Orientació al Pi de les 3 Branques

Tercer diumenge consecutiu direcció Berga. Aquest cop a la cursa del Pi de les 3 branques al municipi de Castellar del Riu organitzada pel COB. Després del mal resultat de Saldes me la plantejava com un repte per tornar a agafar bones sensacions. Tenia per endavant 5100 metres, 17 fites i 220 metres de desnivell.

Em situo ràpidament en el mapa, i una petita franja sense arbres per sobre d'un tallat em porta de dret a la primera fita. Creuo per primer cop la carretera però em fico massa aviat al bosc i em trobo amb una fita que no és meva. Torno a la carretera em resituo i ara si que ho veig clar i la segon és meva. Direcció oest per un bosc preciós fins trobar una riera. Travesso la riera i en un petit clot hi ha la fita.

Ara toca córrer en baixada seguint la riera fins travessar de nou la carretera, passar per entre dos camps i en un petit monticle darrera un arbre trobo la 4. Passo per la cantonada d'una casa i un terreny obert i m'endinso en un bosc net. Veig una fita sota una roca. Ja és meva. Pinço sense mirar el número de control. M'he equivocat no és la meva aquesta! I ara què ? Es la primera vegada que em passa això. Intento situar aquesta pedra en el mapa, però no la trobo. Em dirigeixo a uns camps propers que tinc una mica al sud i des d'allà ataco de nou la fita. Ara sí. Aquesta és la meva. He fet la segona errada del dia. Com a mínim ja he
perdut uns 5 minuts.

Baixo de nou fins el camp i el vorejo. Poc abans d'arribar a un punt d'aigua m'enfilo per trobar pel mig d'un bosc una mica espès i sota un tallat la 6. Corro arran del filat i amb alguna vaca propera fins trobar la 7, i per la 8 també ressegueixo el filat fins la carretera i des d'allà busco la pedra no hi ha el control.

Estic gaudint de la cursa. Estic ben orientat no em costa trobar les fites, però no em noto fresc de cames. Travesso la carretera i pujo pel costat d'una riera fins un camí. Creuo una altra riera i agafo un petit corriol que s'enfila i un cop a dalt, just sota meu tinc la 9. Podria tractar de trobar la 10 a nivell, però prefereixo baixar i seguir arran de riera. Crec que ja em trobo a l'alçada de la 10 i m'enfilo amunt identifico les pedres del mapa i ja és meva. Acabo de pujar fins trobar una zona de bosc net d'on ha de sortir un petit corriol que m'ha de dur al següent control. No hi ha manera de trobar aquest corriol i canvio la decisió. M'enfilo, fins trobar un camí. Corro en baixada, però no massa depressa ja que tinc que trobar un trencall a la meva esquerra. Aquí està i la fita també. Segueixo el corriol endavant fins trobar un creuament i davant mateix d'aquest hi ha una franja de bosc net que segueixo fins al final i em porta a una rasa on hi ha la 12.

Surto d'aquesta fins trobar la carretera. La 13 està lluny. És la mateixa que havia  trobat quan buscava la 2. Són uns 800 metres al costat de la carretera per una magnífica zona de bosc on dóna gust córrer en lleugera pujada. Llàstima que noto les quatre setmanes en que pràcticament no he entrenat. Les cames no van. No m'hi trobo a gust.

Un cop tinc la 13 m'enfilo una mica i des d'allà acabo de decidir el camí a seguir. Estudio dues opcions i opto per la que sembla tenir menys desnivell. Segueixo al costat d'una tanca fins trobar una riera. La baixo fins un encreuament amb una altra i travesso aquesta. A partir d'aquí segueixo a nivell fins deixar un petit turó de pedra a la meva esquerra. Ja estic a prop, uns 100 metres més i allà entre mig d'una zona de pedres la tenim. Ara avall fins a la riera. Just en un tàlveg de l'altra cantó hi ha la 15. De tornada al mig de la riera, m'enfango una mica. En la següent corba m'enfilo a l'altra banda, travesso una petita zona oberta, un camí i ja la tinc.

De nou al camí i aquest ja em portarà fins a la 17 i fins al final. Tracto d'agafar velocitat, però de nou torno a notar que no tinc les cames fresques. Ha estat una cursa de la que estic satisfet de l'orientació però en la que no m'he trobat bé físicament.
Tinc que tornar a entrenar amb regularitat. Han estat 1-23-44 que m'han servit per ser segon de nou. Una bona xerrada amb diferents companys tot menjant síndria i bevent cervesa típica de les curses organitzades pels del Bergadà.