diumenge, 27 de gener de 2019

Tres voltes al Parc de Catalunya


Cros de Sant Sebastià al Parc de Catalunya
5,2 km. 29-19  5-42 x km. 52 metres de desnivell 17è classificat de 20 participants.

El Cros de Sant Sebastià és tota una tradició a Sabadell. 58 edicions són molts edicions. Al llarg de molts anys es va celebrar al bosc de Can Deu, però ara ja fa molt de temps que es corre al Parc de Catalunya. Repassant les meves anotacions hi vaig participar de manera continuada des del 2002 al 2006.

Poder córrer pel parc de Catalunya en un circuït tancat i sense gossos que molestin m’agrada. Després d’un bon escalfament em col·loco a la línia de sortida. No som massa participants. Corro la categoria Open que ha de donar tres voltes al circuït B per completar un total de 5,400 metres. Em marco com objectiu baixar dels 30 minuts.

La sortida és molt ràpida com acostuma a ser-ho en aquest tipus de curses. Faig els primers metres en un grupet, però després d’una forta baixada quan s’inicia una pujada constant no puc aguantar el seu ritme i ben aviat em quedo sol. Tinc al meu davant una noia a la que tracto de seguir a una certa distància. Porto un ritme alt per mi, però no asfixiant. Tanco la primera volta amb 9-26. La noia cada cop és més lluny. Si mantinc aquest temps en els dues voltes que resten tinc el sub 30 a l’abast, però no em puc confiar. M’avança un corredor amb gos. Intento seguir la seva estela, però també es va allunyant a poc a poc. Passo la segona volta amb 19-30. No em puc despistar si vull assolir el meu objectiu. Està clar que he perdut pistonada. Quan només falta mitja volta per concloure la cursa accelero el ritme per assolir un temps final de 29-19 a un ritme de 5-42 per quilometre.

Marxo cap a casa satisfet amb el temps i amb les bones sensacions al llarg de tot el cros.

4 comentaris:

Lluis Copete ha dit...

Un cros al costat de casa! Enhorabona per aconseguir el repte. Aquesta temporada en volia fer uns quants però entre alls i cebes se m'està tirant el temps a sobre i encara no n'he fet cap. Si es combina amb d'altres proves, és divertit, malgrat que siguin extenuants.

Ricard Masferrer ha dit...

Com tu mateix dius els trobo divertits. De fet cada vegada tinc més clar que aquesta és la meva única motivació per córrer: passar-ho bé i divertir-me sense marcar-me objectius massa ambiciosos que amb els que em podria capficar.

Dioni Tulipán ha dit...

Doncs sí Ricard!!

Bona cursa, i mini-objectiu aconseguit!
Jo, aquesta temporada també penso fer algun cros, sense la pressió del crono.
Tot i que, igual que el Lluís, costa trobar el moment.

Enhorabona,
Dennis.

Ricard Masferrer ha dit...

És cert, a vegades costa trobar el moment per fer tot el que ens agrada. El calendari dóna pel que dóna. Tenir en ment més coses i objectius dels que podem donar a l'abast sempre és positiu.
Segur que acabaràs trobant un cros per córrer algun dia.