diumenge, 2 de març de 2008

Dia M

La Marató és sempre una cursa especial. No sé el que té, que qui la prova una vegada s’enganxa i repeteix. Suposa un esforç important tan la seva preparació com el mateix dia de la cursa.
La meva darrera marató va ser l’edició del 2006. Actualment amb dos o tres hores de cursa ja en tinc prou i per fer una marató en necessito prop de quatre i se’m fa massa llarga i començo a pensar qui m’ha manat a mi ficar-me allà. Però el matí del dia M, no puc evitar rememorar  les sensacions de la cursa i en quin km. probablement em trobaria.
 
Un cop aconsegueixes acabar-la t’omples de satisfacció per assolit el repte i el dia després malgrat l’esgotament i les tiretes et trobes com en núvol. Avui després de llegir les cròniques de tots els coneguts que varen córrer ahir els 42 km. estic pensant que el proper any és possible que torni una altra vegada a ser a la línia de sortida.