Els cingles de Vallcebre

17,2 kms. 5 hores i 632 metres de desnivell positiu.

Vaig veure aquesta ruta en el Vèrtex 301 de maig-juny 2022. A Vallcebre hi he estat algunes vegades per participar en curses d’orientació. Havia vist els seus cingles quan passava per la carretera en direcció a Saldes i sempre m’havien cridat l’atenció. Ha resultat ser una ruta ben senzilla amb unes vistes espectaculars en gran part del recorregut, i, que a més a més si es fa llarga, es pot escurçar fàcilment, ja que hi ha molts punts on es pot tallar i dirigir-se directament a Vallcebre a recollir el cotxe.

La primera part, sense massa interès, és per pistes. El primer punt d’interès és la Font de Belians al costat del safareig d’un mas proper. Ben aviat, a la Creu del Colell deixo la pista i al cap de poc el corriol s’endinsa en un bosquet amb sotabosc de boixos fins arribar a l’ermita de Santa Magdalena.

El corriol puja suaument per dins del bosc. Sense moure’m del camí trobo cinc rovellons ben bonics. Dubto què fer ja que no porto res on guardar-los, però la temptació és massa gran i cap a la motxilla van. Seran els primers d’uns quants. Opto per treure el que acostumo a portar dins d’un “tupperware” (manta tèrmica, barretes energètiques, i paper higiènic) per a situacions d’urgència, i allà vaig guardant els rovellons que trobo al mig del camí. Donat que aquest no és un any massa bo de bolets i que a més fa molts dies que no plou, penso que aquest ha de ser un bon indret per venir a “caçar” bolets.

El corriol s’acaba a dalt de la cinglera. Allà m’espera majestuós el gran cabró que em mira desafiant mentre contempla els seus dominis. M’hi apropo i ni tan sols es belluga. Està clar que és l’amo i senyor i que el foraster soc jo.

A partir d’aquí el camí avança per la vora de la cinglera i permet contemplar tot el paisatge en una insòlita vista per a mi. Allà lluny hi ha l’embassament de la Baells gairebé sense aigua. Crec que mai l’havia vist tan baix. Destaca el Sobrepuny, la magnífica raconada de Malanyeu, el Catllaràs, i a sota mateix de la cinglera Sant Corneli. Tots aquests llocs són zones amb bons mapes d’orientació.

A mesura que avanço per sobre de la cinglera i aquesta canvia de direcció va canviant la panoràmica. Tinc a sota, molt a sota, el Llobregat i cap el Nord, Guardiola de Berguedà i els cims que rodegen aquesta petita població: Puigllançada, coll de Pal, Tossa d’Alp, Penyes Altes, la zona per on passa la Cavalls del Vent. Deixo a la meva dreta diferents graus ben indicats que permeten abandonar la part de la cinglera i baixar a diferents indrets. Algunes de les roques mostren unes  formes ben singulars.

La titola de la cinglera

A prop de Cal Menut i després de trobar una pista que per la dreta puja fins dalt de la cinglera directament des de Sant Corneli, en lloc de seguir endavant, faig una marrada interessant. És una variant del mateix PRC-128. A l’esquerra s’enfila una pista que mena fins al Tossal Llisol (1326 metres), el punt més alt de la ruta d’avui i que forma part de la llista de 100 cims de la FEEC. No presenta cap dificultat i permet ampliar les vistes si això encara és possible: Serra del Cadí, Pedraforca i Serra d’Ensija. Què més es pot demanar!

Deixo el cim, i en la baixada en direcció a l’ermita de Sant Ramon, travesso un bosc en el que trobo força cames de perdiu també sense moure’m del camí. Des de l’ermita desfaig una mica de camí i travesso els Plans d’Auba per retornar a prop de Cal Menut i seguir el meu camí per sobre de la cinglera i continuar gaudint del gran espectacle de la panoràmica de cims que m’ofereix.

Segueixo deixant alguns graus a la meva dreta i en franc descens arribo a La Foradada, un lloc ben singular que ja coneixia de passar per la carretera de Saldes. He baixat força i ara toca pujar de valent resseguint de nou la cinglera. Fa un bon sol i potser és el tram més feixuc, però és poc més d’un quilòmetre que paga la pena per arribar al mirador de Cap Deig i des d’allà contemplar una part important del camí recorregut.

En el mirador hi ha un parell de boletaires que també contemplen el paisatge i que em pregunten per la ruta. Es mostren interessats en fer-la algun dia. És un bon final per una ruta molt interessant. Si no es vol caminar, aquest mirador també té un accés des de la carretera de Vallcebre.

Com en moltes rutes a partir d’aquí, poc més de dos quilòmetres s’inicia el tram escombraria, un tram sense massa interès però imprescindible per retornar al punt on tinc el cotxe. Però abans d’acabar contemplo aquests 4 arbres al bell mig d’un prat que semblen posats allà expressament per a ser fotografiats o pintats.

Acabo molt satisfet de la caminada d’aquest matí de tardor amb més vistes de les que esperava. I a més a més amb uns quants bolets per a sopar.