dimecres, 31 de maig del 2017

Maleïda 13!



Dissabte i diumenge 29 I 30 d’abril de 2017
Mapa Begur
Categoria H50 19 fites dissabte, 17 fites diumenge
3r. classificat de 13 participants.

Ha estat un cap de setmana llarg, farcit d’esdeveniments, i d’anar amunt i avall amb el cotxe. Comença el dissabte al matí amb l’Assemblea General Ordinària de l’ANC a Granollers. I a la tarda cap a L’Escala on m’esperen dues curses.

La cursa del dissabte és el campionat de Catalunya Nocturn. La sortida és en massa quan encara hi ha restes de llum diürna que serà de bon aprofitar en les primeres fites. 

M’ho agafo amb calma. No vull fer les errades d’inici de cursa que darrerament acumulo. A les fites coincideixo amb alguns companys de categoria i club (Felip i Toni), però cadascú fa la seva cursa. Arribo sense errades al canvi de mapa. 

La segona part de la cursa és urbana pel casc antic de Begur. És molt ràpida i cal estar atents. Les pujades castiguen les cames. Una mica més i me’n vaig a l’arribada saltant-me la darrera fita. He rectificat a temps. Acabo satisfet de la cursa. He fet segon amb 44-37 per poc més de 5 km. 

L’endemà abans de deixar l’Escala per anar a Begur a fer la segona cursa del Trofeu Costa Brava, puc veure passar els participants a la marató d’Empúries i aprofitar per saludar alguns companys que es sorprenen de veure’m allà d’espectador: l’incombustible Vicenç, la tornada a les curses de l’Amadeu, el Luigi, un enamorat d’aquesta marató i també al Ferran Santoyo, un orientador i també maratonià.

Em trobo a gust en la cursa. M’agrada el mapa, identifico bé els diferents elements i vaig fitant els controls sense dificultat. Les pujades em costen. Tinc les cames pesades i són lent. A meitat de cursa comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure de veritat. Estic a la 12, decideixo anar a nivell fins un camí per no baixar i pujar. Un cop en el camí no sé a quina alçada del mateix en trobo, i erro en la direcció. Vaig cap a l’esquerra. Veig una fita en un arbre com la que estic buscant. Penso que no pot ser la meva, però hi vaig. No ho és, i no sé pas massa on sóc. Tardo molt a reorientar-me i saber exactament on trobo. Aquí tiro per terra el que havia estat una bona cursa. Maleïda 13!

En la resta fins al final cap problema: 1-13-52.

He acabat cinquè. Hauria estat segon sense la maleïda 13! En el còmput dels dos dies seré tercer, un nou podi per la col·lecció. Havia pensat quedar-me al lliurament de premis, però està plovent. Decideixo marxar cap a casa i arribar-hi a temps de dinar.  

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Es el que passa Ricard, quan ja tens tantes copes :-)
Ja ni les esperes...

Veig que vas molt ocupat, i a més retardat, que estem a juny ja Ricard!!

Bones curses, i endavant.

Ricard Masferrer ha dit...

Per sort en el món de l'orientació els premis no són copes. En aquest cas em vaig emportat un paquet de quilo d'arròs de Pals. Molt més pràctic que una copa.
Tens raó vaig endarrerit. Coses de la jubilació. Tinc el síndrome del jubilat ocupat. Espero posar-me al dia ben aviat.