L’espectacle de la natura s’acaba. La Senda Camille VII: Lizara-Somport

Lizara-Somport  17,8 km.  6h. 55 min.

Temps de pas: refugi dels forestals 1-30; Port de la Verreda 3 hores: Ibon d’Estanes 4-40

Darrer dia de la Senda de Camille. Surto aviat amb la idea de ser a Somport com més d’hora millor.

Comença forta la pujada fins arribar a un petit pla herbat que serveix per prendre una mica d’aire  en aquest inici tan sobtat. Però de nou amunt que fa pujada. Ara a través d’un pedregar amb un torrent i unes cascades amagades que hi ha al mig d’una canal. La pujada es fa suportable ja que hi ha trams planers que serveixen per recuperar l’alè. Tot està farcit de flors de tots colors.

Fins al refugi dels forestals amb una arquitectura ben especial tot el camí ha estat a l’ombra.

A partir d’aquí comença el veritable espectacle d’avui: prats superverds, riuets, neu, grans pedres i cim a dojo. És un plaer caminar per aquí tranquil·lament i observar bocabadat tanta meravella natural com em rodeja.

Supero el port de la Verreda (2110 metres) i m’endinso en el Vall de los Sarrios. No hi ha paraules per descriure-ho. Molt millor són les imatges.

Abandono amb recança la vall dels Sarrios. Queda al meu darrera. Per un camí pedregós de mal caminar seguint el torrent per on desguassa tota l’aigua de la vall inicio el descens. Cal estar amatents ja que en un punt d’aquest corriol la Senda deixa el GR que seguia fins ara i es desvia a la dreta. Està molt ben assenyalant, però pot ser fàcil despistar-se.

Una mica més endavant ja es divisa l’Ibon d’Estanes, tota una atracció “turístic-excursionista” de la zona. Baixar i vorejar-lo no resulta senzill. El corriol és molt desagradable amb tanta pedra.

M’aturo i gaudeixo d’uns moments de tranquil·litat a la vora del llac, tot escoltant el so llunyà dels esquellots de les vaques. S’acaba la Senda. Suposo que aquest és el darrer moment idíl·lic de la mateixa.

Des d’aquí el camí ja és còmode fins el final. Tinc ganes de donar per acabats aquests 7 dies i opto per baixar fins el pàrquing de Samsanet en lloc de seguir l’itinerari que proposa la guia. Travesso de nou els boscos del primer dia i gaudeixo de la seva ombra.

Un cop arribat al pàrquing em toca fer un quilòmetre per la carretera ben poc transitada, ara ja de nou en pujada. Tinc sort i puc aprofitar-me d’alguns racons d’ombra. Els dos darrers quilòmetres de la travessa són al costat del torrent que baixa des de Somport pel mateix camí pel que vaig baixar el primer dia de la ruta.

Ja ho tinc! He complert amb tota la Senda amb bon temps i gaudint de caminar per aquest paratges tan esplèndids. Sens dubte és altament recomanable. Ja estic pensant en quina serà la propera travessa.