dijous, 23 d’agost de 2012

La Porta del Cel III: Certascan - Pinet

Aquesta és l'etapa més temuda de la travessa, un pujar i baixar continuo, amb avisos a totes les guies de que cal orientar-se bé per no perdre's. 
Després d'esmorzar i mentre estem acabant de preparar les motxilles observem inesperadament com el parell de rucs que hi ha al refugi per pujar-hi les provisions posen en fuga al gos d'altres usuaris del refugi. A poc a poc i a mesura que anem enllestint les motxilles el grup que fem la Porta del Cel comencem el nostre equip. Els primers en sortir són el Jordi i la Marta i poc després surto jo al voltant de les 7.30. Vaig baixant sense presses. Abans d'emprendre la forta pujada en direcció al Coll de Lurri el Pep ja m'ha avançat. Porta un altre ritme. De moment el camí està ben marcat i el corriol és ben fressat pujant a base d'anar revoltant. Segons alguna guia hi ha 35 girs, però m'abstinc de comptar-los. Ja en tinc prou amb anar fent sense pausa. Quant miro avall veig al Pepe, Iñigo, Joan i Iolanda que també van pujant. 
Tan al llarg de la pujada com un cop a dalt puc contemplar el que deixo enrere. A l'altra banda una lleugera baixada em mena al primer llac de la jornada: l'estany Romedo de Dalt que sorprèn amb la seva encisadora illa al mig. Si en lloc d'un pi tingués una palmera semblaria una illa d'aquestes de còmic on hi ha els nàufrags.
Vorejat aquest llac segueixo baixant ara ja acompanyat de Pepe, Iñigo, Joan i Iolanda. Cal estar amatent a les marques de GR i, sobre tot, a les fites. També rodegem el Romedo de Baix i partir d'aquí comença una suau pujada vorejant encara dos llacs petits més. Un cop assolim aquest darrer que té poca aigua i en el que hi ha un ramat de cavalls pasturant i després de trobar també un ramat de béns, girem a la dreta i enfilem la segona pujada forta de la jornada. Seguim en grup junts i així farem la resta de l'etapa ja que el nostre ritme és similar. La pujada es fa feixuga però anem fent fins a dalt del coll, anomenat Port de l'Artiga.
El coll ens rep amb un fort vent. Ens protegim darrera d'unes roques ja en zona francesa i ens reagrupem abans d'iniciar la baixada. Tenim una magnífica vista d'ambdues vessants. En el cantó català i allà lluny podem veure un punt blanc, el refugi d'on venim. Realment queda molt i molt lluny.
La baixada es fa per una zona de blocs de pedra que ens obliga a anar amb compte d'on hem de posar els peus. Es fa lenta, llarga i pesada.

A mesura que baixem podem veure els aiguamolls cap els que ens dirigim així com el barranc per l'esquerra del que ens haurem d'enfilar cap a l'Etang de Montestaure.
Per fi arribem als aiguamolls. Segons hem llegit aquest és un punt clau on cal vigilar per agafar el camí correcte. Ho trobem ben marcat i sense dubtar, travessem el petit rierol on hi un parell de pescadors i de nou ens hem d'enfilar. Hem deixat les marques del GR per seguir unes marques grogues que ja no deixarem fins arribar al refugi de Pinet..


Mentre pugem queda al fons a la nostra dreta el barranc per on baixa l'aigua del llac de Montestaure on ens dirigim. La pujada torna a ser ferma fins arribar al llac. Només veure el llac i sense apropar-nos ja enfilem en direcció al Pic Reclos. El GPS ens ha indicat que ens allunyàvem del camí, ja que seguint unes fites ens estàvem segurament dirigint cap el pic de Montestaure. No havien vist les altres fites. En aquest tram cal anar atent a les marques i a encertar el camí correcte que per moments és ben dret fins arribar a un flanqueig just sota les pedres i amb un bon estimball a la nostra esquerra que no m'agrada gens.
Poc més i ja som al Port de Recos des d'on veiem per primera vegada el nostre objectiu d'avui, encara que molt lluny. Prenem un petit descans. Veient la baixada agafo els pals per primer i darrer cop en tota la travessa. Es tracta d'un camí molt dret amb ziga-zagues no massa evidents pel mig d'un herbat. El lloc a on hem d'anar a parar resulta molt evident però el camí a seguir no ho és tant. Seguim baixant fins el coll d'Estela, una de les imatges de la travessa amb una bona vista tant del Pic d'Estela que està allà mateix com del camí que ens ha d'aproximar fins a Pinet.


Continuem baixant pel mig d'un prat seguint les marques i amb compte de no anar pels camins que no toquen. Travessem l'aigua que baixa d'un barranc i decidim aturar-nos una estona tot aprofitant l'aigua fresca del lloc. Ens treim les sabates i ens remullem els peus que ho agraeixen d'allò més.
Continuem el nostre camí. Ja no queda molt, però un cop abaix de tot de la vall ens cal pujar de nou per tal de cercar el pas que ens ha de portar a l'altra banda del barranc que ens separa del refugi. Cal pujar per sobre l'alçada del refugi que ja fa estona que hem deixat de veure per una mena de coll per trobar aquest pas.
Estem cansats i el nostre ritme comença a ser lent. Aquest tram és perdedor i cal anar amb compte. De fet alguna marrada. El desnivell ens castiga les cames ja fatigades per la llarga jornada. Hi ha diferents camins i també diferents marques, però un cop dalt el coll el camí ja és evident.
Baixem a travessar el rierol que baixa de la Pica i després toca el tram "estrella" de la travessa pels que no ens agraden les grimpades: un tram vertical equipat amb un cable. Malgrat que no m'agrada el superem sense dificultats i ja tenim el refugi davant nostre.


Complim les formalitats de la reserva i fem una birra amb uns ganyips abans d'anar a banyar-nos i refrescar-nos al petit llac del davant. De nou l'aigua està genial.
Avui si que està ple el refugi, però s'hi està bé. Passem l'estona fins l'hora de sopar en una animada xerrada. De nou fem un bon sopar: sopa, estofat i macedònia.
Després de sopar esperem una estona per anar a dormir. Estem a 2100 metres i podem estar a fora del refugi sense abrigar-nos. Fa molt bona nit, però cal anar a dormir aviat que demà ens espera una nova jornada.
Aquests són els temps d'avui:

    • Coll de Lurri:         1 hora
    • Port de l'Artiga:     3 hores
    • Aiguamolls:           4.30 hores
    • Port de Recós:      5.30 hores
    • Refugi de Pinet:     8 hores
 

Cap comentari: