La
Marató és sempre una cursa especial. No sé el que té, que qui la prova
una vegada s’enganxa i repeteix. Suposa un esforç important tan la seva
preparació com el mateix dia de la cursa.
La meva darrera marató va ser l’edició del 2006.
Actualment amb dos o tres hores de cursa ja en tinc prou i per fer una
marató en necessito prop de quatre i se’m fa massa llarga i començo a
pensar qui m’ha manat a mi ficar-me allà. Però el matí del dia M, no puc
evitar rememorar les sensacions de la cursa i en quin km. probablement
em trobaria.
Un
cop aconsegueixes acabar-la t’omples de satisfacció per assolit el
repte i el dia després malgrat l’esgotament i les tiretes et trobes com
en núvol. Avui després de llegir les cròniques de tots els coneguts que varen córrer ahir els 42 km. estic pensant que el proper any és possible que torni una altra vegada a ser a la línia de sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada