Bellestar no decep mai.

 Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Bellestar

2,5 km. 11 fites, en realitat 4,5 km. 1-52-23 i 255 metres de desnivell positiu 5è a H60 de 5

Els inferns de Bellestar és una mapa que m’agrada especialment. És d’aquells mapes que no és gens fàcil, i no només la part dels xaragalls dels inferns sinó també la resta del mapa. Hi he corregut diverses vegades i mai m’ha decebut. Obliga a estar molt concentrat per saber on estàs situat en tot moment. Bellestar queda força lluny, però el llarg viatge paga la pena per gaudir d’una bona estona d’orientació dins dels seus boscos.

Avui tornaré a fer la cursa sense córrer. Surto caminant de presa i després de rodejar un parell de zones obertes, m’endinso al bosc per trobar la primera fita. El mateix procediment per la segona. Tot va molt bé, però a la tercera ja m’enredo. La idea es seguir un petit torrent. En trobo un. Tinc dubtes de que sigui el que jo cerco, però m’hi endinso. Progressar-hi no resultat gens fàcil i no acabo de veure-ho clar, però segueixo amunt, fins que em trobo amb uns tallats que no és possible superar. Toca tornar enrere i veure si més endavant d’on he agafat el torrent trobo el que, ara sí, serà “el meu torrent”. Entre pitos i flautes he perdut ben bé 10 minuts o més.

Surto del torrent per una forta pujada per arribar a la part alta dels xaragalls dels inferns i per un petit corriol assoleixo la tercera fita.

Una forta baixada em mena a un altre torrent que travesso i m’enfilo per l’altre vessant. La progressió ha estat lenta tant en la baixada, que no era gens fàcil, com en la forta pujada fins assolir la quarta fita. Segur que hi havia una millor opció.

La cinquena està a nivell, però el desplaçament a mitja vessant no resulta gens senzill. Vaig localitzant els diferents elements, fins arribar a la fita. La sisena està ben a prop. Només es tracta de pujar una mica i un cop superat el llom no passar-se-la al començar a baixar. Ja la tinc. Bon lloc per fer la foto del dia!

Encaro la segona part de la cursa. De nou una forta baixada que em fa ser prudent. Feta la fita 7 faig rumb en direcció a la 8. De nou pujo, i vaig identificant elements: clariana i runa, però un cop soc al corriol no sé massa bé a quina alçada em trobo. La fita sé que està avall i començo a baixar. Ja soc a prop del torrent i encara no he vist la fita. Em desplaço a nivell en direcció sud. Trobo un arbre caigut, la fita estarà una mica més endavant com així és.

Passo a l’altra banda del torrent i vaig a nivell en direcció a la 9. Està en un tàlveg i aquest arriba abans del que esperava. Però la fita no hi és. Penso que no devia ser aquest tàlveg, i també que no estava dibuixat al mapa. Pujo fins al camí i des d’allà em ressituo i ara sí que localitzo el tàlveg de la fita. Ara ho veig! El que jo he pensat que era un tàlveg, és una petita rasa que sí que estava dibuixada i que no havia vist al mapa. L’errada sempre és nostre, poques vegades és una errada del mapa.

La 10 està en una zona de micro-relleu complex i difícil de llegir tant en el mapa com en la realitat. Ja he arribat a la zona, però no veig la fita per enlloc. Em passo de llarg i haig de tornar enrere i ara ja la tinc. I ara avall fins el camí on hi ha la 200 per acabar la cursa.

De nou he gaudit de la orientació i especial d’aquest mapa i del traçat que ens han preparat. Llàstima dels més de 10 minuts perduts en la fita 3 perquè la resta m’ha anat força bé, amb petites errades que ja entren dins del que acostuma a passar en les curses d’orientació. I ara a  esperar la propera al Berguedà.