De nou un cap de setmana d'orientació al
Berguedà, aquesta vegada al petit i encantador poble de Sant Jaume de Frontanyà. No és la meva primera cursa en aquests terrenys. El lloc i el mapa
m'agrada, malgrat que mai he aconseguit fer-hi. Vaig amb la
moral ben alta després del resultat de dissabte a Malanyeu.
Comencem amb la cursa de llarga
distància.
La primera fita serveix per situar-me en el mapa. En la segona dono una mica més de volta del necessari, però tampoc perdo massa temps. Ara ve el tram decisiu de la cursa, un tram molt llarg que ens mena a l'altra punta del mapa. Passo pel centre de competició i enfilo pel costat d'uns tallats fins baixar a una riera. Dubto i m'enfilo al turó equivocat. Rectifico i ja estic a la pista, el primer objectiu. Però a quina alçada? Un nou dubte i afegeixo temps perdut. Ja ho sé, i ara a córrer. Deixo la pista i segueixo el meu plan: un coll, travessar la riera, seguir a nivell per rodejar un turó, i arribar al corriol i terreny obert des on atacar la fita. Estic satisfet i he gaudit molt d'aquest tram, però després veuré que hi havia millor alternativa seguint els camins.
Foto Xinoxano |
La primera fita serveix per situar-me en el mapa. En la segona dono una mica més de volta del necessari, però tampoc perdo massa temps. Ara ve el tram decisiu de la cursa, un tram molt llarg que ens mena a l'altra punta del mapa. Passo pel centre de competició i enfilo pel costat d'uns tallats fins baixar a una riera. Dubto i m'enfilo al turó equivocat. Rectifico i ja estic a la pista, el primer objectiu. Però a quina alçada? Un nou dubte i afegeixo temps perdut. Ja ho sé, i ara a córrer. Deixo la pista i segueixo el meu plan: un coll, travessar la riera, seguir a nivell per rodejar un turó, i arribar al corriol i terreny obert des on atacar la fita. Estic satisfet i he gaudit molt d'aquest tram, però després veuré que hi havia millor alternativa seguint els camins.
Després de la 4, una nova tirada llarga
fins la 5. Resulta fàcil un cop arribat a una zona oberta rocallosa i amb
tallats. Baixo fins a una cruïlla de torrents i des d'allà ataco la 6. La 7 és
allà mateix, però em despisto una mica i perdo un parell de minuts més.
Enfilo la darrera part de la cursa amb
ganes. Pujo fins dalt del turó pel mig del rocallam. Intento córrer encara que
em costa. Ara si que puc corro per la carena, fins arribar a un petit coll, des
d'on atacar la fita. Les dues darreres ja no tenen història i creuo l'arribada
amb gairebé 1 hora 8 minuts.
El meu objectiu era una hora. M'hi he apropat. Finalment he fet quart a 9 minuts del primer. M'han superat el Pitu, el Joan i el Toni.
Demà la segona cursa dels dos dies dels Pirineus, la de mitja distància, cercaré fer una cursa ràpida arriscant una mica per recuperar temps.
Surto ràpid. Per arribar a la primera cal creuar una zona d'aiguamolls on cal vigilar on es posen els peus, ja que és molt inestable i està plena de forats. Malgrat que no he escollit la millor opció i he donat una mica de volta, la segona fita no presenta cap dificultat. A la tercera fita tiro per terra totes les meves possibilitats. Travesso una petita riera i m'enfilo amunt pel costat d'una zona oberta. Un cop he superat el desnivell més fort no sé trobar referències i continuo pujant darrera una noia sueca. Arribem a una fita però no és la nostra. És difícil saber on em trobo. Torno enrere fins trobar una referència fiable. Refaig el camí i ara si.
La resta de fites les trobo bé, però en algunes sóc una mica lent, sobre tot, a la 7. A la 8 m'atrapa el Pitu i fem la darrera part de la cursa gairebé junts. És una part molt ràpida i sense cap dificultat. Havia previst de fer al voltant de 30 minuts i he acabat amb 41-37, 5è, darrera del Joan que ha fet una cursa extraordinària (26-56), Pitu, Jaume i Toni.
Gairebé ja no tornarem a tenir curses d'orientació fins després de l'estiu.
Foto Xinoxano |
El meu objectiu era una hora. M'hi he apropat. Finalment he fet quart a 9 minuts del primer. M'han superat el Pitu, el Joan i el Toni.
Demà la segona cursa dels dos dies dels Pirineus, la de mitja distància, cercaré fer una cursa ràpida arriscant una mica per recuperar temps.
Surto ràpid. Per arribar a la primera cal creuar una zona d'aiguamolls on cal vigilar on es posen els peus, ja que és molt inestable i està plena de forats. Malgrat que no he escollit la millor opció i he donat una mica de volta, la segona fita no presenta cap dificultat. A la tercera fita tiro per terra totes les meves possibilitats. Travesso una petita riera i m'enfilo amunt pel costat d'una zona oberta. Un cop he superat el desnivell més fort no sé trobar referències i continuo pujant darrera una noia sueca. Arribem a una fita però no és la nostra. És difícil saber on em trobo. Torno enrere fins trobar una referència fiable. Refaig el camí i ara si.
La resta de fites les trobo bé, però en algunes sóc una mica lent, sobre tot, a la 7. A la 8 m'atrapa el Pitu i fem la darrera part de la cursa gairebé junts. És una part molt ràpida i sense cap dificultat. Havia previst de fer al voltant de 30 minuts i he acabat amb 41-37, 5è, darrera del Joan que ha fet una cursa extraordinària (26-56), Pitu, Jaume i Toni.
Gairebé ja no tornarem a tenir curses d'orientació fins després de l'estiu.
2 comentaris:
Ricardo, potser la teva ment t'està dient que ja hi ha prou pero aquesta temporada :-)
Has fet moltes aquest any, oí?
Felicitats pero total un any fent curses!!!
No n'he fet tantes. Cada cop gaudeixo més d'aquestes curses al mig del bosc cercant fites.
Publica un comentari a l'entrada