diumenge, 7 de novembre de 2021

El Berguedà, paradís català de l'orientació

 Dos dies del Berguedà a Guardiola

Mitja H45 3 km. 16 fites

5.5 km. 1-34-15 220 metres de desnivell positiu 19è i últim

Llarga 3,8 km. 15 fites

5.1 km. 1-11-38 206 metres de desnivell positiu 5è. classificat de 7

Amb aquest cap de setmana dels dos dies del Berguedà tanco tres caps de setmana seguits amb curses d’orientació dissabte i diumenge. Després de tanta sequera de competició orientadora  potser ha estat un gra massa, però em venia de gust.

Feia dos anys que no corria pels boscos del Berguedà, un autèntic paradís per la practica d’aquest esport. Són terrenys amb boscos molt penetrables que permeten navegar pel seu interior sense massa dificultat tot identificat el relleu i els diferents elements representats en el mapa, i així cercar les valuoses fites amb la simple ajuda del mapa i la brúixola.

Han estat dos dies freds i de cels clars, blaus i transparents. Ha estat obligatori llevar-se ben aviat per arribar a la sortida a temps però ha pagat la pena matinar i passar una mica de fred abans de començar les curses.

Dissabte corro a una categoria que no és la meva, H45. La distància de la meva categoria (H60) em va semblar massa curta per justificar un viatge tan llarg. M’ho agafo amb molta tranquil·litat, potser una mica massa i tot. Vaig tan tranquil i relaxat que surto amb 10 minuts de retard. No té massa importància ja que del que es tracta és de gaudir d’aquest esport sense pressió. La primera fita ja està situada al mig dels xaragalls que seran una constant en el mapa d’aquests dos dies. Troto quan és possible, però la major part del temps camino. En alguns moments els desplaçaments entre fita i fita no son tot el ràpid que podrien ser. Els forts desnivells condicionen força. A la meitat del recorregut i amb 39 minuts m’aturo un moment.

 

Una fita se’m comença a resistir. Crec estar a lloc, i no entenc com no hi és. Ara munt, ara avall i no hi és. Com pot ser? Després d’una llarga estona (fins i tot, m’ha passat pel cap deixar-la i anar a la següent) veig quin ha estat el meu error i identifico on soc realment. Estava en el corriol equivocat. I jo tan convençut. 26 minuts per una fita que podia haver enllestit amb 3 o 4. La resta ja sense més problemes fins al final.

La cursa del diumenge és el campionat de Catalunya d’ultrallarga per les categories d’elit. La sortida va ser ben diferent al que és habitual en les curses d’orientació. Vam sortir totes les categories en massa. Els més veterans sortíem del darrera.

Foto de Begoña Almor
 

A la primera fita hi havia una papallona de dispersió. Això vol dir que els esportistes de la mateixa categoria havíem de fer les mateixes fites, però en diferent ordre, tal com ens indicava el mapa que teníem. En aquestes primeres fites tinc a vista al Joan i el Toni, però una errada meva en la cinquena fa que ja els perdi de vista definitivament. Aquesta errada em va valdre ben bé 6 minuts de penalització com a mínim. A partir d’aquí augmento la concentració i ja no faig més errades importants. Identifico bé els diferents elements del terreny i gaudeixo de la navegació. 

Ja cap el final, faig una mala elecció de ruta entre la 12 i la 13. Mentre m’apropava a la 12, vaig veure una opció per dalt seguint la línia elèctrica fins agafar un corriol. Però davant meu fiten el Santi i el Lluís de diferent categoria que la meva i segueixen avall. Miro el mapa un moment i veig que és una opció interessant i faig el mateix, per evitar pujar una mica. Hi ha traça per baixar, però tot és molt dret i vaig molt lent. No tinc problema però estic segur que l’altra opció era molt més ràpida, ja que hauria pogut córrer. 

De la 13 fins al final corro tot el que puc, que tampoc és massa, i acabo pro satisfet de com m’ha anat la cursa d’avui i els dos dies, així com aquests tres caps de setmanes seguits buscant gairebé un centenar de fites.