Rogaine de Serra
Cavallera
24.3 km. 7-57-20 19-30 x km. 1177 metres de desnivell positiu,
111 punts, 19 fites 2n.
Ultraveterans
Aquesta serà la darrera Rogaine de la temporada i la meva Rogaine número 80
que ja comença a ser un xifra respectable. Com que el traçat l’ha fet el Joan,
el meu company habitual de Rogaine, repetiré equip amb el Jaume com l’anypassat a la Serra de Milany.
El paisatge que podem contemplar des de Pardines és esplèndid. Tots sabem
que tenim una fita al cim del Taga i també a la vall i que per tant avui ens
tocarà pujar i baixar per anar sumant punts.
Esperàvem un dia més fred, però com la sortida és a les 11 del matí la
temperatura no és excessivament freda. Ens preocupa la part que haurem de fer
de nit i el primer que planifiquem és per on tornarem. A partir d’aquí
planifiquem la resta de recorregut. Sortirem en direcció Oest i després
voltarem cap a l’Est deixant les fites que hi ha a la carena on ja renunciem a
pujar-hi des de l’inici.
A Pardines només hi ha dues sortides possibles. El fet de sortir els de les
8 i els de les 4 hores al mateix temps fa que es generi una cua força llarga.
Seguim als que tenim al davant sense preocupar-nos massa. De cop i volta la
fila de gent s’atura. Pensem que ja hem arribat i que estem a la cua per fitar,
però no és així. A poc a poc es va desfent la fila i veiem que la gent busca la
fita. No estem a lloc, i no sabem massa bé on som. Ens costa ubicar-nos i
trobar aquesta primera fita.
Un cop passat aquest primer ensurt seguim el nostre pla, i afrontem les
primeres pujades per assolir unes quantes fites de 8 punts. Intentem sempre que
podem pujar de la forma més suau possible per no desgastar-nos massa
físicament. Anem lents, però segurs. En aquests trams fem la major part del
recorregut seguint camins i corriols fins estar a prop de la fita.
Per arribar-nos a la 79 travessem una zona marcada al mapa amb un rallat
verd. Malgrat ser una zona de boixos a estones es fa feixuc i llarg de
travessar. Seguim pujant fins que veiem la zona d’arbres dispersos a l’altre
banda del torrent i cap allà anem fins sortir a la zona oberta per la que ens
mourem una bona estona evitant pujar i baixar, sempre que sigui possible. En
alguns moments entrem en zones on hi ha arbres dispersos que no veiem pintats
al mapa. Amb la lupa ho aconseguim veure.
En aquesta zona oberta tenim a la nostra dreta el Taga i tota la carena de
la Serra Cavallera i a l’esquerra podem contemplar el majestuós Puigmal i els
Torreneules.
Intentem moure’ns a nivell. La 68 que està al peu d’un tallat en una zona amb
força roques i petits tallats ens costa una mica de localitzar. Estàvem a sobre
i des de sota no la veiem. Tal com havíem planificat, seguim endavant en
direcció est. La pregunta que ens fem, és quan girem ja en direcció a l’arribada?
I segurament hem girat massa tard.
La 74 i la 64 seran les dues darreres fites abans de girar. Ja tan sols ens
queden poc més de dues hores. Hem de començar a renunciar a fites que teníem en
la nostra planificació inicial. Anem directes a la 71 i després a la 65.
Camí cap a la 77 ja ens hem de posar els frontals. Quan fitem només ens
resten 49 minuts. Decidim anar directes cap a Pardines. Si ens entretenim
cercant un parell de fites que tenim pel camí segur que arribem tard. Segurament,
el millor hauria estat no anar a la 77, però ara ja està fet i no podem
rectificar. Quan entrem a Pardines només ens queden 5 minuts, temps just per
fitar una de les fites que tenim al poble i entrar a meta.
Una nova rogaine al sac. Com sempre mirant l’elecció de ruta que hem fet
podíem ha escollit algunes altres opcions, però mai se sap que és el millor.
Mengem una mica el que ens ha preparat l’organització i pugem al podi abans d’agafar
el camí cap a casa.
