dijous, 15 de març de 2007

Ruta dels Tres monestirs

La Ruta dels Tres Monestirs amb sortida al Monestir de Sant Cugat i arribada al Monestir de Montserrat amb 53 km. quilometres de recorregut feia temps que estava en la meva agenda, però sempre per un motiu o un altre quedava per fer. Feia 4 anys que no participava en marxes d’aquest tipus. La darrera va ser la Travessa al Montseny l’any 2003.
Vaig pensar que fer aquesta marxa mig trotant, mig caminant seria un bon entrenament tot pensant en el Circuït Català de Curses de Muntanya que s’iniciarà properament.
Els dies abans vaig mirar quin havia estat el meu temps en marxes d’aquestes característiques i em va semblar que la podria fer amb més de 7 hores. Com que hi havia marge entre les 5 i les 7 per la sortida vaig aprofitar per dormir una mica més i a les 6.30 segellava la tarja davant del Monestir. Cap dels meus coneguts feia la marxa, i per tant, anava sol. Però quina va ser la meva sorpresa! quan mentre estava fent la foto del Monestir va aparèixer en Dennis, un company al que conec d’altres curses de muntanya, i decidim fer-ho junts.
 
De bon matí i encara de nit, fa fresqueta i anem trotant juntament amb un altre participant que feia una setmana havia participat en la marató de Barcelona amb el que farem la primera part del recorregut junts, tot avançant als que havien sortit abans que nosaltres i anaven caminant. Sortint de San Cugat ja trobem les primeres rampes, i passat el primer control mentre contemplem la sortida del sol per darrera de la Serralada Litoral, ja podem veure les dues muntanyes que són el nostre destí. Primer la Mola i allà molt més lluny Montserrat.
 
Ara toca planejar una mica i una lleugera baixada fins travessar l’autopista, direcció Terrassa, on primer trobem un avituallament amb xocolata desfeta i més endavant un bon entrepà de botifarra. Portem dues hores de camí i gairebé 18 km, però ara comença la marxa de veritat amb l’ascensió fins al Monestir de Sant Llorenç del Munt.
Pugem caminant el més ràpid possible, tot xerrant amb el Dennis de curses, política, i de qualsevol cosa que ens passa pel cap. En aquesta part del recorregut no parem de trobar gent. Fem el cim amb poc menys de 4 hores. Aproximadament és la meitat del recorregut, pel que fem una previsió d’unes 8 hores.
 
La baixada per la Cova del Drac i la canal de l'Abella es porta fins a Can Robert és ràpida. Aquí agafem amb poques diferències el mateix camí que fa servir la Matagalls-Montserrat. Com sempre després de la baixada l’ascensió al Turó del Queixal de la Serra de l’Obach es fa llarg i pesat i alentim la marxa. El sol comença a notar-se i la calor es fa sentir. Sort que aviat som a la Casa Nova de l’Obach on podem menjar un nou entrepà. Tot s’ha dir no tant bon com el de botifarra. Portem 5 hores 30 de camí. Tret de petites pujades ja tot el camí és baixada fins a Monistrol. Aprofitem per trotar sempre que les forces ens ho permeten. Ara ja no trobem a tanta gent.
Poc abans d’arribar a Monistrol ja  decidim que la pujada a Montserrat cadascú l’afrontarà al seu ritme per no condicionar al company i així ho fem. Comencem a pujar després de 7-46 de camí. Calculem que la pujada ens portarà una hora. El Dennis està més fort, però al cap d’una estona el trobo aturat amb una rampa. Parlem un moment i em diu que anirà pujant a poc a poc, que ja ens trobarem a dalt. Al principi pujo amb força, però vaig alentim el pas i em passen alguns companys. Finalment arribo cansat, però satisfet amb poc menys de 9 hores, 8-58. L’objectiu de les 7 hores queda molt lluny. Crec que darrerament soc molt optimista amb les meves previsions. El Dennis triga un quart d’hora més a arribar.
Recollim una ceràmica molt bonica, bevem i mengem una mica de coca i anem a buscar l’autocar que ens té que tornar a casa, però hem d’esperar gairebé hora i mitja per tal que s’ompli i poder arribar a casa per descansar.