diumenge, 14 de maig de 2006

Pujada a Vallhonesta

Avui tot Catalunya estava ple de curses. Es podia triar i remenar abans d’escollir la cursa a fer. He optat per anar a la cursa de Vallhonesta a Sant Vicenç de Castellet. No recordo per quina raó l’any passat em vaig quedar amb les ganes d’anar-hi.
En el tren camí cap a Sant Vicenç contemplo Montserrat, i Sant Jeroni en particular i penso en els participants de la cursa de l’Alba que en aquells moments deuen està pujant. L’Alba és una cursa que estimo particularment ja que va estar el meu debut en curses de muntanya. L’he fet varies vegades i sempre hi he gaudit molt.
A Vallhonesta la cursa ha estat entretinguda. Malgrat el premi d’una ampolla de vi si assolies un temps inferior a l’hora, aquest objectiu em semblava molt lluny de les meves possibilitats. Com sempre en la recollida del pitrall i en l’escalfament he trobat força coneguts.
Malgrat sortir al darrera he volgut aprofitar els primers kilòmetres plans per anar a un ritme prou viu, al voltant de 4-25. Penso que ja em tocarà a afluixar quan comenci la pujada, tal com ha estat. Un cop abandonem l’asfalt els camins estan polsegosos. Es nota molt que fa dies i dies que no plou. Cap el km. 5 comença a pujar suaument. La pujada es va endurint amb el pas dels quilometres. Al poc de començar a pujar el Joel, un company de blocs i de professió em reconeix, em saluda i segueix endavant. Des del 7 fins arribar a l’ermita de Sant Jaume de Vallhonesta hi ha algun tros veritablement dur. Abans d’arribar al cap d’amunt passem per sota d’una estelada, i això em dóna ànims.

A dalt de tot agafem un corriol amb unes magnífiques vistes del massís de Montserrat i a la poca estona comença una forta baixada en la que aprofito per avançar a alguns atletes. Al cap de poc arribem al poble i amb un 1-10-42 acabo una cursa maca, però amb una mica massa de calor.
A l’arribada i després de la dutxa ens espera una bona coca i mistela, mentre entre els amics comentem una mica com ens ha anat a tots plegats.