dilluns, 31 de gener del 2011

The wild boar: tercera edició

Recordo fa tres anys quan això de les rogaining era totalment desconegut. Aquesta va ser la primera, tota una novetat per tothom. Gairebé ningú sabia ben bé el que era. Simplement teníem la intuïció que podria ser una modalitat d'orientació interessant pels diferents ingredients que incloïa: orientació, estratègia, treball en equip, llarga distància.
Ens hi hem enganxat i aquesta tercera edició de la rogaining de l'Espluba Calba serà la nostra sisena rogaining. Segueixo fent equip amb Joaquín, un company de Terrassa amb qui ens compenetrem bé. Aquesta vegada ens acompanyarà Marcel, en el seu debut en aquest tipus de competició.
Complim el mateix ritual de cada una de les dues edicions anteriors: sortir ben d'hora i aturant-nos a La Panadella a menjar. Allà ens trobem a la Mª Pau, el Lluís i la Valentina que formen un altre equip. Un cop ben avituallats cap a l'Espluga Calba. Arribem ben aviat i tenim temps de realitzar tots els tràmits pre-cursa amb tranquil·litat i sense cap presa.
El nostre gran temor d'avui és el fred, encara que en realitat no fa ni fred, ni calor. Simplement el termòmetre marca 0 graus. Se'ns fa difícil prendre la decisió de com abrigar-nos, però finalment ja som a la plaça de l'església esperant que ens lliurin els mapes, en una zona de sol i a recer del fred vent que s'escola per una de les cantonades.
Un cop tenim el mapa i veiem la distribució de les fites som conscients que no serà una rogaining fàcil. Estan molt disperses i molt lluny unes d'altres. En parlem amb el Joaquín., El Marcel ens deixa fer a nosaltres. Decidim la ruta de les primeres fites: 48, 99, 67, 76, 46, 83. Allà replantejarem l'estratègia de cursa tot fent un mos.
Toquen la una a les campanes de l'església i comença la cursa pels carrers del poble. Sortim del poble trotant entre un grup nombrós d'orientadors, i gairebé sense deixar uns camins força amples ja tenim la primera (48). Ja hem entrat en calor i fem una petita aturada per treure'ns roba.
Travessem uns camps entre una munió d'orientadors que fan el mateix. Trotem a un ritme tranquil per un camí ample.

Portem un bon ritme de cursa

Després de travessar de nou uns camps comencem a baixar i a baixar per uns marges força drets, on cal cercar, a vegades, la millor opció fins assolir la segona fita (99), una bona picossada de punts.
Però ara toca pujar tot el que abans havíem baixat i retornar al camí i creuar-lo en direcció a la 67 que aviat també és nostre. Estem a dalt d'un turó i el camí cap on volem anar estar a sota. Baixem pel dret sense massa dificultat i poc després d'arribar al camí agafem un petit corriol que tot fent giragonses s'enfila camí cap a la següent. Recordo aquest camí perfectament de la primera edició en que el vam fer baixant en la darrera part de la cursa.El corriol es va fent ampla i deixa de pujar, el que ens permet tornar a trotar i assolir la 76. Seguim trotant pel camí fins la 46.

I ja en van 5

Ara agafem un camí ample de baixada de bon trotar i travessem uns camps. Al fons contemplem uns molins de vent moderns, i enfilem el camí en direcció a la 83 tot caminant.

Molins moderns en l'horitzó

Veiem el coll ample on ha d'estar davant nostre, i cerquem la millor manera de pujar-hi entre els marges. Ja hi som, ja la tenim. Tal com havíem planificat en la plaça de l'església, decidim aturar-nos,  fer un mos i plantejar-nos per on seguim. Portem 2 hores de cursa. En tot aquest “impasse” perdo la brúixola i malgrat tornar enrere no som capaços de recuperar-la. El Marcel em deixa la seva per la resta de la cursa.

A prop d'aquí es va quedar la meva brúixola

Amb les forces recuperades anem cap a la 39, primer travessant uns camps i després ja per camins que ens menaran a la ruta de la calç. Hi veiem indicadors de la ruta mentre fem 4 fites que estan prou juntes, moltes d'elles en coves o en forns de calç, una la 59, molt amagada i que en un primer moment ens la passem de llarg, i la 108 amb una certa dificultat tècnica però que no ens suposa cap problema ja que l'ataquem molt bé, el mateix que la 60, en una clariana que sabem trobar amb relativa facilitat amb l'ajuda d'una bona interpretació de les corbes de nivell.

         
 En plena ruta de la calç

Estem en el punt més allunyat de tot el nostre recorregut i decidim emprendre el camí de tornada i anar recollint tots els punts que ens sigui possible trobar pel camí, després de més de 3-30 de cursa.
Seguim un camí ampla en direcció nord. Les forces comencen a escassejar i trotem lentament en les baixades i plans. Vaig més lent que Joaquín i Marcel i em costa seguir el seu ritme. Ens hem d'enfilar dalt d'una terrassa per fer la 68. Aquesta curta pujada i posterior baixada ens fa mal. Ens avituallem una mica mentre plantegem el que ens queda de cursa.
Passem de les 4 hores de cursa. Comencem a agafar fred i ens hem d'abrigar. Ens donarà per 3 o 4 fites més i prou. Cerquem rutes fàcils tot preveient que en qualsevol moment es podrà fer fosc i que ja no podrem anar massa ràpid.
La següent (107) és a prop de Fulleda dins d'una casa abandonada.

Una fita en unes runes encantades

La 88 la tenim en una cova al costat del camí. Sempre que podem trotem a les baixades. Encara tenim una bona llum i veiem com a poc a poc el sol es pon darrera l'horitzó.


La llum solar es va amagant

Trotem sempre que trobem una petita baixada i fins i tot en algun tros pla, però el Marcel va molt castigat, i jo tampoc estic per massa alegries. La 105 serà la nostra darrera fita. Encara no és del tot fosc i rodegem un camp per anar a buscar un camí, i així evitar fer un desnivell innecessari. Ja el tenim. Comença a ser necessari el frontal per mirar el mapa, però podem seguir el camí sense dificultat. Dubtem d'anar a buscar una altra fita, però no ho veiem del tot clar (bé, més aviat ho comencem a veure tot molt fosc) i ja no deixem primer el camí i després la carretera en baixada fins arribar a l'Espluga Calba. Veiem llums en moviment en un turó proper on hi ha la fita que hem renunciat anar a buscar. Calculem que tenim temps de sobre. Ja som al carrers del poble, buscant la pujada al castell. Arribem en 5-47, 14 fites i 81 punts. Gairebé no hem necessitat el frontal.
Hem fet menys fites i menys punts que l'any passat però estem molt satisfets de la nostra cursa. No hem comés cap errada. Les fites les hem trobat sense problemes. Creiem que en línies generals hem fet una bona elecció de recorregut i que donada la nostra condició física actual i la dispersió de les fites en el mapa el resultat és prou bo.
Molt de fred a l'arribada. Es fa feixuc canviar-se de roba. Sort que el sopar com sempre està genial, aquest cop en una sala renovada i amb molt bona calefacció, tot comentant la jugada amb altres companys. Surten els resultats i es confirma que no ens ha anat tant malament, equip 56 de 137 classificats i 6è de la nostra categoria de Homes Veterans de 14 equips classificats. Ha estat un bon començament de la temporada 2011 d'orientació.
Un cop ben sopats marxem cap a casa a fer plans per les properes rogainings.