Cursa de rècord

Diumenge 28 de maig de 2017

World Record 250 controls. Trofeu forjadors de l’Orientació Catalana (Port del Comte)

10 hores 45 minuts 235 fites Error en targeta

45 km. i 1900 de desnivell positiu.

El senglar-O organitza al Port del Comte la cursa d’orientació amb més nombre de fites que s’ha fet mai al món: 250 fites. No em volia pas perdre un esdeveniment com aquest i a prop de casa.

La nit abans tot són cabòries sobre si serà possible passar els temps de tall establerts cada 50 fites i si serà possible acabar el repte dins del temps marcat per la organització: 10 hores.

La sortida és en massa. Ens donen les darreres instruccions de funcionament de la cursa i ens reparteixen els mapes. Espanta veure tantes rodonetes. 

Tal com ja havien informat les fites no són tècnicament difícils i per tant a l’inici es forma una bona fila d’orientadors que va de fita a fita. Aquesta primera part es tota en pujada i cal agafar-s’ho amb calma que tinc moltes fites i molts km. per endavant. 

Primer avituallament al final de la primera pujada i fita 16, un lloc amb molt bones vistes. Bé val una foto ara que encara estem frescos. M’ajunto amb el Jordi Deu. 

Aprofitem les primeres baixades per deixar-nos anar i millorar el nostre ritme de cursa. Em quedo sol i segueixo endavant. A la fita 42 tinc el primer entrebanc. Un mal rumb m’obliga a refer el camí. M’atrapen el Sergi Fernández i el Jordi Deu. Arribarem junts a la fita 50, primer temps de tall i canvi de pinça sportident. Portem 2 hores 35 minuts. El temps de tall estava en 3 hores. Hem guanyat 25 minuts.

Sortim tots tres junts i així anem fent les primeres fites d’aquesta segona part de la cursa. Ens anem fins la 62, quan la que buscàvem era la 53. L’havíem vista de lluny i això ens ha despistat. 

Tracto d’anar ràpid i em torno a quedar sol. Malgrat que el cansament ja es comença a notar ho estic gaudint molt. De nou vista espectacular des de la 67. 

 En l’avituallament de la 69, hi ha el Ferran Santoyo que ens anima. Ens reagrupem amb el Sergi i amb ell faig tot un grup de fites totes molt juntes que hi ha en un bosc blanc. Anem molt atents i ens divertim molt. És una zona força planera i anar junts ho fa més amè.

Canviem de zona. Estem en una zona oberta amb desnivell que ens fa mal. M’atrapen el Jordi Deu i el Ramon Casal, l’orientador escombra i amb ells finalitzo aquesta segona zona. L’he solucionada amb 2 hores 15 minuts, he perdut 5 minuts del marge que portava al finalitzar la primera zona. Ja porto 100 fites!.

M’aturo. Menjo l’entrepà de pernil que portava i bec força abans de seguir. Surto amb gairebé 5 hores de cursa. Abans ho han fet tant el Jordi com el Ramon. El Sergi decideix plegar. S’ha reduït molt el meu marge. Ara ja tan sols em resten 10 minuts per no quedar fora de control.  

Tinc un nou entrebanc a la fita 104. He estat al seu costat, però com que estava en un forat no l’he vist i he passat una estona per trobar-la. Vaig progressant en solitari a un ritme lent, sobre tot, en les pujades que cada cop se’m fan més feixugues. A les baixades em deixo anar i troto. Passo la fita 125, meitat de cursa. Ja porto gairebé sis hores i mitja. 

M’avituallo bé de líquid i segueixo endavant amb el ferm propòsit d’atrapar al Ramon Casal al que no veig massa lluny. A la fita 132 ja és meu. Anem junts fins el proper avituallament, fita 139. El Ramon s’ha deixat els pals a l’avituallament i ha de tornar enrere. M’atrapa poc abans d’arribar al tercer control. Fita 150. He esmerçat 2-28 en aquesta part de la cursa. Ja no em queda marge. Jordi Deu s’ajunta a nosaltres i fem un trio, en el bon sentit de la paraula.

El Ramon coneix molt bé la zona, ja que ha fet el mapa i ha estat en la organització d’aquesta bestiesa. Posem el pilot automàtic i ens deixem portar per ell de fita a fita. Entrem en un bosc una mica fantasmagòric amb arbres caiguts i també amb grans arbres. És segurament la part més complicada tècnicament de tota la cursa. Vaig una mica forçat i em costa seguir el seu ritme. Estem ja fora de temps. Estudio el mapa i decideixo estalviar-me un bucle de fites i tirar pel dret. Els hi comunico als meus companys i de la 172 vaig a la 188. M’he deixat 15 fites. Entro en la part de cursa més fàcil amb gairebé totes les fites al costat del camí.

Acabo la zona 4 amb 1-45. Segons el temps de pas marcat per la organització ja només em resten uns 50 minuts per finalitzar la cursa. Malgrat que es baixada ho veig del tot impossible. Vaig fent. Intento trotar, però no puc, i camino el més ràpid que puc, que tampoc és massa, tot sigui dit.

Segueixo la pista forestal mentre pinço les diferents fites, tot en baixada. La darrera part de la cursa és seguint les pistes d’esquí. Algun petit tram de pujada per anar a buscar una fita es fa molt i molt dur, però ja s’acaba. Darreres fites i espectacular arribada amb catifa flaquejada de senyeres.

Estic molt satisfet malgrat no haver assolit el repte de les 250 fites. 235 fites ja són moltes fites! 

Una hora, 47 minuts en aquesta darrera zona que era tota de baixada i per pista demostra que he anat molt i molt lent. Quan no es pot, no es pot. És el que hi ha.

Arribo quan tot just estan lliurant els premis als guanyadors. El primer, el Roger Casal, ha fet 5 hores 15 minuts! Mentre menjo i descanso arriben el Jordi Deu i el Ramon Casal (el pare del Roger), que han fet totes les fites en poc més d’11 hores, fora de temps, però amb el repte complert.

No puc negar que ha estat tota una experiència, 235 fites en una tirada i més de 10 hores d’orientació.