Els balcons del Lluçanès

 

19,3 km. 4 hores 58 minuts 752 metres de desnivell positiu

La revista Vértex núm. 313 del darrer trimestre del 2024 està dedicada a la comarca del Lluçanès. Em va atraure la circular dels balcons del Lluçanès. L’usuari de wikiloc Aventura’t té una ruta molt similar però que la fa en sentit contrari. Les rutes d’Aventura’t estan sempre molt ben explicades i és la que bàsicament vaig acabar seguint.

En el viatge quan arribo a Osona, i com no pot ser d’una altra manera, la boira em rodeja, fins que deixo la plana i m’enfilo cap l’altiplà del Lluçanès. L’excursió comença a Sant Boi de Lluçanès amb una petita volta pel poble. Em va cridar l’atenció aquest mural.

 

A poc de començar em topo amb el roure de la Senyora. Es diu així perquè sembla que la senyora s’asseia a l’ombra d’aquest majestuós roure per llegir o fer labors. També rep altres noms, entre ells el de Roure Bonic. 

 

Deixo el Roure enrere i començo la pujada per pista fins assolir el cim dels Munts, un lloc de molta anomenada en la comarca, així com també a Osona. Recordo que els meus pares en parlaven. Possiblement hi havia estat de petit amb ells, però no ho recordo. És una bona atalaia que ofereix una vista de 360 graus on m’hi entretinc una bona estona identificant tot el que abasta la vista amb l’ajuda dels diferents plafons panoràmiques.

 

Baixo per un corriol una mica revirat però que no presenta cap dificultat fins arribar a una zona de camps i pastures. En aquesta baixada m’he topat amb la molesta eruga del boix que s’enganxa per tot. Travesso una zona més o menys planera per diferents pistes. A estones camino ràpid i a estones, la major part, vaig trotant. Porto un bon ritme. Gaudeixo del bon dia que fa.

M’enfilo fins el PuigCornador (1082 metres), des d’on entre la vegetació puc contemplar el poble d’on he sortit. 

 

A partir d’aquí carenejo per un corriol on cal estar atent a les marques grogues. És un bon camí si no fos per l’emprenyadora eruga del boix. Per una banda sembla que travessis de forma constant entre teranyines, per l’altra banda veig les erugues penjades que acaben per sobre teu: la roba, la motxilla, la pell ... Fa força fàstic i tota l’estona m’estic traient erugues de sobre. Quan per fi surto del corriol, em trec la motxilla i la samarreta i m’espolso les erugues que portava enganxades per tot arreu.

El camí és còmode i m’arribo fins a Sant Salvador de Bellver, un lloc ben conservat i un nou mirador d'on poder contemplar de nou la plana d'Osona, ara ja lliure de boira. Em rep un gat que m’acompanya un tros com si fos el meu guia. Deixo Sant Salvador i torno a entrar en una zona de corriol, però aquest per sort està lliure de l’eruga. Té tendència a baixar i el gaudeixo d’allò més.

Ressegueixo tot un rocam per sota. A baix tinc una riera i per sobre meu, sota les roques hi ha una balma a la que m’enfilo. Es tracta de la Balma se Serinyà on es poden contemplar restes de murs de quan la balma va ser utilitzada. Torno a baixar i de nou segueixo les marques grogues. El corriol es transforma en una pista que ressegueix la riera de la Mina en lleugera pujada. Acaba en la Font de la Mina, on hi ha un roure inclinat/repenjat en una de les dues taules de pedra que hi ha al costat de la font. 

 

Una lleugera pujada em mena fins un coll i a partir d’aquí ja tot serà terreny favorable fins tornar al punt d’inici de l’excursió. Abans de finalitzar em topo amb un altre arbre monumental, el roure de la Mandra. L’excursió s’inicia i s’acaba amb un roure monumental.

 

Ha estat una sortida entretinguda per una zona que no coneixia i on segurament caldrà fer-hi noves incursions per explorar una mica més aquesta comarca.