dimecres, 22 de juliol de 2015

Uns dies per Andorra

Al llarg de la meva infància i joventut, Andorra era sinònim d'anar de compres a la cerca de preus més econòmics i també de menges, tabac, begudes, objectes tecnològics i altres foteses que al nostre pobre i antiquat país no es trobaven. Recordo haver anat amb els meus pares a comprar i tornar ben carregats cap a casa, després de anar amunt i avall pel carrer de les botigues, magatzems i súpers,  o també passar-hi quan marxàvem de vacances cap a l'estranger per carregar de carrets de fotos o de super-8.
Des de la confessió de Jordi Pujol també s'ha posat de moda per altres motius, els seus bancs.
Però ni anar de compres, ni portar-hi bitllets de 500  € forma part dels meus interessos personals. En realitat Andorra ha estat un lloc força desconegut per mi fins que l'estiu passat vaig realitzar tres etapes del GRP i em vaig quedar amb les ganes de pujar al Comapedrosa degut al mal temps.
L'estiu passat va tocar conèixer les parts més altes i aquest estiu les parts baixes. He tornat uns dies per donar un tomb per les diferents valls. En principi Andorra és sinònim de fresca, però haig de reconèixer que allà també han arribat aquestes calorades que estem patint aquest estiu, dia rere dia.
M'han sorprès agradablement les innumerables esglésies ben petites i ben cuidades amb un entorn d'allò més adient. Moltes romàniques, però també d'altres estils. Realment són incomptables i n'hi ha gairebé a qualsevol racó. I com sempre, per què tantes esglésies i tan a prop unes d'altres ?
Sant Miguel d'Engolasters
La majoria han vist passar totes les èpoques i tenen restes de diferents estils arquitectònics. Han estat reconstruïdes recentment i estan obertes al públic per tal que es puguin visitar.

Detall de Sant Joan de Caselles
L'església de la Mare Déu de Mertixell, patrona del Principat d'Andorra va ser devorada per les flames d'un incendi. Ha estat substituïda per una construcció obra de Ricard Bofill que crida l'atenció la integració perfecta amb l'entorn i el paisatge malgrat la seva modernitat.
Santuari de Meritxell
Ho he trobat tot molt ben cuidat, net i polit. Es nota que ho cuiden. Les carreteres són de luxe i això que les característiques de l'orografia del terreny no ho posa gens fàcil. Hem trobat moltes obres .Suposo que si volen ser una bona atracció turística han de tenir-ho tot a punt i han d'aprofitar la bonança de l'estiu.
Encara que el seu gran recurs turístic són els esports de l'hivern, estan treballant per oferir atractius en les altres èpoques de l'any: ciclisme, descensos en bicicleta, ...
Dóna gust enfilar-se més enllà dels 2000 metres i poder contemplar el paisatge des de les alçades i apropar-se a alguns dels seus també innumerables llacs.

Estanys de Tristaina

Tampoc cal enfilar-se amunt. Gaudir de les valls també és un bon atractiu, especialment de les cuidades vall d'Incles i de Ransol amb els seus riuets d'aigua fresca i amb una remor constant, i que recordo haver contemplat l'any passat caminant pel GRP.
Vall d'Incles

Un altre espectacle gratuït l'ofereix la natura amb els magnífics exemplars de pins i les ufanoses flors de diferents tipus que creixen arreu, sobre tot aquestes de color lila que vam poder veure en qualsevol indret.
Digitalis purpurea
 



Des del balcó de l'allotjament vam viure una breu tempesta però espectacular amb els corresponents llamps i trons. No va pas venir de sobte, sinó que es va anar preparant al llarg de la tarda amb núvols que van anar apareixent amb les seves formes capritxoses.


En alguns indrets han instal·lat escultures gegantines que realcen el propi paisatge.
Els Cortals
Arcalís
Per complir amb la tradició, vam acabar la nostra visita a Andorra amb un passeig per la zona comercial. Força gent passejant, però poca comprant i moltes botigues sense clients en el seu interior. Ens va cridar molt l'atenció el nombre de perfumeries Júlia al llarg d'un mateix carrer. Em vam arribar a comptar fins a 6, i una de dues plantes amb una façana espectacular. Vam quedar intrigats. La resposta com sempre està a la xarxa i confirma la nostra hipòtesi que devia ser una empresa andorrana. Amb tot, costa d'entendre que hi pugui haver negoci amb tantes super-tendes una gairebé al costat de l'altre i amb competència d'altres establiments del ram i incloses també les farmàcies que també hi ha moltes. No entendré mai el món dels negocis.




4 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Totalment d'accord Ricard!!
Bones observacions.

I quines fotos més maques!!

A gaudir de les vacances,
Dennis.

Ricard Masferrer ha dit...

Hola Denis. M'han agradat aquestes dies a Andorra. Ja estic pensant en la propera parada de vacances, possiblement uns dies al refugi de Cap de Rec per explorar les seves muntanyes amb tranquil·litat. Ja veurem.
Bones vacances, igualment.

Luigi ha dit...

Ara només et falta pujar al Comapedrosa!

I des de Cap de Rec, si no ho has fet ja, val la pena pujar a la Muga. Et passo una proposta del blog d'un amic (mira al final de l'entrada):
http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2014/07/un-orri-la-muga.html

Bones vacances!

Ricard Masferrer ha dit...

Està clar que el Comapedrosa queda anotat a la llista de pendents que sempre està ben plena.
M'agrada el blog i la proposta, sobre tot, el misteri del canal.