Volta per l'Obac

Surto de casa que encara és fosc direcció al pati de casa, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Just al meu davant es mostra amb tota la seva esplendor la lluna plena d’aquests dies de començament d’hivern. Darrera meu veig aparèixer la vermellor de la imminent sortida del sol. La convocatòria és a L’Alzina del Salari. La proposta és del company Mirabet que diu que ens portarà a veure pessebres. Mentre esperem l’arribada de més gent ens explica on havia estatl’alzina i el curiós origen del seu nom. Diuen que a sota de l’alzina és on esprocedia a pagar el salari als treballadors de la Masia de La Barata.

Al final serem poquets. Sortim en direcció als graons de Mura, però no hi pugem. Passem pel costat de la Font dels Traginers i ens enfilem fins el GR5.

Ben aviat podem contemplar les grans vistes que hi ha avui del Pla de Bages, fins els Pirineus. Al llarg del matí ens aturarem en diferents indrets per poder-ho contemplar en tota la seva plenitud i poder anomenar els diferents llocs que som capaços d’anar identificant. Ens enfilem fins dalt d’una atalaia que veure millor el paisatge que s’estén als nostres peus (Torrent de l’Infern, Mal Pas de Matarrodona, Puigdoure ...) i al fons Montserrat. En el fons res de nou, però sempre diferent.

Passem pel primer pessebre de la jornada i que al final serà l’únic que veurem. Està en el camí que porta fins a Mura resseguint tota la carena de la Serra de l’Obac.

Com sempre que estem en aquesta zona fem la visita obligada a la imponent Alzina Bonica. Altres anys tenia pessebre, però aquest any no n’hi ha. Ens explica que un any ja només hi havia la caixa de fusta amb un cartell on deia que no hi posaven pessebre perquè altres anys els hi havien destrossat.

Al Coll de Boix tampoc n’hi ha. ¿És possible que aquesta tradició de posar pessebres a diferents indrets de la muntanya s’estigui perdent? Abandonem l’objectiu inicial i agafem de nou el GR5 i a continuació uns petits corriols, d’aquells que només coneix el Mirabet. Ens segueix mostrant llocs insòlits i explicant curiositats i anècdotes de la zona. És tota una enciclopèdia mòbil de la Serra de l’Obac i voltants. Ens porta dalt d’una agulla, segons el mapa de l’Alpina possiblement l’agulla Toni Sors, amb una magnífica vista de tota la vall. Aquí hi ha les cendres del Galta Negra, cap de colla dels Minyons de Terrassa, i altres restes sense nom.

Ens enfilem fins l’ermita de Sant Jaume i baixem fins La Mata.

Travessem el pàrquing del Coll d’Estenelles que ja està ple de cotxes i ens endinsem en la riera de les Arenes que seguim fins sortir a la carretera ben a prop de l’Alzina del Salari on donem per acabada la ruta d’avui.

És tot un luxe voltar per aquesta Serra sota el guiatge del Mirabet gran coneixedor de tots els racons que ens ofereix i que gaudeix de poder-los mostrar a tothom que el vol acompanyar.