell per un corriol que voreja el turó, però aquest s’acaba. Ja he passat el turó i decideixo seguir pel mig del bosc a cercar el coll que hi ha a l’altra banda del turó. El bosc és força esclarissat i travessar pel mig no presenta problemes. Aviat surto a un gran prat. Un cop aquí només em cal seguir per aquest prat en lleugera pujada fins el Collet del Pla de la Font on ja començo a veure el meu objectiu. Aquest prat està encatifat de floretes grogues i liles. Sempre m’he preguntat la raó del perquè aquests són els colors més abundants en les flors silvestres.

Segueixo pujant i ben aviat arribo al Cap del Verd (2282 metres). És un cim situat entre tres comarques: Berguedà, Alt Urgell i Solsonès. Com tot cim ofereix molt bones vistes: Port del Comte, Pedraforca, Serra d’Ensija, Cadí.

Baixo fins el Coll dels Belitres. Dubto de pujar al Cap d’Urdet (2252 metres), però ho desestimo. No milloraré massa les vistes que de les que acabo de gaudir des del Cap del Verd i farà que acabi més tard la ruta.

Hi ha una opció que és tornar per on he vingut, però també hi ha una baixada per la llera d’un torrent, l’anomenat Torrent Fosc seguint la ruta de Caracremada. Pensava que podria baixar ràpid, però no ha estat així. El camí està poc fressat i no és de massa bon fer. No té pèrdua, ja que un cop s’entra al torrent ja no s’ha de deixar. Ara bé el camí “desapareix” en alguns moments i m’entren dubtes de si realment vaig bé. Però aquesta és la única opció de baixada i segueixo baixant. De tant en tant trobo marques però aquestes són escadusseres.

Travesso una pista i segueixo pel torrent. Ja força avall el corriol s’eixampla i el torrent va quedant molt per sota d’on circula el camí. Sobretot a la banda esquerra del torrent s’aixequen unes parets de roca molt altes. Resulta un paisatge ben sorprenent i que no m’esperava trobar. El camí s’acaba convertint en una pista i s’allunya definitivament del torrent.

Ja albiro Gósol, però en un moment determinat m’equivoco de camí. Passo per entremig d’un ramat de vaques i el camí s’acaba. Travesso uns camps i agafo la direcció que em portaria a Gósol, però arribo a un punt en que no veig com continuar i torno a enrere per agafar el camí correcte. Ara ja sí, sense més dificultats i entrebancs, em dirigeixo a Gósol, passant primer pel Molí de Gósol. Com acostuma a passar aquest darrer tram se’m fa llarg i pesat. És hora de dinar i abans d’emprendre el camí cap a casa dino al mateix lloc on havia esmorzat aquest matí.