La Sèquia

El passat mes de setembre mentre escalfava per la cursa d’orientació de Santpedor vaig descobrir un canal d’aigua amb un camí que el seguia. El lloc em va agradar.

Després i gràcies al Sant Google vaig saber que allò era la sèquia que al llarg de 26 km. porta aigua des de Balsareny a Manresa, una construcció del segle XIV amb una curiosa història amb certs aires de llegenda. El passat 2 de març van fer la 24a. transèquia, una marxa que ressegueix tot aquest camí. En un principi havia pensat anar-hi, però el fet que fos molt multitudinària (més de 6000 participants) em va tirar enrere ja
que preferia fer-ho en solitari i amb la tranquil·litat de poder contemplar tot el paisatge.

I així ha estat, després d’estudiar les possibilitats de transport públic que em podien permetre fer-ho sense suport extern allà estic caminant des del Parc de l’Agulla en direcció a Balsareny. És un recorregut pla i maco, sempre al costat del canal d’aigua. D’alguna manera em recorda a la via verda. El lloc és tranquil allunyat del brogit al que estem acostumats.
La primera part no para de donar voltes pel Pla del Bages al Nord de Manresa rodejat de camps i petits horts. Un cop travessada la carretera de Santpedor el polígon de Santa Anna i ja a prop d’on vaig descobrir el mes de setembre trobo el lloc més encisador de tot el recorregut, amb grans alzines i roures als dos costats i amb el centenari Roure Gros.

Abans d’arribar a Sallent es passa pel costat de les Mines de Potassa, tot un canvi de paisatge, entre les vies del tren i la muntanya de les restes de potassa, un paisatge de lo més Mad Max. Porto poc més de 20 km. ja en tinc prou. Ha estat un bon passeig. Dino a Sallent i agafo el bus que em portarà de tornada a Manresa.