Tornada a l’asfalt

Aquest matí he tornat a córrer una cursa d’asfalt, ha estat el 10.000 del Circuït de Catalunya, un lloc especial per una cursa especial, per una bona causa, recaptar diners per l’Esclerosi Múltiple.

La meva darrera cursa d’asfalt va ser la pujada al castell de Castelldefels el passat desembre i pel darrer 10.000 haig de remuntar-me al gener del 2006 a la cursa de Sant Antoni quan estava preparant la meva darrera marató.

Ara estic molt centrat en les curses d’orientació i darrerament sóc molt irregular en els entrenaments. Entre setmana entreno poc i el cap de setmana sempre que puc ho faig per muntanya. Ja no recordo quan va ser que vaig fer la darrera sèrie.

Per tot això era un incògnita el ritme que podria portar. Tenia al cap sortir tranquil·lament a veure-les venir i com a molt tractar de córrer tots els kms. per sota de 5.

No havia estat mai al Circuït de Catalunya i he gaudit plenament d’agafar el pitral dins d’uns boxes i passejar pel pit-lane per arribar fins a la línia de sortida. Una mica d’escalfament i tot a punt per les dues voltes i escaig.
Surto del darrera i en la baixada fins a la línia d’arribada al circuït vaig agafant posicions. Primer km. en 4-31, molt ràpid malgrat que no tinc la sensació d’anar tan despresa. Em mantinc per sota de 5 fins el 4 en el que trobo la pujada més forta del circuït. Passo el km. 5 amb 24-15 i posició 889.
Miraré d’augmentar el ritme al llarg de la segona volta i així és fins passat el km. 8, on de nou en la mateixa pujada de la primera volta em quedo clavat i ja no aconsegueixo millorar aquestes sensacions.

 

Finalment he baixat dels 50 minuts, 49-37, i posició final 774 de 1407 arribats.

M’ha agradat tornar a l’asfalt i córrer pel circuït on acostumem a fer-ho cotxes i motos. És un lloc diferent.

Suposo que amb una mica més d’entrenament encara podria tornar a fer els 10.000 per sota de 45. No defujo de intentar-ho properament.