Podi

Des que vaig decidir passar-me a la categoria H45, la que em correspon per edat, que cercava, fer primer en una cursa de copa catalana, i com diu el refrany a la tercera ha estat la vençuda.

He sortit tard, passades les 11 del matí, des del pati d’una escola. Quan he sortit ja havia arribat un company de club. Començo a córrer pels carrers del poble.

Un cop abandonada la zona urbana trobo la primera fita entre uns arbrers fruiters al peu d’un talús. Enfilo cap a la segona que està dins d’un barranc. Camí cap a la tercera cal córrer de nou pels carrers, en aquests cas d’un polígon, i després agafar una pista forestal amb fort desnivell positiu. La deixo per trobar la tercera fita en mig de la vegetació. I torno a la pista per anar per  la 4. Arribo a un camí. M’he passat. Tinc que tornar enrere. Aquí està. Arribem junts amb el Carles, un company de club que corre a la mateixa categoria i que havia sortit 20 minuts abans. A més va acompanyat d’un altre H45 que també havia sortit abans. Enfilem ràpidament cap a la 5. Camí de la 6 deixo als meus companys, però em costa de trobar i ens tornem a retrobar. Ara amb tranquil·litat i a casa veig que al mapa hi ha assenyalat una arbre caigut que vaig veure en el terreny, però no en el mapa en el seu moment.
A partir d’aquí farem junts el camí fins a la 10.

Allà surto corrent, però de nou pel camí equivocat. En una zona amb una atapeïda xarxa de camins ens tornem a separar. Ja tinc la 11, la 12 i la 13 que estan força juntes i no ofereixen dificultats remarcables. Ara ja torno a entrar en l’entramat urbà fins acabar el circuït en 59 minuts justos. He fet menys d’una hora per 3700 metres i 16 fites.

Treuen la classificació i he fet primer. Cal esperar una bona estona pel lliurament de premis, però paga la pena per estar per primera vegada en el graó més alt.

Ara a mantenir la forma fins el campionat de Catalunya a La Seu d’Urgell, la propera cursa important.