Una meravella natural

 

13,7 km. 4 hores 41 minuts 721 metres desnivell positiu

Aquesta excursió al Pont Cabradís fa molt de temps que la tenia pendent. És tota una curiositat natural que paga la pena de veure. Deixo el cotxe en una corba de la pista al costat de la Presa de Dalt del riu Aigua de Valls. Des d’aquí es pot anar directe al Pont Cabradís i tornar pel mateix camí, però prefereixo fer una ruta circular i, d’aquesta manera, conèixer una mica més la zona.

Començo en baixada per la mateixa pista fins al molí de Corriu. És gairebé un quilòmetre i mig que va bé per escalfar el motor amb calma. A la vora de la pista observo alguns esbarzers farcits de mores força grosses i ben madures.

Un cop al molí creuo el riu per un pont metàl·lic i agafo un corriol que puja de forma suau. El corriol, tot resseguint el torrent de la Corriu, s’endinsa en un bosc en el que segurament es fan bolets quan és el temps. Passo pel costat d’un gran roure que ja deu tenir una edat.

S’acaba la pujada i entro en unes zones obertes que devien ser les camps de l’antiga Torre de la Corriu.  Les seves runes son espectaculars. Costa trobar el camí que passa per entremig de les edificacions a causa de l’abundància d’esbarzers que el tapen. Segons la wikipèdia tenia tres pisos i va ser abandonada al segle XIII, i reocupada el segle XVIII, però no fa esment de quan va ser abandonada finalment. Com sempre que passo per llocs com aquest penso com devia ser la vida de les persones que vivien aquí i per quins motius van abandonar el seu habitatge.

Deixo la torre i segueixo el camí ben senyalitzat amb marques grogues. Després de contemplar una vista panoràmica que abasta la Serra d’Ensija, la Serra de Prats i la Serra de Busa inicio un sobtat descens fins el Torrent de Valcireres.

Torrent de Valcireres

Travessat el torrent una nova pujada que acaba amb una bona panoràmica. A partir d’aquí el corriol avança amb pujades i baixades arran de roquissar on es van alternant les balmes i les vistes panoràmiques de la zona. El corriol travessa petits torrents avui secs en la seva majoria però que en època de pluges deuen portar aigua.

Des de les altures ressegueixo aigües amunt el riu Aigua de Vall. Puc veure el meu cotxe aparcat allà baix, però encara em resta una bona estona de trescar per aquests indrets solitaris. Al llarg de tota la ruta tinc la sensació d’anar obrint camí trencat teranyines. No serà fins ben avançat el dia que soc conscient que el que jo pensava que eren teranyines són producte de les erugues del boix o papallones del boix, una plaga que s’està estenent sense control pels boscos de tot el país.

A mesura que vaig baixant començo a escoltar la fressa del riu al fons de l’estreta vall i ben aviat podré baixar per contemplar com baixa amb tota la seva força.

Ja soc al Pont Cabradís, tota una meravella de la natura. El riu ha excavat un pas sota la roca. Em trec les sabatilles i em poso les sandàlies que havia portat per l’ocasió i entro dins del pont per contemplar-ho de més a prop. M’arribo fins una mena d’illeta de sorra, des d’on puc contemplar tot el pont. Impossible endinsar-se més endins. L’aigua baixa amb molta força.

De nou amb les sabatilles cerco la manera de passar a l’altra riba del riu, però perdo les marques i pujo per un lloc molt fressat, però alhora molt i molt dret. Segueixo amunt. Trigo una mica a ser conscient que no vaig per bon camí i em toca baixar amb molta precaució agafat als arbres i a les arrels fins la darrera marca que havia vist. Un cop allà veig per on haig de seguir. És un camí amb algunes cordes i cadenes per ajudar, sobretot, quan el terreny està mullat.

Inicio la tornada ja cap el cotxe per l’altra riba del riu. Aquí em començo a trobar a gent que fa el camí curt. En la resta de la ruta no havia trobat a ningú. Hi ha diferents indrets que permeten baixar fins a la llera del riu i contemplar com aquest baixa amb tota la seva força.

La darrera dificultat és baixar per una escala i ja agafar un corriol que es va eixamplant. Puc contemplar ben amunt les cingleres del Morro d’Aguilar que he vorejat per sota fa una bona estona i ja ben aviat arribo al cotxe i dono per acabada aquesta excursió. Abans de marxar cap a casa cullo unes quantes mores de les que havia vist al matí. Ja tinc postres per avui.

Morro d'Aguilar