diumenge, 24 d’octubre de 2010

La Cadira del Bisbe

Amb aquest curiós nom de La Cadira del Bisbe, el club Oros organitza una cursa popular d'orientació a Premià de Dalt amb sortida al costat de les restes d'un poblat ibèric. Aquest fet crida la meva atenció i decideixo anar-hi.
Com sempre en el Maresme ens espera un terreny amb fort desnivell i moltes roques. Són llocs que m'agraden i en els que em trobo còmode. Tinc la intenció de posar-me a prova ara que de nou ja entreno amb regularitat i que les sensacions són bones.
Sortim amb pujada, com no podia ser d'altra manera, i en les primeres fites em costa fer-me amb l'escala i em passo de llarg tenim que tornar enrere en més d'una ocasió. Apartir de la 6, sembla que vaig agafant millor les proporcions d'una escala 1:5000 i afino molt més en l'orientació. En tot moment, malgrat no ser un mapa massa precís em sento ben situat i reconec els diferents elements del terreny i vaig localitzant les fites amb més o menys encert.
Físicament em trobo bé, però és un terreny en el que excepte en algun petit tram de camí ample gairebé és impossible córrer. Molts arbres caiguts, multitud de branques seques pel terra i una vegetació baixa molt crescuda impedeix poder avançar amb rapidesa fent que la cursa sigui moltes vegades lenta, ja que cal estar molt atent al terra per no caure.
Volia fer menys de 2 hores i així ha estat per poc: 1-58-31 per 3500 metres, 24 fites i 250 metres de desnivell.
Acabo prou satisfet i encara més quan miro la classificació i veig que el primer ha fet 56 minuts, però el primer de la meva categoria (H35) ha fet 1-11-41. He complert el meu objectiu d'aquesta temporada de no doblar el temps del guanyador.