divendres, 31 d’octubre de 2008

42.195 metres i pujant a la Mola

Tot va començar quan vaig llegir que aquest any la marató de Sant Llorenç Savall pujaria a la Mola (Sant Llorenç del Munt). Fa més de dos anys i mig que no corro cap marató. La meva darrera va ser la Marató de Barcelona de 2006.
Em presento a la línia de sortida amb pocs kilòmetres setmanals (entre 20 i 30) des de mitjans de setembre, per tant la meva aspiració és simplement acabar-la el més dignament possible i sense grans patiments. No tinc cap objectiu específic de temps però calculo que 6 hores estaria bé. Això significa portar un ritme de 7 km. per hora. Serà la meva 14ª marató i la 3ª de muntanya. Les altres ja queden molt lluny en el record: la segon edició de la marató de Sant Llorenç de Savall el 1996 amb un temps de 4-25 i la mítica x-trem-marató de l'Aneto de 1999 en 7-37.
A la sortida em retrobo a un munt de companys amb els que feia temps que no coincidia, mentre recullo el pitrall i em preparo pel moment de començar aquesta nova aventura. El temps passa ràpid i ja estem en carrera. M'ho agafo en calma i porto al darrera les bicicletes que tanquen la cursa. En els primers kms. formem un grup força nombrós i anem petant la xerrada sense pressa.
 
Aquesta part de la cursa és força ràpida i la comparteixo amb el Dennis fins que arriba un moment que no puc seguir el seu ritme i em vaig quedant sol.



Porto dues hores de cursa. S'ha acabat la part més fàcil de la marató i afronto la pujada a la Mola. La faré sol, la major part d'ella caminant, però també corrent en alguns trams. Aquí trobem a molta gent que ha sortit a fer la seva passejada dominical. Passo la mitja marató aproximadament amb 3 hores. Això vol dir que al final seran molt més de 6 hores.
Ja soc al cim, amb 3-30 hores de cursa. Quan estava a punt per seguir arriba el Xavi i esperem l'arribada de Xavi Miquel i Pau.
  
Continuem fins el Coll d'Eres sense esperar que acabin el seu “avituallament especial”. Allà ens tornem a ajuntar. La baixada fins la Font del Llor es fa eterna i cal anar amb molt de compte ja que les cames no estan per baixar amb alegria i hi ha algun tram perillós.
A l'avituallament del Marquet de la Roca ens atrapa el Jaume, l'home de la organització que tanca la cursa. Prenem la decisió d'anar junts fins el final. Som 6: Xavi, Xavi Miquel, Pau, Jacint, Jaume i jo mateix. Sabem que ens esperen 12 kms. amb quatre pujades fortes i que anirem tancant els controls. Només hem de vigilar de no arribar fora de control.
A les pujades caminem, i a les zones de pla i baixada trotem. Els kms. de pujada ens surten entre 13 i 15 minuts i els de pla i baixada al voltant de 7. En els avituallaments ens reagrupem, sobre tot, el Xavi que porta un millor ritme que la resta ens espera amb paciència.
En Jaume és de gran ajuda pels seus ànims i per les explicacions que en tot moment ens fa del recorregut que tenim per davant.

Arribem al darrer avituallament i per fi trepitgem asfalt. Ja gairebé no sabíem que era aquesta superfície. Només falten 2 kms.


Fem els darrers metres pels carrers del poble tots junts i creuem la línia d'arribada en 6-53. Què bé que ho hem passat!