dimecres, 5 de juliol de 2006

Bastiments

L’any 2002 vaig córrer la primera edició de la Cursa de Bastiments. Va ser una de les curses més dures que he fet mai, però el lloc i els paisatges valien la pena. Després el recorregut es va canviar una mica, però jo no vaig repetir l’experiència. Ara ja fa dues temporades que el Club Muntanyenc de Mollet l’ha deixat d’organitzar.
Aquest diumenge a les 7 del matí 4 amics (Christian, Xavi, Dennis i jo mateix) ens trobàvem a la plaça del bonic poble de Queralbs (1236 metres) per repetir l’experiència. Tots, menys un, coneixíem el recorregut. En principi teníem que ser més, però després d’esperar un quart d’hora tot comentant la jugada decidim no esperar més.
Arranquem amb tranquil·litat carretera avall fins el revolt de la Farga on agafem el camí que comença a pujar seguint el curs del Freser en direcció a Coma de Vaca. Aviat trobem les primeres rampes que ens obliguen a caminar. Trotem i caminen a estones fins que passem el pont que ens canvia de riba del Freser. Portem 50 minuts des que hem començat i ens reagrupem per primera vegada.
Enfilem les ziga-zagues del camí que ens mena fins a Coma de Vaca (1995 m.) on davant nostre s’obre la verda Coma del Freser amb el majestuós i magnífic Bastiments al fons. Portem 1 hora 44 minuts de camí. Dóna gust trotar per la catifa verda d’aquests prats de la vall, fins emprendre les primeres rampes que ens porten fins el Coll de la Marrana (2515 m.). De tan en tan ens aturem per reagrupar-nos i comentar com ens trobem.
És un no parar de pujar fins assolir el cim de Bastiments (2881 m.). Han estat uns 15 km., aproximadament 1200 metres de desnivell i 3 hores 40 minuts. Fem la foto i mengem una mica. Contemplem el paisatge, el recorregut que hem fet i el que ens resta per fer. Estem aproximadament a la meitat del nostre camí d’avui. Ara toca baixar fins a trobar el GR-11. Tirem pel dret, pel mig d’un pedregar sense cap camí i on cal anar amb molt de compte per no prendre mal.
Un cop acabada la baixada infernal ens hem de treure les desenes de pedretes que portem a les sabatilles i aprofitem per beure i recuperar forces a les Fonts del Freser abans de tornar a pujar cap el Coll de Tirapits, una pujada més suau que la de Bastiments.
Un cop al Coll (2791 m.) seguim el GR-11 carenejant fins el coll de Noucreus. Des d’aquesta carena contemplem els bonics llacs francesos del circ de Carançà, i també altres cims que ens rodegen.
Des del coll de Noucreus, amb una mica més de 6 hores de camí, ja tot és baixada, el primer tram fins a Núria. Em sento els quàdriceps molt carregats i malgrat que aquesta és una baixada en la que pot ser còmode llançar-se a córrer, haig de ser prudent i em limito a trotar amb tranquil·litat.
La major part del recorregut l’hem fet amb dos grups, el Christian i el Dennis que estan més forts i van més ràpids al davant i el Xavi i jo que anàvem més xino-xano. A Núria ens tornem a reaprupar davant la font, bevem, agafem aigua i comencem el darrer tros del nostre recorregut, la baixada fins a Queralbs, mentre cauen unes gotes que posem les pedres del camí molt relliscoses. Per sort, aviat deixa de ploure i podem seguir el camí sense por a relliscades. A prop de Queralbs topem amb una sorpresa: unes escales noves inacabables fruït de les actuals obres del funicular. El nostre pensament només està en acabar el més aviat possible.
Arribem de nou a la plaça de Queralbs després de 8 hores 15 minuts de camí. En Christian i el Dennis ens estan esperant davant d’unes enormes gerres de clara. No ens fem pregar massa i també demanem la nostra ració de beguda isotònica. Hem fet uns 33 qm. i hem gastat unes 8000 kilocalories que anem a recuperar al poble de Ventolà, no sense abans prendre un bany reconfortant en les fredes aigües de les Gorges del Freser.