diumenge, 31 d’octubre de 2010

Creu de Barberà

Vaig viure tota la meva infantesa en el barri de la Creu de Barberà i malgrat canviar de domicili a l'adolescència vaig continuar mantenint un estret lligam amb el barri per un llarg període de temps ja que d'allà eren totes les meves amistats, la meva escola i també els llocs de trobada d'aquell temps. De fet cada cop que sortia de casa tornava al meu antic barri ja que allà tenia els meus referents.

Creu de Barberà

Entrada al barri, on abans hi havia una benzinera

Encara guardo un cert lligam sentimental amb aquells carrers que fa uns diumenges vaig tornar a visitar en una mena de recorregut sentimental pels llocs on havia viscut algun temps de la meva vida, i els carrers i places en els que havia jugat, uns carrers plens de fang quan plovia, ja que no van ser asfaltats fins l'arribada del primer Ajuntament democràtic. L'únic carrer que no era de terra, era la carretera de Barcelona on vaig viure des del 4 als 15 anys entre els dos cinemes ja desapareguts: Rio de Oro i Avenida, aquest després anomenat Studio 7 Encara tinc a la memòria quan van treure els plàtans que vorejaven la carretera i van posar les llambordes, i les tardes de cinema (dimarts i dijous) de cada estiu. Alguns bars i comerços del carrer encara resisteixen el pas del temps: La Palma, el bar Moderno no massa modernitzat, la
Farmàcia, aquesta ara si que és moderna, l'antic Cargol on compràvem el petroli per l'estufa, l'estanc, ...
De les meves vivendes al barri només una queda dempeus, les altres dues ja no hi són, una simplement s'ha modernitzat i l'altre ha estat substituïda no fa massa per un modern bloc de pisos i l'obertura d'un nou carrer. 

Creu de Barberà    Creu de Barberà   Creu de Barberà
1957-1961           1961 - 1972      1979 - 1980

Malgrat tots els canvis que el pas del temps ha produït amb la desaparició d'alguns llocs que només resten vius a la memòria, tot passejant, encara es poden trobar llocs que no han canviat gens ni mica, com fileres de cases que encara conserven intacta l'estructura original de les seves façanes.

Creu de Barberà

El carrer bisbe Irurita i la plaça de la Victòria on hi havia el quiosc on cada setmana comprava el Cavall Fort i a l'estiu el Mundo Deportivo per poder llegir amb fruïció les gestes d'Eddy Mercx i Luis Ocaña en el Tour i on també vaig començar a comprar Disco Express per llegir les cròniques del concerts dels pocs grans grups que tocaven en el nostre país, han canviat el nom ja fa temps però malgrat tot encara és conserva en els tendals d'un forn de pa, un nom que fa molt mal als ulls.

Creu de Barberà
Carrer Salvat Papasseit antic Carrer Obispo Irurita

Em resulta agradable tornar a trepitjar els carrers de la meva infantesa, observar els canvis que el pas de temps ha produït, i deixar envair la memòria per records dels espais i racons on havia passat hores i hores, refer el camí que cada dia feia sol o amb les amics des de casa a l'escola i viceversa, les places on havia jugat, el monument dels veïns al doctor Lopera, tot un referent al barri, els futbolins ja desapareguts on anava quan feia campana de l'escola i on també havia passat algunes avorrides tardes de diumenge, els llocs de trobada juvenil on deixaven passar les hores xerrant o sense saber massa què fer, ....