dimecres, 1 de juliol de 2015

Malanyeu, una de calç i una de sorra

Al mapa de Malanyeu s'havia corregut el campionat de Catalunya de relleus del 2012. Aleshores va ser tot un descobriment, tant el lloc com el terreny. Malgrat que no vaig fer pas una bona cursa en guardo un excel·lent record.
No han errat les previsions i fa molta calor. Surto a les 16.01 i la calor es fa notar d'allò més. Malgrat que em costa d'interpretar el mapa ben aviat localitzo les primeres referències i les primeres fites em resulten fàcils. El desnivell és molt fort i encara que miro de córrer una mica, m'és del tot impossible. Fins la fita 4 tot és pujada.
En el tram de la 4 a la 5 cal estar atent a les referències. Malgrat anar a nivell vaig lent. Baixo fins els aiguamolls que són a prop de la fita i sense dubtar massa ja és meva. Al travessar uns camps, creua davant meu un petit cabirol tot espantat. Les tres fites següents, 6, 7 i 8 són prou fàcils i ràpides.


Toca tornar a pujar fins a la 9. Em desvio una mica en el meu rumb, però rectifico a temps i tampoc resulta difícil de localitzar. Ara ja només resten tres fites en baixada. Camí de la 11 passo pel costat de la 5 i això em va bé. Malgrat que en principi la cerco a la meva esquerra, després d'uns petits dubtes, canvio i la busco a la dreta, i ben aviat la veig. Ja tan sols resta córrer tot el possible per fer les dues últimes.

Acabo satisfet de la cursa amb 47-14 i poc més de 3 kms. Penso que hauria pogut córrer una mica més, i que en alguna fita podria haver millorat. Quina és la meva sorpresa quan veig que a la classificació sóc el primer i campió de Catalunya de Mitja Distància estic molt i molt content.

L'endemà toca la cursa de llarga distància. Surto anima't pel resultat del dissabte, però a la segona fita ja perdo molt de temps. Estic a la zona de la fita, però em costa molt i molt de trobar-la. Pentino la zona però no hi és. Estava més amunt d'on la cercava. A la 4 també perdo força temps. Baixo per un llom a buscar-la però abandono el llom abans d'hora i aquesta és la meva errada.

Segueixo endavant gaudint de l'excel·lent mapa i l'excel·lent terreny per l'orientació. A la 5 ja m'han atrapat el Joan i el Toni. Els deixo passar per anar a la meva. De la 8 a la 9, per allò de no hi ha dos sense tres, faig la tercera errada. Anava per un corriol en direcció a la 8, veig que aquest puja a la meva dreta però penso que encara tinc que seguir més endavant fins trobar unes roques i un petit tallat. Arribo a un tàlveg impassable i no acabo d'entendre massa on sóc. El corriol ha d'estar per sobre, però no aconsegueixo arribar-hi. Baixo i em trobo al Joan que està igual que jo. Al final trobem el corriol que ens ha de portar a la 9. Era el que no havia agafat abans! Ara ja només es tracta de córrer. Aquest final el tinc clar. Corro tot el que puc.
Acabo amb 1-28, una cursa gens bona i a molta distància dels primers. No quedo gens satisfet d'aquesta segona cursa. No sempre pot sortir bé. Ja ho té això la orientació. El proper cap de setmana m'esperen els dos dies dels Pirineus, de nou en el Berguedà, en concret a Sant Jaume de Frontanyà.