A
les 11.00 ja sóc a Carrión. He fet 19 km. em poc més de 4.15. Però un
cop a Carrión em costa trobar a l’alberg. Finalment un cop localitzat
m’assec amb altres pelegrins al costat de la porta a esperar que obrin.
De sobte apareix un monjo vestit tot de blanc amb sandàlies i barba.
Talment sembla una aparició d’un altre temps. Ens explica que són
dominics.
M’instal·lo,
i inicio la rutina diària: dutxa, rentar la roba, i anar a comprar.
Malgrat que en aquest alberg no hi ha cuina trobo la manera de dinar
“decentment” sense anar de restaurant.
Carrión
és un poble poc ordenat i certament brut i on tothom sembla tenir
pressa. El bar on prenc cafè està ple d’homes jugant a les cartes.
A
la tarda descanso a la riba verda del riu Carrión per on no para de
passar gent que va a la piscina. Passejo i també aprofito per visitar el
Monestir de San Zoilo on estan enterrats els infants de Carrión. Em
sorprenen unes cel·les de càstig pels monjos extremadament petites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada