El 9 de juliol del 1978 corria la
primera cursa de la que tinc constància oficial. Va ser per la festa major del
Can Deu, un barri de Sabadell, la meva ciutat. Constava de dues voltes a un
circuït que sortia del centre del barri per endinsar-se pel bosc. Mireu el que
diu el diploma “I CROSS-MARATHON CAN DEU”. Estava molt lluny de ser una marató.
En aquella època gairebé qualsevol cursa rebia el nom de marató, com “la
popular marató de El Corte Inglés”. Era un veritable cros. De fet a meitat de
cursa hi havia una forta pujada on vaig haver de caminar en les dues voltes.
El bosc de Can Deu va ser on vaig començar a córrer. Hi anava els dissabtes al matí amb alguns companys de la universitat. L’objectiu que ens havíem marcat era córrer sense caminar el circuït blau, un circuït de 5 kms. que havia quedat marcat des del març del 1977 quan es va celebrar el campionat d’Espanya de Cros en aquest bosc.
Ahir al matí, vaig voler celebrar aquest aniversari tan rodó repetint la cursa en el mateix escenari en el que podria ser aproximadament el mateix circuït. No vaig tenir cap problema per fer corrent la pujada que fa 40 anys em va obligar a caminar les dues vegades. He pogut comprovar que el circuït devia ser d’uns 6 kms., molt allunyats de la distància d’una marató i que a hores d’ara soc capaç de córrer més ràpid que ho feia en els meus inicis com corredor.
A partir d’aquesta primera cursa, vaig seguir corrent amb més o menys intensitat i allargant les distàncies. El 1984 vaig fer el meu primer intent de mitja marató per la Festa Major de Sabadell i que no va reeixir fins l’any següent. El 1987 corria la meva primera marató, amb un entrenament que avui em fa riure (30 minuts, tres dies a la setmana i una mica més d’una hora els diumenges).Relive 'Morning Jul 8th'
Ja m’agradava la muntanya, però la
majoria de les curses eren per asfalt i com a tot corredor em vaig centrar a
anar millorant marques, dins de les meves possibilitats. Als anys 90 hi havia alguna
cursa de muntanya, com Guanta, el Farell, Olivella, però la única cursa que es
podia considerar per muntanya era la cursa de l’Alba, des de Collbató a Sant Jeroni i baixar. De fet la meva primera
cursa per muntanya va ser la marató de l’Aneto el 1999. Era l’època del gran
Quico Soler. Vaig anar abandonat l’asfalt per la muntanya. També a la dècada
dels noranta vaig fer varies vegades la Matagalls-Montserrat, quan encara
sortia del cim del Matagalls.
El 1992 en un curs de postgrau
per obtenir l’especialització d’Educació Física vaig conèixer les curses d’orientació
de la mà de Ramon Casal i Ferran Santayo. Però no va ser fins el 2005 que vaig
començar a fer orientació i a partir del 2008 aquestes s’han convertit en la
meva principal activitat esportiva de competició.
El 1983 començo a anotar les curses
que faig. Per tant, queden fora d’aquesta comptabilitat totes els que vaig fer
amb anterioritat. Tot sigui dit que tampoc van ser massa curses, ja que al
principi em limitava a córrer al llarg dels mesos d’estiu. Els quilometres
recorreguts en entrenaments i curses els començo a anotar a partir del 1990.
Aquests són els meus números fins
a dia d’avui: 522 curses de tot tipus i 58500 kms.
- 15 maratons, 4 d’elles de muntanya
- 56 mitges, 4 d’elles de muntanya
- 35 de 10 km.
- 157 curses de diferents distàncies, d’elles 86 de muntanya
- 214 curses d’orientació
- 45 rogaines
6 comentaris:
Són molts anys i molts kms. Ben bé una filosofia de vida (tal com diuen ara pels que fa quatre dies que corren). Llarga vida a l'activitat física!
Déu n'hi do Ricard!!
40 anys fent curses!!
Sembla clar que en 10 anys fent curses d'orientació has fet gairebé la mateixa quantitat que totes les curses dels 30 anys abans.
Has tingut un càmera per fer-te les fotos, o han sigut "selfies"? Sembles molt veloç, amb el cabell cap enrere :-))
Bé, pocs poden dir que després de 40 anys són més ràpids que quan tenien 20-21 anys.
Només poder seguir fent esport ja és tot un èxit, sense lesions que ho impedeixin!!
D'aquí 10 anys veurem les bodes d'or, oi?
Lídia segueixo la màxima llatina d'un professor meu que no feia esport però que ens la deia moltes vegades als que en feien: "mens sana in corpore sana". No entenc la vida sense aquests dos components, cultura i esport. O seguir, llegir, reflexionar, escriure, cinema, teatre i practicar activitat física per mantenir en forma tant la ment com el cos.
Dennis, els primers anys vaig fer molt poques curses. De fet, gairebé només corria a l'estiu per poder participar a la cursa de la Festa Major de Sabadell de principis de setembre. No va ser fins els any 90 que vaig començar a participar de manera regular en mitges (Granollers, Gavà, Barcelona, ...) per entrenar la marató de Barcelona.
Les curses d'orientació són molt addictives, ja que al component de córrer, s'afegeix el de millorar les errades que sempre es fan en una curses en el moment de trobar una fita.
El fotògraf sóc jo mateix. Porto una petita càmera i un petit trespeus per poder fer aquestes fotos.
Havia tingut lesions quan entrenava per millorar temps, però des que simplement surto a córrer, sense fer sèries i buscant simplement gaudir del córrer i mantenir una mica la forma les lesions han desaparegut.
Seguiré corrent mentre pugui. Ja veurem on arribarem amb aquest aniversaris.
Disculpa Ricard, on diu "Lídia" hauria de dir "Luigi"...
M'ha estranyat. No sabia qui era aquesta Lídia. He entrat al seu blog, però no hi havia el perfil i he vist que hi havia escrit poc. Ara ho entenc, Suposo que vas escriure des del seu perfil sense donar-te'n compte.
Publica un comentari a l'entrada