dilluns, 10 d’abril de 2017

Sense concentració no hi ha opció



Diumenge 26 de març de 2017
Mapa: les roques de Sant Marc de Gironella (Copa Catalana 2017)
Categoria H50 18 fites i 3 km. 118 metres de desnivell positiu
1-15-45  5è classificat de 12
 
Comença el cap de setmana amb un fet insòlit: s’anul·la la cursa del dissabte a Taravil per la nevada del divendres vespre-nit.

El diumenge s’aixeca amb un sol esplèndid. Les fites ens esperen a Gironella. Totes les muntanyes que ens envolten encara estan ben emblanquinades. Tinc ganes d’orientació. Arribo amb temps i faig un bon escalfament.

No sé massa bé que he fet en la primera fita. No estic gens orientat i em costa força de trobar. Un cop a casa ho he mirat amb tranquil·litat i era realment ben fàcil, només calia seguir un corriol que en cursa no he vist i que m’hauria portat de dret a la fita. He donat una bona volta i m’ha costat situar-me i trobar-la. Mal començament, hora de reflexionar i mirar bé el mapa.

I per la 2 faig una molt mal elecció de ruta. Intento travessar una zona de verd 2 que resulta ser impassable. Aleshores haig de vorejar un tallat de pedra fins trobar la manera d’enfilar-me a dalt. I encara no ha acabat aquí el desastre. Em deixo la fita darrere i vaig a parar a una fita que no és meva. De nou ja no sé on sóc. Després de donar alguna volta m’oriento i la trobo. Dues fites i gairebé 25 minuts de cursa!

Em dic a mi mateix que em cal concentrar-me. Em poso a la feina. La tercera i la quarta encara que no són per tirar coets ja tinc millors sensacions. Les tres següents ja em van bé, malgrat que en l’última buscava una roca quan l’element era un forat. Sort que l’he vist! Em refaig de l’inici i m’ho començo a passar bé. Trobo que el mapa és molt divertit.

A la 13, situada en un laberint de roques, torno a perdre temps. Era la primera de les roques, però no m’hi he arribat per mirar-ho i he perdut temps donant un tomb per totes les roques de la zona. Què costava mirar bé el mapa abans!

I de nou un final ben divertit en el que coincideixo amb el Jordi Deu, que m’obliga a esforçar-me en l’esprint final.

Està clar que avui m’havia deixat la concentració a casa.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ricard, la autocrítica fa la lectura molt amé :-)

Però bé, la propera amb 4 ulls!!

Ricard Masferrer ha dit...

No hi ha cursa d'orientació perfecta. Aquest és un dels seus encants. Hi ha curses millors i curses pitjors, però de totes s'aprèn una lliçó. Espero que la propera vagi millor.