dijous, 26 de gener de 2012

Nova rogaining i nou equip

Com cada temporada les rogainings comencen el mes de gener a l'Espulga Calba amb la wild boar, sempre una gran cursa amb molt bona organització i amb uns magnífics terrenys i mapes. Arribo amb temps per donar un cop de mà en les prèvies de la cursa.
Municipi de l'Espluga Calba
Fins ara havia fet totes les rogainings amb el mateix equip, però aquest cop canvio d'equip. Faré la cursa amb el Jordi i al Sergi a qui conec de coincidir en altres curses.
Esperant la sortida. Foto Salut Masip

A diferència de l'any passat no passem fred mentre esperem l'inici de la cursa a la plaça del castell. Ens desplacem tots junts fins el punt de sortida una mica allunyat fora del poble i allà ens reparteixen els mapes.
Dissenyem una estratègia inicial sense massa problemes i que anirem replantejant en funció del nostre ritme de cursa. D'entrada pentinarem totes les fites de la zona Nord del mapa evitant en la mesura del possible fer més desnivell del necessari. Sortim caminant en direcció a la fita 35. Per arribar-hi hem de sortejar alguns marges de pedra. Canviem la primera decisió i anirem a cercar dues fites més en aquest inici (42 i 81) que d'entrada no havíem previst. Travessem alguns camps de blat i ordi tal com ens informa en Jordi, expert en aquestes qüestions. Aquesta serà una constant al llarg de les 6 hores, travessar i vorejar camps. També serà una constant una parella de nòrdics superveterans que faran la mateixa cursa que nosaltres gairebé fins el final

Reprenem les fites que havíem previst en un inici. Primer la 52, on ja portem més d'una hora, la 43 i la 71 que està dins d'una cabana on ens trobem una sorpresa: el Felip estirat al terra tot fent fotos. En aquesta coincidim amb l'equip també de veterans de Els Bandolers.
Foto Felip Gili

Tenim una bona tirada fins a la següent (86), primer per camí i després per carretera. Seguim caminat a bon pas i aprofitem per fer petar la xerrada. Tots tres treballem en educació, i com no, tenim un bon munt d'anècdotes per anar explicant. Ja camí de la 86 decidim de nou canviar la nostra estratègia inicial i farem un bucle per la zona Nord-Est on ens creiem que podrem arreplegar una bona suma de punts.
Arribem a un trencall de la carretera i ens hem de resituar abans de decidir si agafem la pista que tenim a l'esquerra. Estàvem distrets amb la nostra xerrameca. Ens hi posem i la 65 ja és nostra.
Agafem un camí i després entre camps d'oliveres ens apropem al bosquet i a les runes on està localitzada la 72. Ens toca baixar i després pujar fins a la 92, situada en un encreuament de rases que identifiquem com uns trinxeres de la guerra civil.
Estem a l'extrem Nord-Est del mapa i ja hem superat les 3 hores de cursa. Seguim caminant a bon ritme cap a la 85. Deixem que la parella nòrdica superveterana que fins ara ens ha seguit tota l'estona ens condueixi fins a la fita. Aprofitem aquests moments de relax per avituallar-nos sense aturar-nos i estudiar l'estratègia que ens ha de portar fins a l'arribada tot recollint el màxim de punts possibles en el camí de tornada.
A partir d'aquí ja anem a contrarellotge com en totes les segones parts de les rogainings. Anem ràpids però seguim caminant encara sense neguit, passem per la 56, la 64 i la 63.

Tot bé i sense cap entrebanc. Ja tenim decidit tot el nostre trajecte fins a l'arribada. Tenim dubtes de que sigui possible fer-ho, però tampoc veiem una altra possibilitat i som optimistes. A prop de la 75 escoltem un crit, "Iñaki!", és el Lluís que crida al seu company. Ja hi arribàvem però ens han ajudat. Només queda una hora de cursa i ja comencem a tenir pressa. Ara si que ho veiem just, però encara anem tranquils.

La 66 de nou en una rassa ens fa perdre una mica de temps, potser un parell de minuts. Comencem a apressar el pas fins la 76: 30 minuts per acabar. Baixem fins al camí pel dret, però la baixada es complicada ja que el bosc està molt brut i en alguns moments es fa difícil trobar per on passar. Ja som al camí. Comencem a córrer. Serà molt difícil no penalitzar. Deixem el camí i correm vorejant els camps en direcció a la 51, al menys amb aquesta minimitzarem la possible penalització. Accelerem el nostre ritme, encara pels camps i després ja per la carretera asfaltada.
Quan la deixem i enfilem el darrer tram de camí ja portem les 6 hores de cursa. Cauen els primers 5 punts de penalització. Es tracta d'evitar la segona penalització. No podem anar més ràpids del que anem. Les nostres cames no donen per més. Finalment arribem amb 6-05-58 per 58 segons hem perdut 5 punts més. Ha estat una llàstima però hem fet el que hem pogut.
En el camí de tornada cap a l'Espluba Calba ens mostrem satisfets de la cursa que ens ha sortit i ens lamentem d'aquests punts perduts, però ara ja està fet. Un com veiem els resultats i ens comparem amb altres equips encara valorem més el que hem fet, han estat 102 punts i a pocs punts d'altres que normalment ens treuen molta més avantatge.
A l'Espulga ens espera un bon sopar preparat per la organització i amanit amb els comentaris de la cursa amb la resta de companys i competidors amb els que compartim una bona estona abans d'enfilar el llarg camí cap a casa.