Dubitatiu

 

CAN VILALLONGA

H60 3,4 km. 12 fites 1-06-24 6è classificat de 13 participants

Dissabte passat arrancava la temporada de Rogaine i avui arranca la temporada d’orientació a peu en el mapa de Can Vilallonga, uns dels mapes que es va utilitzar pel mundial de veterans d’aquest estiu. Ha estat plovent gairebé tota la setmana, però avui s’aixeca amb sol.

La sortida està a dos quilòmetres del centre de competició. Aprofito el camí per escalfar. Surto dubitatiu. L’aproximació a la primera fita és per camins i corriols. Això serà una constant en tota la cursa. Tinc la impressió d’haver-me passat l’encreuament, però no ha estat així. Faig el que havia pensat, però he estat lent. Segueixo pels camins, però també segueixo dubitatiu. Quan deixo els camins per fitar la tercera fita tasto el terreny bosc a través amb molts troncs pel terra i amb una vegetació aspre, en el que costa moure’s.

Aquí em toca pujar primer pel mig del bosc i després per corriols. Sembla que m’entono i tracto d’anar de pressa. Supero el turó i després avall cap a la fita 4, sense problemes. Quan arribo a la fita veig al Santi que havia sortit abans que jo. Això m’anima. Al sortir de la 5 dubto d’anar per la riera, però un cop hi soc veig que porta força aigua i no ho veig clar. Això em farà perdre temps. Anar per la riera era una bona opció.

I de cop hi volta, aquesta tanca què hi fa aquí? No ho havia previst. Em costa saber on he anat a parar. Un cop ho veig ja em dirigeixo cap la 7. Està força amagada al mig de la vegetació, però el relleu em permet trobar-la. Hi arribo abans que el Santi, al que no havia vist des de la 4.

Em passa camí de la 8 i em diu que aquesta és fàcil. Li dic que no ens podem refiar. Arribo a un tàlveg que no veig dibuixat al mapa. El que busco és un petit tallat. A casa veuré que el tàlveg està tapat pel cercle fúcsia. Dubto però l’acabo trobant. M’havia passat! Allà es queda el Santi encara buscant la fita i marxo. Ja no ens veurem més.

Un cop al corriol de baix, busco el pas que permet superar el verd impassable i després busco la fita 9 que està en el llom. Ràpid cap la següent (10) seguint la xarxa de corriols. Penso anar cap a la 11 també pels corriols però a mig camí canvio d’idea i m’endinso pel bosc per cercar fer drecera, però travessar el bosc resulta massa lent. No ha estat una bona opció. I ara ja només em resta córrer fins la darrera fita en baixada i travessar un gran bassal per acabar la cursa. El fang i l’aigua que hi havia en alguns llocs no estat impediment per gaudir d’una bona cursa d’orientació.

Si obvio aquests dubtes inicials ha estat una bona cursa sense errades malgrat que sempre es pot millorar i arrancar uns segons i fins i tot algun minut en alguna de les fites. A la propera serà qüestió de ser més decidit i tractar d’anar més ràpid. Com gairebé sempre acabo amb la sensació que puc anar més ràpid.

Mullats com ànecs

 

Rogaine de Piera

20 km. 5-39-04  16-56 x km. 872 metres de desnivell positiu,

123 punts, 20 fites 2n d’ultraveterans i 3rs. de superveterans

Amb aquesta rogaine puntuable per la copa catalana comencem una nova temporada. Com altres vegades hem estat tota la setmana pendents de la previsió meteorològica. De ben segur que serà una Rogaine passada per aigua. En el viatge no ens plou, però quan ja ens acostem a Piera plou amb ganes. Ens diuen que aquí ha estat plovent tota la nit. I mentre preparem l’estratègia en un recinte tancat a fora segueix plovent. Al nord del mapa hi ha tres fites de 9 punts. Així doncs farem la volta per allà i ens deixem una zona amb força fites a prop de l’arribada per gestionar-la al final.

Sortim del recinte a cobert on estàvem i quina és la sorpresa. No plou! Ens posem en camí caminant ràpid per una pista en pujada i en una zona oberta al costat d’una petita construcció en runes tenint la primera fita (51). Un camí poc visible a vegades perdedor ens porta a la segona ruïna i a la segona fita (38). Comencen a caure gotes. La 81 se’ns resisteix una mica però la línia elèctrica ens és útil per localitzar-la.

El corriol que ens mena a la 75 ens permet trotar a estones. Un cop la tenim tornem al corriol. De fet aquesta serà una constant al llarg de tota la Rogaine. Poques vegades farem bosc a través. Només ho farem en petits trams per acabar de localitzar les fites. Tant en corriols com en pistes forestals caminem a les pujades i trotem a les baixades. Tota aquesta primera part de la cursa té més aviat tendència a pujar, però són pujades de poc desnivell.

A estones plou força, en altres moments ho fa lleugerament i també hi ha moments que són d’agrair i ho deixa de fer. Com és inevitable anem ben molls, però de moment no fa massa fred i això ajuda a fer-ho més suportable.

Amb poc més de dues i mitja fitem la 91, la primera fita de 9 punts i situada al Nord del mapa. Girem cap a l’Est i a les tres hores fitem la següent fita (62), encara al Nord del mapa. Tenim la sensació que ha baixat la temperatura. Anem del tot mullats i augmenta la sensació de fred. Podem trotar de pressa en la baixada que ens ha de conduir fins la 92i això ens permet entrar en calor. Però compte que ens hem passat el trencall on hi havia un corriol que havíem d’agafar a la nostra esquerra. Sort que hem reaccionat ràpid.

Seguim la nostra planificació inicial. En algun moment tenim dubtes d’enfilar pel dret i dirigir-nos a l’arribada, però de cop i volta tenim la impressió que el temps millora i que igual deixa de ploure. Però no és així. Ha estat un miratge i torna a ploure quan ja només ens falta una mica més d’una hora de rogaine. Seguim endavant. La 76 està en un arbre en una zona oberta. Està en el tercer arbre que visitem. Ja només ens resta baixar fins un corriol i dirigir-nos a l’arribada tot pinçant la 31 de camí. Tots els camins van curulls d’aigua. Ens sobra temps, però en cap moment ens plantegem anar a sumar més punts en alguna de les fites properes a l’arribada. Ja en tenim ben prop d’aigua per avui. Ha estat una rogaine ben passada per aigua.

Ens posem roba seca mentre van arribant participants. Mengem l’escàs avituallament final que ha disposat la organització per nosaltres. Sort hi ha del caldo ben calent que ens ajuda a escalfar-nos. Pugem al podi d’ultraveterans i superveterans i cap a casa, a esperar la propera. Ja porto 48 rogaines formant l’equip Som Mas-Sa amb el Joan. Aviat celebrarem les nostres noces d’or.

2025 kms l'any 2025: objectiu assolit

 

El primer dia d’aquest 2025 que avui acaba em vaig proposar un repte: fer 2025 km al llarg de l’any.

Com que en algun mes em vaig encantar una mica aquest desembre i sobre tot aquests darrers dies he hagut de fer els deures que no havia fet al llarg dels 365 dies, però al final ho he assolit gairebé en el darrer sospir.

Aquests han estat els números mes per mes:

Gener 203 km. 4700 m+

Febrer 179 km. 2400 m+

Març 145 km. 3400 m+

Abril 129 km. 1355 m+

Maig 151 km. 2600 m+

Juny 168 km. 4000 m+

Juliol 203 km. 4600 m+

Agost 98 km. 1600 m+

Setembre 208 km. 6300 m+

Octubre 124 km. 1400 m+

Novembre 214 km. 4400 m+

Desembre 193 km. 3100 m+

En total han estat 2025 km. i 40000 metres de desnivell positiu.

Farell

M’ha agradat això de posar-me pressió a mi mateix per assolir l’objectiu que m’havia fixat. Ja feia uns quants anys que no corria 2000 kms. en un any. Bé, de fet, no tots els qilometres han estat corrent. He fet 275 kms. caminant en diverses excursions i trescades, o sigui que corrent només n’he fet 1750, però ja fa temps que sumo el que faig corrent i el que faig fent excursions.

Al llarg d’aquest 2025, he participat en 17 competicions completant gairebé 200 kms. En competició, he fet el clàssic Farell i la ja també clàssica cursa del Farell i la resta han estat 6 Rogaines amb el Joan i 9 curses d’orientació a peu.

Aconseguir aquests 2025 kms. ha suposat 193 dies d'activitat i un total de 360 hores.

Seguint amb els números, des del 1990 que és quan vaig començar a anotar el que feia, tinc comptabilitzades 648 competicions, 273 curses d’orientació, 86 rogaines i 289 curses de diferents tipus i distàncies.

I pel 2026 què m’espera? Segur que faré unes quantes rogaines i unes quantes curses d’orientació a peu. Entre elles tinc previst participar en el Campionat d’Espanya de curses d’orientació que a principis d’abril es celebrarà a La Cerdanya. I també segur que sumaré un nou Farell per no perdre la tradició de fa més de 30 anys. I alguna altra cursa caurà, ja veurem quines. Ara bé, el que no tinc clar és si tornaré a superar el 2000 kms. Tot dependrà una mica de com es desenvolupi l’any.

Rogaine Serra de Milany

Bones sensacions per acabar la temporada.

DOS DIES DE L’ANOIA

Mitja distància H60 1,9 km. 12 fites 32-34 6è classificat de 9 participants

Llarga distància H60 4,5 km. 12 fites 1-48-40 8è. classificat de 11 participants

Amb els dos dies de l’Anoia tancaré les meves curses d’aquest 2025. Són dos mapes nous en dos municipis on no he estat mai.

Dissabte toca la cursa de mitja distància a Carme. És una cursa molt ràpida i molt divertida en una zona de bosc amb molt micro relleu que obliga està atent tota l’estona. Camí cap a la quarta fita m’avança el David que ha sortit uns minuts més tard. Estic molt concentrat per no cometre errades. En alguns punts vaig lent però les fites les trobo a la primera. Em costa una mica sortir  de la 10, i això em fa perdre temps, però acabo amb bones sensacions.

Diumenge és el torn de la llarga distància a Vilanova del Camí. La sortida està a gairebé 2 quilometres del centre de competició. Encara no he arribat a la primera fita quan al creuar un parell de camins on tinc dubtes i no sé massa bé on soc m’atrapa el Joan. La progressió pel bosc és lenta i així serà al llarg de tot el matí. Hi ha molts troncs i matolls que impedeixen que pugui córrer. La segona fita està en un petit mur de pedra, en una zona amb innumerables murs d’aquestes mateixes característiques. Soc a la zona però no em resulta fàcil trobar la fita. Per les següents fites i vistes les dificultats que té progressar bosc a través opto per anar per corriols sempre que puc.

En sortir de la fita 4 en direcció a la propera em trobo el Joan. Dedueixo que ha tingut algun problema en alguna de les primeres fites. Quan surto de la fita 6 hi arriba el Joan. A la 7 em despisto una mica i m’avança el Joan. Aprofito els corriols per córrer tot el que puc. A la 10 em torno a trobar al Joan i sortim junts de la fita i encarem el darrer tram de la cursa. Un petit dubte camí de la 11 fa que m’aturi un moment per no cometre cap errada i el Joan se m’escapa i ja no el veuré fins a l’arribada. Aquesta darrera part és de córrer i córrer. Gaudeixo fins al final. De nou m’ha sortit una bona cursa, potser no tant bona com les tres darreres però també acabo molt satisfet. Ara ja caldrà esperar fins el 2026. 

Dos bones curses

 

DOS DIES DEL BERGUEDÀ

Mitja distància H60 2,2 km. 10 fites 37-46 7è classificat de 9 participants

Llarga distància H60 4,3 km. 12 fites 1-55-11 6è. classificat de 9 participants

 

“la brúixola assenyala

la trama d’uns camins”

Francesc Garriga Barata

 

Retorno a les curses d’orientació a peu clàssiques després de mesos de no fer-ne. Les darreres van ser al mes de maig. Seran dos dies en el mapa de Cal Companyó a Guardiola de Berguedà, un terreny en el que ja he corregut algunes vegades i que m’agrada.

Després d’una tardor molt suau ha arribat el fred de cop. Les temperatures voregen els zero graus. El dissabte toca la cursa de mitja distància. Les tres primeres fites són en un bosc amb molt de desnivell i on és lent moure’s. La segona està en un sortint a mitja baixada on cal ser prudent per arribar-hi. Un dubte en l’elecció de ruta per anar a la tercera fita em fa perdre una mica de temps, però no massa.

A partir de la quarta fita entrem en una zona oberta on es pot córrer força. He de reconèixer que vaig lent però segur. A la sisena fita torno a perdre una mica de temps, però rectifico molt ràpid. I a partir d’aquí ja enfilo la darrera part de la cursa en baixada. Arribo satisfet de la meva cursa. He fet una molt bona cursa sense errades d’orientació.

El diumenge toca la cursa de llarga distància. No fa tan fred com dissabte. Tal com toca en aquesta modalitat les fites estan molt més separades entre si i cal pensar bé les eleccions de ruta. En la primera perdo una mica de temps al errar en una cruïlla de camins, però rectifico ràpid. 

Foto @paula_pdlfdz

Al llarg de tota la cursa només puc córrer pels camins i per les zones obertes. El bosc és lent i amb forts desnivells el que fa que sigui lenta la meva progressió. En tot moment prefereixo eleccions de ruta que impliquen donar més volta però que considero molt més segures. Això em va bé i em permet no cometre errades. A part de la primera fita només perdo temps en la penúltima per seguir a un orientador que portava al davant i que m’ha despitat, però aviat he estat conscient de l’errada i he rectificat ràpid. En total hauré sumat un parell de minuts de més. 

Foto @paula_pdlfdz

De nou acabo satisfet de la cursa. Han estat dos molt bones curses en les que he gaudit molt de l’orientació pel mig del bosc, cercant les millors solucions possibles als problemes que em plantejava el traçat. El proper cap de setmana tornarà a tocar un parell de curses més per tancar la temporada.  

Agònic final per carretera

 II Rogaine Serra de Milany – Vallfogona de Ripollés

39,7 km. 12-07-37 1948 metres de desnivell positiu,

118 punts, 20 fites 2n. de 4 equips ultraveterans classificats

La segona Rogaine de la Serra de Milany l’organitza Aligots. Serà la primera rogaine que organitza Aligots que correré fent equip amb el Joan. Fins ara no podíem fer equip ja que ell era el traçador d’aquestes rogaines.

La nostra idea inicial es tornar de baixada des de la serra que tenim al Nord, per tant planifiquem primer pujar cap a la Serra de Milany i enllaçar amb la zona Nord pel coll de Canes que serà la zona que farem de nit.  D’alguna manera farem la volta a l’inrevés del que vam fer en la primera edició amb el company Jaume.

Ens sorprèn comprovar que gairebé tothom surt en la mateixa direcció, menys nosaltres i un altre equip. No ens havia passat mai. Això fa que en aquesta primera part anem tota l’estona sols i no trobem a ningú.

Encara que el camp a través per arribar a la 49 ens resulta una mica dificultós anem fent sense problemes i seguint el pla establert inicialment, a voltes bosc a través i quan podem seguint camins i corriols. Gairebé tot en pujada, però a un bon ritme arribem a les tres hores de cursa. Estem on havíem previst, a la fita 99, al Sud-Oest del mapa.

Gaudim d’una molt bona temperatura al llarg de tota la jornada, malgrat està en dates que ja podria fer un fred ben viu. L’espectacle de la tardor en aquests paisatges es manifesta de forma ben esplendorosa amb tots els colors del bosc.

A partir d’aquí ens desplacem en direcció Est. Baixar fins a la 83 arran d’una tanca ens resulta una mica lent i laboriós, però ho aconseguim i el fotògraf ens atrapa in fraganti. Arribar a la 66 havia de ser fàcil, però el  corriol que ens hi porta està farcit de branques i troncs tallats expressament i es fa difícil desplaçar-se per ell.

A la 87 ja portem una mica més de 6 hores. Fins aquí hem fet una molt bona rogaine, però per anar a la 96 fem una gran errada. Hem d’agafar una pista. Un cop som a la pista el Joan em pregunta si anem bé li dic que sí, tot convençut. Anem xerrant com fem a vegades quan el camí és fàcil, sense comprovar massa si anem bé. Arribem a una clariana i adverteixo al Joan que allò no em quadra. No sabem on som. Mirem i re-mirem. Estem una zona elevada i veiem una zona oberta més a baix. Ens costa, però finalment sabem on som. Estem gairebé a sobre de la fita 87. Quina gran errada! No hem agafat la pista que volíem i això ens ha portat una bona pèrdua de temps.

Rectifiquem i cap a la 97 falta gent. Ja la tenim. Gairebé ens ha costat una hora. Hem baixat molt i no tenim ganes de tornar a pujar i a més no veiem gens clar com anar a la 89 tal com havíem planificat. Decidim canviar l’estratègia, però ens mantenim amb la idea d’arribar al Coll de Canes i des d’allà seguir el que havíem pensat en la zona Nord del mapa. De ben segur que anar a la 97 ha estat un errada d’estratègia.

Amb gairebé 9 hores ja som al Coll de Canes. Cau la nit i ens posem els frontals. Tenim un moment de pànic. El meu rellotge deixa de funcionar. S’ha acabat la càrrega i no aconsegueixo carregar-lo. Al Joan no li funciona bé el frontal, gairebé no fa llum. Fem la 45 ja de nit, només amb el meu frontal. De cop i volta el frontal del Joan fa llum. Al menys hem solucionat un dels problemes, el més greu dels dos.

Toca pujar en direcció a la 94. La pujada és llarga i feixuga. Un cop a dalt no la trobem. Fem un parell d’intents i no hi ha manera. Baixem bosc a través fins arribar a un camí. De nou no sabem massa on som, però anem fent deduccions i aconseguim situar-nos i trobar la següent fita, la 57. Ja només resten 2 hores i estem molt lluny de l’arribada. Establim l’estratègia final i apressem el pas. La 98 és ràpida. La sortida de la 85 ens costa una mica. La darrera fita és la 46. Ens queden 28 minuts i abandonem l’idea d’anar fins a la 47.

Baixem el més ràpid possible fins a la carretera. I ara toca serrar les dents i córrer tot el que podem en direcció a Vallfogona. No sé com anem de temps i no li pregunto al Joan, simplement correm i correm. Espero que els llums del poble apareguin darrera de cada corba, però aquest no arriba mai. En alguns moments estic temptat de deixar de córrer i posar-me a caminar. Ja és segur que penalitzarem. Seguim corrent. Ja veiem el poble, però no veiem com entrar directes a l’arribada i donem una volta que després veurem que ens podíem haver estalviat. Passen més de 7 minuts de les 12 hores el que suposa una penalització de 10 punts. 

Han estat més de dos quilòmetres per la carretera veritablement agònics. Tot i aquesta pèrdua de 10 punts som segons de la categoria i tercers de superveterans. El resultat no és dolent, però revisant la rogaine hem fet unes sis primeres hores molt bones i unes segones sis hores molt millorables.

Ja portem 47 rogaines com a Som Mas-Sa. Estem a tres rogaines d’assolir un xifra ben rodona. Quina serà la rogaine que farà 50?   

Rogaine sota amenaça

 Rogaine Vall del Corb – Savallà del Comtat

22,4 km. 5-53  16-08 x km. 715 metres de desnivell positiu,

109 punts, 18 fites 1rs. de 4 equips ultraveterans classificats

Avui toca una nova rogaine. Estrenem el mapa de la Vall del Corb. El centre de competició està situat en el petit poble de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), un lloc del que desconeixia la seva existència.

Hi ha avís de fortes pluges a partir del migdia. De fet, hem estat tota la setmana fent seguiment de la previsió del temps i tots tenim clar que ens acabarem mullant en algun moment o altre.

Podem fer la planificació amb tota tranquil·litat. Sortirem en direcció Est i després resseguirem la zona Nord del mapa per fer una volta circular ja de tornada al centre de competició. Dissenyem alguns bucles que farem en funció de com anem de temps.

Com ja és habitual en les primeres quatre fites (33, 52, 64, 69) anem trobant altres equips que fan la mateixa o similar estratègia a la nostra. És un mapa similar al mapa de l’Espluga Calba amb molts camps de conreu i petites zones boscoses, i petits turons. Ben aviat comença a caure un plugim que no molesta però que augura el pitjor. De moment s’atura la pluja.

Fins aquí hem fet la major part en baixada per camins i pel mig dels camps. A la següent la 93 ja ens toca pujar, però també ens resulta fàcil de localitzar. Hem fet un molt bon inici de cursa. Per anar a la 72 no volem donar volta, però ens acabem trobant un torrent en el que ens costa trobar un pas. Seguim el nostre pla inicial (84 i 73) travessant camps i boscos, trotant a les baixades i caminant al pla i a les pujades.

La negror va voltant i de moment la veiem lluny, però no tenim dubte de que en un moment o altre acabarà descarregant. En alguns moments sentim tronar.

Feta la 74 descartem dues fites (57 i 45) que havíem inclòs en la nostra planificació inicial i anem directes a la 94 per camins fins endinsar-nos en un camp on penetrem al bosc i l’ataquem a nivell. Està en una clariana al mig d’un bosc. No és fàcil desplaçar-se per aquest bosc. Localitzem una clariana, però no hi ha la fita. Hi ha més equips que la busquem i no la troben igual que nosaltres Tornem enrere fins al camp, una mica més amunt que abans. De fet, sortim en el camp de sobre. Fem un segon intent i tornem a entrar al bosc. Arribem a la mateixa clariana. Quan estem a punt de deixar-ho estar, la localitzem al mig del bosc. Però, on és la clariana? Amb tot això ja hem superat les 3 hores de cursa. 

Seguim el nostre pla previst. Mentre caminem per un camp faig un mos i li comento al Joan que uns anys abans aquest tram l’hauríem fet trotant. Està clar que els anys es noten i anem molt més lents. A  la 61 ja portem 4 hores i estem al punt més a l’Oest que anirem avui i comencem a tenir clar que ens deixarem moltes de les fites que havíem previst d’inici. Ara les pujades es fan més feixugues. De fet, avui al llarg de tota la rogaine no m’he trobat gens bé. Encara tinc les cames molt pesades dels cinc dies del trekking del Posets.

Comença a ploure i ara si que tenim la impressió que ja serà definitiu, però al final torna a parar i ens deixarà acabar secs la rogaine. A falta d’una hora per acabar decidim quines seran les nostres darreres fites (62, 31 i 32). Camí de la 32 ens trobem amb els Bandolers. Comentem que igual tenim els mateixos punts i que la rogaine es pot acabar de decidir per temps. Alguna vegada ha passat. A nosaltres, ja no ens queda més gas i acabem caminant.

Finalment hem estat els guanyadors de la categoria només per dos punts i els Bandolers han fet tercers. Acabem amb un bon avituallament final i marxem cap a casa. En el camí a casa ens cau el diluvi a sobre. Hem estat de sort que no ens caigués al llarg de la cursa.

La volta al gegant: darrera jornada

 

16.2 km. 8 hores 28 minuts 714  metres de desnivell positiu

Avui és el darrer dia d’aquest trekking i començo ben d’hora a caminar. De nou em toca superar el tram de les roques antipàtiques. Al final hi hauré passat quatre vegades, dues de baixada i dues de pujada.

Superada aquesta part segueix la pujada amb una mica de tot: corriol fàcil de caminar i roques a superar. Està tot molt ben marcat, amb moltes senyals, però convé estar atent a no perdre-les ja que és fàcil despistar-se.

Arribo a l’Ibon de Crist situat en la vall coneguda com la vall dels Ibons, un conjunt d’ibons i ibonets. M’aturo una bona estona per gaudir del lloc: l’aigua tranquil·la de l’ibon i el circ de grans parets de roca que culminen en el Posets.

Deixo enrere aquest grandiós espectacle i segueixo amunt per assolir el coll de la Plana passant primer per l’ibon del mateix nom. Aquesta ha estat la darrera pujada d’aquests cinc dies. És l’hora d’acomiadar-me del gegant que m’ha acompanyat tots aquests dies. A partir d’aquí ja tot serà baixada, una llarga baixada, d’aquelles que no s’acaben mai.

Ara hi ha molts menys marques i hi ha moments en que tinc dubtes per on seguir. De fet les perdo un parell de vegades i en una ocasió em costen de trobar de nou. Passo per una zona amb uns quants minúsculs ibons sense nom. No resulta una baixada gens fàcil i cal anar en compte. Deixo a la dreta les agulles de Perramó. Més endavant m’esperen dos nous ibons on de nou em quedo encantat una estona contemplant el paisatge. Primer el petit ibon de l’aigüeta de Batisielles i després el més gran ibon Batisielles.

A la llunyania puc contemplar dos gegants més dels que hi ha a la zona, per una banda, el Perdiguero i més lluny el massís de la Maladeta amb l’Aneto. El corriol ja s’endinsa definitivament en el bosc deixant enrere el paisatge rocós que m’ha acompanyat fins aquí. De nou en una tartera torno a perdre les fites i marques que assenyalen el camí i acabo anat bosc a través fins retrobar-lo, poc abans d’arribar a l’ibonet de Bastisielles. El lloc és preciós però està massa ple de gent.

De nou pel bell mig del bosc un corriol va fent ziga-zagues fins anar a trobar la pista per la que vaig pujar el primer dia fins el refugi d’Estós. Malgrat que el camí és fàcil i en franca baixada es fa pesat. Sembla que no es vol acabar mai.

D’aquesta manera acabo aquests dies de trekking pel Pirineus i malgrat l’hora encara puc dinar a Benasque abans d’enfilar el camí cap a casa. En total han estat 5 dies per fer 60 quilòmetres, 4350 metres de desnivell positiu i més de 30 hores de caminar.

La volta al gegant: no puc amb el gegant

 

10.4 km. 7 hores 24 minuts 1153 metres de desnivell positiu

No podia passar-me uns dies per aquestes muntanyes donant la volta al Posets per les seves valls i no pujar al Posets. Avui serà el dia assenyalat.

Primer de tot refaig el camí de les roques antipàtiques per les que vaig baixar ahir. Es fa llarg i no s’acaba mai, però possiblement de pujada és de més bon fer. El dia s’ha aixecat bé. Ben aviat el sol toca les cims de les muntanyes més altes.

Em passo l’encreuament que porta al Posets i rectifico fora de camí per no haver de pujar i tornar a baixar. Ja estic en el corriol que no abandonaré en tota la jornada. Puja fort. Vaig fent xino-xano però sense pausa.

M’endinso en la coneguda com a Canal Fonda. Impressionen les parets dels dos costats i veure on s’acaba. El camí està molt fressat, i només cal concentrar-se en els propis passos i anar guanyant alçada. Em sento bé amb l’esforç que suposa. M’aturo un moment i m’abrigo.

Acaba la Canal Fonda. A la meva esquerra tinc la dent de Llardana i al davant la cresta d’Espadas. La pujada segueix. Vinga amunt i més amunt. No sé massa on vaig ja que el cim no es veu, però el camí a seguir és molt evident i no presenta dubtes ni dificultats tret de la forta pujada constant.

Comencen les fortes ventades. No m’agrada gens. Finalment arribo al punt en que ja veig el meu objectiu, però també el camí que hi porta. És un camí esposat amb estimbats a banda i banda. És prou ample, però no em refio amb aquest vent que fa. M’aturo un moment i penso què fer. No em veig capaç d’arriscar-me i decideixo baixar. Contemplo les espectaculars vistes abans de tirar avall. Em sap greu, però em sembla que és el més prudent. Després sabré que altres persones que han pujat aquell dia han fet el cim sense problemes.

Ja tinc la feina feta i ara es tracta de baixar xino-xano i gaudir de la resta de la jornada. Contemplant el paisatge a voltes sembla un paisatge lunar. Què ens porta als humans a assolir els cims de les muntanyes? Suposo que cadascú té les seves respostes. En el meu cas, des de petit anava a muntanya amb els pares. Gaudíem de llocs diversos. Ben poques vegades per no dir gairebé mai pujàvem cims. I, ja a les aleshores, me’ls mirava i pensava que m’agradaria enfilar-me allà dalt. Ja més gran vaig començar a anar a muntanya pel meu compte, gairebé sempre sol i de tant en tant, em poso el repte d’assolir el cim. No acostuma a ser el meu objectiu prioritari, però m’agrada. D’alguna manera és posar-me a prova físicament. M’agrada la sensació d’esforç i gaudeixo d’aquest esforç continuant pujant i pujant. Diria que no és una obsessió però m’agrada i en gaudeixo.

Ja força avall i feta la part de baixada més dreta m’aturo a fer un mos al costat del torrent de la Llardaneta. Segueixo i entro de nou a la zona de roques, el que he batejat com el tram de les roques antipàtiques. Comencen a caure gotes. Accelero el pas, i arribo just al refugi sense mullar-me. Al cap de cinc minuts de la meva arribada al refugi cau un bon xàfec. He tallat ben just.

La volta al gegant: pujades i baixades ben dretes

 12 km. 6 hores 39 minuts 1226 metres de desnivell positiu

Avui surto una mica més tard (7:30). S’ha passat la nit plovent, però el dia s’ha aixecat d’allò més bé. Només sortir del refugi veig al meu davant el coll de la Forqueta (2864 metres) cap on em dirigeixo.

Baixo tranquil·lament en direcció al riu Zinqueta d’Añes Cruzes que travesso per un pont i m’endinso en un bosc de pi negre espectacular. Els primers kms. són força planers amb un lleuger ascens que permet anar a bon pas, però ben aviat es comença a enfilar, a estones molt dret, alternades per zones on la pujada és més suau. El caminoi fa ziga-zagues per entremig del bosc. Els seus vorals estan farcits de bolets. Son tota una temptació!

Quan s’acaba el bosc entro en una mena de circ rocós i ben aviat després de deixar a l’esquerra el corriol que mena a l’ibón d’es Millars, entro en una mena de canal molt oberta on la pujada ara sí és ben i ben dreta. No hi ha més remei que agafar-s’ho amb molta calma. Vaig avançant a poc a poc però sense aturar-me en cap moment.

La pujada s’acaba en una mena de segon circ rocós més menut i el coll on em dirigeixo ja està ben a prop. De nou estic pujant de valent fins assolir-ho per fi.

A l’altra banda pugen els núvols que s’arrosseguen pels cims. M’agafo un breu descans abans d’iniciar el descens. El primer tram com era d’esperar és ben dret i cal anar amb compte, però després es suavitza. Contemplo el primer ibón de tota la travessa, l’ibón de Llardaneta. Després de rodejar-lo segueixo el meu descens seguint el Torrent de Llardaneta per on l’aigua baixa amb força.

 

“... el camí és com la parla,

allà on n’acaba un

també en comença un altre,

si més que els destins

aprenc a estimar el paisatge”

Cesk Freixas

 

 

Els núvols pugen i baixen i el meu caminar pel corriol crea uns moments fantasmagòrics pel mig de la boira.

Creuo el torrent per un pont i entro en una zona de roques que fan de molt mal caminar. Aquest tram final de la jornada d’avui es fa molt pesat. Cal estar atent en tot moment on es posen els peus. Resulta molt lent i el refugi no apareix fins que pràcticament ja ets a sobre.

La tarda al refugi és llarga, tranquil·la i relaxada, mentre cau una boira pixanera que no deixa veure res.

Vistes des del refugi

Vistes des del refugi

I després...