Arriba la tradicional cita pre-nadalenca al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallés que organitza el senglar-o per recollir diners per la Marató de TV3. Aquesta any presenta la novetat d'una cursa tipus rogaine de 6 hores.
Fa un dia d'hivern agradable amb una bona temperatura per córrer. La sortida és a les 10. No cal matinar massa. Faig equip amb el David, un company de club. És un màquina, i ja l'he avisat que sóc més aviat un dièsel i que darrerament no entreno massa i per tant el meu estat de forma no és massa bo. De sortida hem planejat córrer en els plans i les baixades i caminar en les pujades.
Amb el mapa a la mà, planifiquem arribar fins el Sud del mapa recollint tots els punts que hi ha de camí a l'Oest de la carretera de Cerdanyola. Quan arribem a l'únic punt en que la organització permet creuar la carretera decidirem en funció de l'hora.
I així ho fem. A la segona fita arrisquem una mica i perdem un parell de minuts. Seguim el nostre pla previst. I en poc més d'una hora de cursa ja tenim 6 fites i 32 punts acumulats. Portem un bon ritme i a més aquestes primeres fites estaven força juntes.
La segona hora no és tan profitosa. La primera part és una constant pujada amb algun tram força costerut que fa que el nostre ritme sigui més lent. Però de moment portem el ritme que havíem previst 4 fites més i 23 punts més al sarró, malgrat un petit despiste en el que perdem 5 minuts. La 56 està al costat d'un objecte humà ben insòlit: un cotxe al bell mig del bosc, en un lloc de molt difícil accés. Com i quan haurà arribat aquí ?
Ens dirigim cap a Sant Medir i després en direcció a la Font Groga on hi ha les dues fites més al Sud del mapa. Ja portem més de 3 hores. Ja fa una estona que la benzina s'ha anat acabant i vaig lent, sobre tot a les pujades. El David encara podria córrer, però jo ja no puc i li toca esperar-me. Aprofitem un tram de pujada per pista per fer un mos i recuperar forces.
Ara ja només trotem a les baixades. Passem per dues fites de 9 punts. La 97 està en un mirador esplèndid de tota la plana del Vallès rodejada de les tres M (Mola, Montseny i Montserrat) i els Pirineus nevats al fons. Un dia amb més calma hauré de tornar a aquest lloc. Ens arribem fins al pont que travessa a la banda Est del Mapa, pincem les dues fites de 3 punts.
Tornem enrere i agafem el camí de tornada. Ens queden poc més de 2 hores de cursa i ja no podem arriscar. A partir d'ara és fonamental no fer errades. Avancem atents i anem recollint punts. Fins i tot les baixades quan són per corriols plens de pedres es fan feixucs. Noto la manca d'entrenament continuat dels darrers dos mesos.
Passem per Can Borrell i per la Font de la Rata. I ja encarem cap a l'arribada, primer caminant però els darrers quilometres quant ja tenim Sant Cugat a la vista correm una mica per assegurar la darrera fita de 3 punts i arribar sense penalitzar.
Al final han estat 5-55-55 de cursa, 174 punts més de 29 kms. i 1000 metres de desnivell positiu. Tenim un molt bon avituallament final (mini entrepà de botifarra i una pizza familiar per cap) que endrapem asseguts en un banc al sol tot comentant la cursa amb altres companys d'esport.
Hem acabat amb un bon regust de boca i amb ganes de tornar un dia a la part del mapa que ens ha quedat per fer.
Ens dirigim cap a Sant Medir i després en direcció a la Font Groga on hi ha les dues fites més al Sud del mapa. Ja portem més de 3 hores. Ja fa una estona que la benzina s'ha anat acabant i vaig lent, sobre tot a les pujades. El David encara podria córrer, però jo ja no puc i li toca esperar-me. Aprofitem un tram de pujada per pista per fer un mos i recuperar forces.
Ara ja només trotem a les baixades. Passem per dues fites de 9 punts. La 97 està en un mirador esplèndid de tota la plana del Vallès rodejada de les tres M (Mola, Montseny i Montserrat) i els Pirineus nevats al fons. Un dia amb més calma hauré de tornar a aquest lloc. Ens arribem fins al pont que travessa a la banda Est del Mapa, pincem les dues fites de 3 punts.
Tornem enrere i agafem el camí de tornada. Ens queden poc més de 2 hores de cursa i ja no podem arriscar. A partir d'ara és fonamental no fer errades. Avancem atents i anem recollint punts. Fins i tot les baixades quan són per corriols plens de pedres es fan feixucs. Noto la manca d'entrenament continuat dels darrers dos mesos.
Passem per Can Borrell i per la Font de la Rata. I ja encarem cap a l'arribada, primer caminant però els darrers quilometres quant ja tenim Sant Cugat a la vista correm una mica per assegurar la darrera fita de 3 punts i arribar sense penalitzar.
Al final han estat 5-55-55 de cursa, 174 punts més de 29 kms. i 1000 metres de desnivell positiu. Tenim un molt bon avituallament final (mini entrepà de botifarra i una pizza familiar per cap) que endrapem asseguts en un banc al sol tot comentant la cursa amb altres companys d'esport.
Hem acabat amb un bon regust de boca i amb ganes de tornar un dia a la part del mapa que ens ha quedat per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada