divendres, 21 de juliol de 2006

A peu per la Terra Alta i pel Matarranya

De Josep Maria Espinàs sempre m’ha agradat la seva capacitat d’observació dels elements més senzills de la vida quotidiana i la facilitat de convertir aquests elements en quelcom interessant pel lector.
Dels llibres que podríem anomenar la col·lecció “A peu per ....” fins ara n’havia llegit tres: “A peu per Castella”, “A peu per Extremadura” i “A peu pel Pallars i la Vall d’Aran”. M’agrada la seva filosofia de viatjar a peu com una manera que ajuda a conèixer millor els llocs i la gent que hi viu, tot fugint del turisme de consum tan habitual en els nostres dies.
El passat mes d’abril vaig visitar alguns pobles de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya. Tenia curiositat per llegir el que el Josep Mª Espinàs havia escrit sobre aquests llocs en els seus llibres.
Va passar a peu per la Terra Alta el 1988 i pel Matarranya el 1996. En ambdós tria el mes d’agost una època de molta calor en aquestes comarques. Es nota un canvi important en la organització: per la Terra Alta es perd, fins i tot, de forma angoixant en alguns moments, i té alguns problemes per trobar allotjament, en canvi en el Matarranya estava tot més planificat i aquests problemes no apareixen.
Malgrat el pas dels anys, els llocs i els paisatges no han canviat pas tant, i les seves descripcions encara els fan avui en dia plenament identificables: la Farola de Gandesa on es produeix l’encreuament de les carreteres principals, els Quatre Camins, el bar Grau d’Horta de Sant Joan, Santa Bàrbara, la catedral del vi, la plaça de Vall-de-Roures, els camps d’ametllers i oliveres, el riu. Altres llocs han canviat: el museu Picasso, la via verda i les seves estacions.
Al principi del llibre de la  Terra Alta explica que no fa un viatge per recórrer els espais de la guerra civil, però al llarg del seu recorregut no té més remei que parlar-ne varies vegades. És quelcom de molt present en la zona encara que no és vulgui. Hi ha massa records en pobles i paisatges i en la mateixa gent. És gairebé impossible passejar per aquelles contrades i no pensar que allò fa ser escenari d’una batalla on van morir i patir molta gent. Malgrat el pas dels anys encara es troben i es veuen restes arreu, sobre tot, a Corbera.