Torno a l'asfalt

Gairebé fa dos anys que no faig una cursa per asfalt. Bé de fet des que m'he aficionat a les curses d'orientació que no faig altre tipus de competició. Però el fet de tenir-la al costat de casa i a un preu gairebé de regal ha estat suficient per tornar-hi. 

Conec el circuït ja que vaig fer la mateixa cursa fa uns anys. No és gens pla però el fet de ser dues voltes m'agrada. Vaig escalfant des de casa, menys de 20 minuts. Un cop a la sortida no paro de trobar-me amb gent coneguda que fa molt de temps que veig. Tothom m'avisa de que no em perdi, i no em dediqui a cercar fites ja que no en trobaré. 

Escalfant una mica més noto una petita molèstia al bessó esquerra que no m'agrada gens. No tinc gens clar quin serà el meu objectiu de cursa. Penso que amb el poc entrenament regular que porto aquest darrer mes, el millor serà ser conservador i pensar en 55 minuts. Em sembla un objectiu possible. Recordo que fa dos anys a la Mercè, la meva darrera experiència en 10 kms. vaig fer poc més de 53.

La sortida és en una lleugera pujada. Dins del gran grup surto prou ràpid encara que no tinc pas aquesta sensació. Vaig a poc més de 5. De fet passo el primer km. amb 5-24. Segueixo amb bon ritme i bones sensacions malgrat les petites molèsties del bessó esquerra tant a la pujada com a la baixada fins passat el km. 3. Quan comença de nou la pujada que amb diferents graus de desnivell, m'ha de portat a acabar la primera volta, abaixo el ritme. Decideixo ser prudent i no forçar. A poc a poc s'allunya la banderola de la llebre dels 55 minuts.

Al completar la primera volta miro el rellotge: 28-03. Em segueixo trobant lent en la pujada d'aquesta segona volta i comprovo que el ritme de cursa ha baixat de manera considerable. Vaig per sobre de 6 el km.
Però un cop faig el gir que em retorna a la part de baixada decideixo accelerar el pas i procurar mantenir-lo fins el final. Recupero les bones sensacions i ,fins i tot, faig un km. per sota de 5, 4-58.

Mantinc el bon ritme en el darrer 1500 que ja torna a ser en pujada per creuar l'arribada amb 56-25. Segona volta amb 28-22.
No ha estat del tot malament aquest retrobament amb l'asfalt després de tant de temps. He gaudit de la cursa malgrat les molèsties al bessó que m'han acompanyat des de l'escalfament fins al final de la cursa. De fet tinc una contractura segons m'ha dit el fisioterapeuta de la que encara no m'he recuperat del tot. Estar a prop dels 55 i fins i tot baixar està al meu abast. De ben segur que de tant en tant tornaré a fer curses d'asfalt malgrat que seguiré centrat en les curses d'orientació ja que és el que més m'agrada a hores d'ara i també trescant per la muntanya.

Orientació a la UAB

Una cursa d'orientació a prop de casa és de bon aprofitar, i més encara si fa un dia primaveral després de tants dies seguits de pluja. Posats a escollir faré el circuït llarg, el C1, gairebé 8 km. i 27 fites.

Em fa gràcia córrer a la UAB on vaig estudiar en la segona meitat dels 70 i després hi vaig tornar a principis dels 90 a fer un post-grau.

Tal com pensava serà una cursa on l'orientació no serà la clau, sinó que el més important serà la forma física. Cal córrer molt, i interpretar bé alguns elements constructius com escales i passos soterrats per no donar més voltes de les necessàries.
Fa una setmana que no surto a córrer i això em fa ser prudent ja que sé que serà una cursa llarga. Cap problema en les primeres 5 fites, però a la 6 i també a la 7, les primeres en les que l'orientació és important perdo temps per no haver-me acostumat encara a l'escala 1/5000. Sempre tinc problemes amb aquests canvis d'escala i em passo de llarg les fites.
A partir d'aquest punt córrer i més córrer en alguns moments per corriols i camps oberts i d'altres per carrers i pel mig dels edificis universitaris. Intento anar el més depresa possible però el meu ritme de cursa és lent. Passo la fita 12 en poc més d'una hora. Baixar de les dues hores serà difícil, però aquest serà el meu objectiu. En algunes fites coincideixo amb els mateixos orientadors, entre ells el David, un nou fitxatge del club.
A mesura que avança la cursa mantenir el ritme es fa feixuc. Arribant a la 21 em passa el Marc Serrallonga, el crack de l'orientació catalana actual. Va més ràpid però observo que també fa errades. Buscava la fita per baix quan clarament estava a dalt. Al menys ha perdut 10 segons.
Després de la 22, la lleugera pujada pel carrer em fa caminar. Aprofito per mirar el mapa i planificar el que em resta de cursa. Miro el rellotge: passo d'una hora 43. Caldrà córrer molt per assolir l'objectiu de baixar de les dues hores.
Entre la 25 i 26 passo per davant de la que havia estat la meva facultat.

Ja he superat les dues hores. Al final han estat 2-04 i 21è de 34 classificats. Aquesta temporada gairebé estic abonat a aquest temps, dues curses en 2-03 i una altra amb 2-02. Necessito millorar la meva velocitat. I això passa per entrenar de nou amb regularitat.  

Collserola de nou.

Han passat més de dos mesos de la Mega-Rogaining i ja en tenia ganes de tornar-hi. De ben segur que no era l'únic ja que hi ha una gran participació, amb tots els equips punters de l'especialitat, inclosos els campions d'Europa, així com alguns equips estrangers. 

Faré equip amb el Sergi. De nou ens espera Collserola. Serà la meva segona rogaining per la zona. En la primera edició de fa dos anys, vaig patir molta calor i no vaig acabar gens satisfet, amb alguna errada d'estratègia important.

Ha estat tot un luxe poder anar fins la cursa en transport públic. Aviat hem acabat els preparatius i després d'una mica de cua ja som al parc tancat esperant rebre el mapa. 

Amb el mapa a les mans aviat establim la nostra estratègia. Optem per la zona Sud-Oest del mapa on sembla que hi veiem més quantitat de fites. Ens col·loquem bé per evitar les aglomeracions de la primera fita i ho encertem. En menys de 3 minuts ja hem fitat. És una corrua continua d'equips que s'allarga fins a la segona, encara que aquesta en una clariana al mig d'un bosc és més difícil de localitzar. Sense anar ràpids enllacem la tercera fita en tals sol 17 minuts. Quan ens apropem a la 4rt. fita, la 31 veiem com surten l'equip d'El viejito i el gordito, un equip veterà que acostuma a fer bons resultats, i això ens fa canviar els plans: saltarem a l'altra banda del FGC i farem dues fites que no estaven en els nostres plans, la 44 i la 42. Ha estat tot un encert ja que sense gaire esforç, ni acumular massa desnivell hem sumat 8 punts amb els que en principi no contàvem. Encara no portem una hora de cursa i ja hem fet 6 fites i sumat 26 punts. No mantindrem pas aquesta mitjana al llarg de tota la cursa, però ha estat un molt bon començament.

Reprenem la planificació inicial i passem per les Planes per fer la 51 i dirigir-nos cap la 82, la primera gran pujada d'avui. D'allà i fent una mica de drecera pel mig del bosc anem cap la 94 des d'on podem contemplar una bona panoràmica de tot el Vallès. Desfem el camí i ja tenim la 66 al sac. Superem les dues hores de cursa.
Anem fent sense problemes. Aprofitem les baixades per anar trotant. Camí de la 71 ens plantegem anar a la 81 que en la planificació inicial no tenien del tot clar, però ens sembla una bona opció. Baixem per un corriol. Deixem passar als Hop Hop que van més ràpids que nosaltres. Sabem que ens queda a la dreta del corriol i els Hop Hop ens ajuden a trobar-la. Canviem de corriol travessant el bosc sense problemes i per un petit corriol perdedor per la vegetació podem arribar a la carretera i travessar-la. Planegem una bona estona amb tendència a pujar i finalment una forta pujada ens mena fins la 87.

Ara gairebé tot és baixada per corriols i per pista fins la 96. Estem en el punt més allunyat del mapa en direcció Oest i portem 3-32 de cursa. Comença el retorn cap a l'arribada tractant de recollir el màxim de punts possible i amb la clara intenció de no apurar massa el temps per no penalitzar al darrer moment.
La 52 no representa cap problema, així com la 85 que malgrat està força amagada a l'entrada d'una cova tampoc en fa perdre temps. Estem a tan sols dues hores d'acabar la cursa. Per assolir la 53 superem un fort desnivell per un corriol per una zona semi-oberta. L'esforç es fa notar. Un cop fitada toca tornar a baixar. Podem gaudir des d'aquesta alçada d'una bona panoràmica del delta del Llobregat així com de Sant Pere Màrtir que fa una bona estona que tenim davant nostra. En alguns moments recordem altres curses d'orientació per la zona i, fins i tot, alguns dels indrets en els que hi havia fites.
La 46 és la fita que més se'ns resisteix. Segurament el cansament ja fa estralls en el nostre cervell i no pensem del tot bé. Ara bé tampoc podem dir que hàgim perdut massa temps. Potser 10 minuts, primer a la cerca d'un corriol poc visible i un cop a prop de la fita no trobàvem els tallats. Tampoc era tan difícil, però ja se sap el que passa quan hom està cansat i l'oxigen no rega prou bé el cervell.
A partir d'aquí el nostre ritme ja es fa lent i tractem d'assegurar les fites per no perdre més temps. Fem la 73 a falta d'una hora per acabar i seguim endavant cap a la 45. Un petit dubte però també és nostra. Esn estem quedant sense aigua, i compartim la poca que tenim. Ens posem a pujar i pujar per anar a cercar la 54 i anem calculant a veure si encara tenim temps per alguna fita més. El nostre pas en aquesta pujada és lent i feixuc. Ja la tenim i encara resten 26 minuts. Ens dirigim cap a l'arribada valorem si sumar 3 punts més amb la 35 però ja en tenim prou i ho desestimem donant la nostra cursa per acabada després de 5-44-27, 124 punts gairebé 26 kms. i més de 1100 metres de desnivell positiu.
Estem satisfets de la nostra cursa. Hem fet el que havíem planificat i els canvis sobre la marxa en la planificació han estat positius. En la general som els 42 de 123 equips classificats i en la nostra categoria els 13è. de 21.
La temperatura primaveral ens ha acompanyat. Ha estat agradable. Hem pogut gaudir de bones vistes.

Mengem un dinar una mica escàs, recollim les nostres pertinences i no ens esperem pas al sorteig ni lliurament de premis. Cap a casa i fins la propera.

Als plans de Taravil, sí

Arriba una nova prova de la Copa Catalana d'Orientació. Dels dos dies de Berguedà només participaré en la cursa de llarga distància diumenge als plans de Taravil, un petit i allunyat poble del Berguedà. El mapa és nou i el terreny promet. El matí s'aixeca fred, però amb sol. De nou surto tard, passades les 11. 

El paisatge que ens envolta és majestuós, amb algun polsim de neu a les raconades, i algun animaló que ens observa encuriosit.

Foto Farra-O

Arribo amb el temps suficient per preparar-me, escalfar una mica, i anar cap a la línia de sortida. L'objectiu és clar, baixar de dues hores per primera vegada aquesta temporada. Em marco tres punts clau en la meva estratègia: no tenir errades al principi de la cursa encara que això signifiqui anar més lent, córrer el més ràpid possible per no acabar amb la sensació que a vegades tinc de que podia haver apurat més i finalment no aturar-me per assegurar el recorregut quan no és necessari.
Començo la cursa i tinc per endavant 6500 metres i 14 fites. Faig la primera fita caminant sense cap problema. Supero un tallat de pedra i em dirigeixo trotant cap un esperó on al final em tinc que trobar la segona fita al costat d'una roca. M'he passat una mica i aquesta em queda darrera meu.
Fins a la tercera, primer agafo un camí en baixada, i després per una zona oberta tot seguint les formes de relleu ben aviat trobo la fita entremig d'unes mates. Per cercar la 4 opto de nou en la primera part anar per camins, encara que faig drecera en una zona oberta. Tampoc tinc massa dificultat per fitar. La cinquena és ben a prop, però no afino massa i trigo una mica a localitzar el tàlveg on es troba la fita entre matolls.
Baixo fins a la carretera i des d'allà vaig a nivell en direcció a la 6 fins trobar un camí que segueixo fins el final. Abandono el camí i de nou a nivell tracto de trobar la fita entre dos tallats. En el primer intent no tinc èxit i retorno al final del camí, i ara si, rectificant el desviament del primer intent allà tinc la fita. Per cert, ben amagada.
Ara toca primer de baixada córrer per un camí el més ràpid possible per deixar-lo després i a través d'un bosc cercar un terreny obert amb un arbre. Vaig a parar al terreny obert que hi ha al costat de la fita, però de seguida se'm fa evident l'errada i rectifico.
Ara ve la tirada més llarga de la cursa d'avui, més d'un km. Escullo entre les dues opcions possibles: enfilo en forta pujada per un camí que abans havia fet de baixada, fins a una zona d'avituallament i un cop allà intento córrer a nivell per un bosc blanc increïble. M'agrada donar el màxim que puc per entre els arbres i trepitjant la tova catifa d'herba. Només per això ja paga la pena haver fet aquesta cursa.

Foto Farra-O

Com gairebé sempre que vaig a nivell acabo anant més avall d'on volia anar, però des d'allà és ben senzill i ben aviat tinc la fita 8 al sarró. Ja porto més d'una hora de cursa. Ràpidament enllaço les 3 fites següents que estan totes ben a prop unes d'altres.
Torno a travessar el bosc blanc d'abans gaudint de nou d'aquesta magnífica zona, per anar a la fita 12 que tinc molt clar on està ja que de camí a la 8 hi he passat a la vora i havia aprofitat per preveure la tornada. Només dues fites més que tampoc em costen gens, encara que la 13 me la passo de llarg de bones a primeres. Acabo ràpid i amb molt bones sensacions.
He necessitat tan sols 1-30, 17 de 26 classificats. Estic eufòric. He assolit el meu objectiu. No ha estat una cursa perfecte, però no he comés grans errades. Les pèrdues de temps en algunes fites han estat menors. Com a molt podria haver esgarrapat 5 o 6 minuts. No m'he aturat innecessàriament i he aprofitat al màxim la meva forma física, sobre tot, en el tram final en el que ja em movia segur en el terreny i en el mapa. Espero seguir així en els properes curses.

Pere Casacuberta: de pagès a campió del món

Córrer per Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Tenir un Parc Natural com el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac al menys de mitja hora en cotxe de casa és tot un luxe pels que ens agrada córrer per la muntanya i l'hem acabat convertint en el nostre pati de casa on anem sovint a gaudir de l'entorn i de l'esport que ens agrada. Ja fa temps que el que més m'agrada és explorar nous camins i conèixer tot de racons que moltes vegades resten ben amagats.

Aquest llibre fa unes quantes propostes engrescadores de rutes d'entrenament pel Parc, en concret en proposa 15, totes elles ben atractives. 

M'agrada com s'explica i els mapes i els perfils ben detallats de cada un dels circuïts. Pràcticament tan sols em resta provar-ho. De ben segur que ho faré ben aviat, encara que igual amb algunes variants.

Millorant a les Roques Encantades

La tercera cursa de la Copa Catalana d'aquesta temporada 2013 serà a les Roques Encantades, un bell paratge situat a cavall de 3 comarques: Osona, La Selva i La Garrotxa.

Ja havia corregut allà fa un parell de temporades i el terreny em va agradar. Aquest cop el centre de competició està situat al Coll de Condreu. 

Sortim de casa amb pluja i aquesta ens acompanya fins més enllà de Vic. Un cop deixem la pluja ens trobem al mig de la boira, però per sort al Coll de Condreu ni plou, ni hi ha boira, tan sols fa fred. 

Porto dues curses amb errades importants i amb el mateix temps 2-03. Em fixo com objectiu no cometre errades importants i baixar de les dues hores. I amb aquesta idea m'enfilo fins a la sortida, a més de mitja hora del centre de competició.
Surto sense presses i tractant d'assegurar les primeres fites. Tinc per endavant 6800 metres i 18 fites. M'agrada el terreny. En alguns moments malgrat ja haver pres una decisió de la ruta m'aturo innecessàriament per reafirmar-ho. Això encara alenteix més el meu trot. Són breus aturades però trenquen el ritme. Em trobo còmode en tot moment i em resulta fàcil anar trobant les diferents fites. He fet una primera part de cursa de la que em sento satisfet i ara abordo un tram molt llarg de la 5 a la 6, gairebé 1500 metres en línia recta. Em costa 24 minuts. Sóc conscient que no vaig tot el ràpid que podria. Hauria d'apurar més la meva forma física.
En aquesta nova part de la cursa hi ha 4 fites més, dins d'un bosc amb total penetrabilitat i encatifat de fulles seques que fan molt de goig. Vaig lent però segur. Interpreto bé el relleu i m'estalvio fer més desnivell del compte.

Passo per darrera del triangle i després de la fita 10 entro en una vessant de bosc de molta inclinació que dóna entrada a la part més divertida de la cursa, la de les Roques Encantades. Aquí cal ser molt precís per trobar el lloc exacte de la fita. Segueixo lent  i concentrat intentant no desconcentrar-me per la presencia d'altres orientadors. Estic gaudint molt tant de les roques, com d'aquest bosc encantat. Em falta poc per la cursa i veig possible baixar de les dues hores. Només em falten dues fites i tinc marge. Però la 17 se'm resisteix i perdo més temps del desitjable. No he atacat pel cantó bo del turó i no l'he vist de bones a primeres, donant voltes innecessàries, molt a prop de la fita. Ha estat una llàstima.

Finalment 2-02-38. He estat tota la cursa al voltant de la posició 21 i 22, però en aquestes dues darreres fites he perdut 3 posicions, 25 de 31 classificats.
Estic satisfet de la cursa. No he fet errades importants i he estat molt a prop del meu objectiu de baixar de les dues hores. Ara bé un cop a casa veig clar que ho podia haver fet una mica millor en alguns trams i haver baixat temps, però potser el que més em cal és apurar el meu ritme de cursa i no aturar-me innecessàriament quan tinc clar on estic i cap on vaig. A veure com anirà la propera.

Al costat de casa

Una cursa d'orientació a 5 minuts de casa és tot un luxe.

A l'hivern a les fosques i també quan plou acostumo a entrenar pels carrers deserts de Can Gambús, el penúltim barri de Sabadell. Van urbanitzar la zona per a construir cases i pisos, però va venir la crisi i s'ha acabat convertint en un barri fantasma on l'únic que podem trobar és un magnífic parc i carrers buits. Moltes vegades havia pensat que podia ser un bon lloc per una cursa sprint o per una nocturna i finalment ja hi ha mapa i 4 dones elit de diferents clubs han organitzat la primera cursa.

Després d'uns dies amb unes magnífiques temperatures, aquestes han tornat a baixar i s'ha passat tota la tarda plovent, però poc abans de l'inici de la cursa ha parat. Em trobo els habituals d'aquesta modalitat de curses i xerrem una estona tot esperant l'explicació prèvia a la cursa. 

La cursa consta de tres parts: una primera part de 6 fites de memòria, una segona part lineal + score i una sorpresa final.

Sortim en massa per fer la primera part de memòria per dins del parc. Surto ràpid i vaig segur. No havia entès del tot la mecànica d'aquesta primera part i un cop sóc a la 4rt. fita rectifico i torno a la 2ª, ja que no ho estic fent bé. És una part molt ràpida amb un munt d'orientadors corrents en totes direccions pel mig del parc. Acabo la primera part i enfilo la segona part.

Deixo el barri de Can Gambús i travessant un pont m'endinso a la part de camps i bosc. Està ben enfangat i amb aigua escolant-se per les petites rieres i torrents que acostumen a estar seques gairebé sempre. Tinc bones sensacions i tracto d'anar el més ràpid possible. M'agrada córrer per llocs coneguts a la cerca de fites. Vorejar els camps de conreu suposa carregar de fang les sabatilles que augmenten de pes. Al baixar per alguns marges cal anar amb compte de no relliscar i posar el cul a terra. Acabo la part lineal i torno a la zona urbanitzada. Com que només queden 6 fites més intento anar a bon ritme, però ja em començo a notar les cames. 

M'espera descobrir la sorpresa: un petit laberint ple de fites al mig de la foscor on tinc que localitzar-ne dues  sense equivocar-me. I un petit sprint per donar per acabada la cursa i cap a casa a sopar i a dormir. Han estat 21 fites, més les 6 de memòria per fer 11 kms. i 1-40.

De ben segur que algun dia faré servir aquest mapa per entrenar.

Més errades

La segona cursa de Copa Catalana d’aquesta temporada és ben a prop de casa, cosa que s’agraeix. Utilitza el mapa de Sant Jeroni de la Murtra entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona. És un terreny sorprenent força bo i divertit per una cursa d’orientació i ben prop de zones plenament urbanitzades.

El meu objectiu és millorar la cursa de fa dues setmanes. Surto amb precaució a les primeres fites per entrar bé al mapa i no fer errades des del començament. Malgrat que algunes no les enfilo directament en tot moment estic situat. Potser d’aquesta primera part de la cursa la pitjor és la 5, ja que dono massa voltes en una xarxa de camins per entremig d’un verd 3 fins sortir al camí principal, i un cop allà no aconsegueixo atacar-la per la via més curta.

Foto de Benet Tutusaus

Fins la 14 tot molt bé. Penso atacar la 15 arran de tanca, però rectifico amb la intenció d’estalviar-me desnivell i de fet me l’estalvio però trobo altres fites que em despisten. La descripció dels controls crec que no és del tot precisa i que pot induir a confusió: anant a nivell trobo dues fites abans de trobar la meva. Faig rumb cap a la 16. M’he posat com a línia d’aturada una tanca. A mig camí veig una fita sota un pi enorme, m’aturo i també veig una tanca. Em confonc i penso que m’he passat la fita. No ho acabo d’entendre. La tanca no em quadra amb el mapa, fins que m’adono que aquesta és una altra tanca passa força estona.

He perdut la concentració a partir d’aquí ja perdo temps gairebé en totes les fites fins el final. De nou he superat les dues hores de cursa: 2-03-26 per 6100 metres 20 fites i 245 metres de desnivell. De nou un dels últims de la meva categoria. Malgrat tot m’ho he passat bé, que de fet és del que es tracta.

Foto de Benet Tutusaus

Ritme lent i un parell d'errades

Ja recuperat de l’esforç de la Mega-Rogaining comença la temporada de Copa Catalana de curses d’orientació a El Bruc, en un terreny amb bones vistes cap a la muntanya de Montserrat. No m’ho esperava però tinc sensació que fa molt de fred. 

No sé si és pel canvi d’escala de 1/25000 de la Rogaining al 1/10000, però ja perdo molt de temps en la primera fita. La veritat és que no sabria explicar que és el que vaig fer. La següents fites em van bé, encara que a la 4 avanço lentament pel mig del bosc. Segurament hi havia una millor opció.

Arribo al corriol, que està per sobre de la 5, però no sé a quina alçada estic. Erro la meva percepció i em desplaço en la direcció contrària on estava la fita. Torno a perdre molt de temps. A partir d’aquí la resta em resulta fàcil. En alguns trams em vaig trobant amb el Bernat. És una zona en la que es pot córrer molt, però no tinc gas. No em trobo cansat, però no tinc velocitat i simplement només puc trotar. Gaudeixo de l’entorn i de la silueta al fons de Montserrat. M’hauria agradat poder imprimir un millor ritme però no ha estat possible. Acabo amb 2-03-47 per fer 6900 metres, 15 fites i 230 m. de desnivell.

Amb les dues errades del principi de ben segur que hauré perdut uns 20 minuts. No he doblat el temps del primer per ben poc. He estat l’últim classificat. Ho tinc fàcil per millorar aquesta temporada.