diumenge, 21 de gener de 2007

Balandrau (2579m.)

Feia dies que tenia ganes de pujar al Balandrau, i aquest matí he agafat el cotxe i amb una mica més d’un parell d’hores m’he plantat a la pista de terra que surt de Tregurà de Dalt i que al cap de 5 ó 6 km. et deixa al peu del camí on hi ha l’indicador “Font Lletera-Clot de la Congesta”.
S’ha aixecat un dia gris, però a mesura que m’apropava als Pirineus els núvols s’anaven trencant  i el sol il·luminava tímidament, encara que grupets de núvols petits s’arrossegaven per les muntanyes.
Bé, és hora de començar a pujar muntanya amunt. El camí és fàcil i es pot seguir sense cap dificultat. Les primeres rampes sense escalfar es fan un mica dures, però aviat arriba una part planera que ajuda a recuperar abans de seguir enfilant amunt. Tal com esperava pràcticament no hi ha neu, i fa il·lusió trepitjar les poques clapes que hi ha.
 
Als 30 minuts passo per la Font Lletera i tinc que fer caminant la darrera rampa abans d’arribar al Coll dels Tres Pins. Porto 47 minuts d’ascensió. Faig una petita aturada per fer alguna foto de la Coma del Freser, el Bastiments i el Torreneules i continuo amunt. Ja queda poc. Ara el camí ja no està tan marcat, però no representa cap problema. Ja veig el cim.
 
Fins aquí encara no havia trobat a ningú. Poc abans fer el cim avanço a una parella.
Una hora 4 minuts fins el cim. Moment de fer fotos i contemplar el paisatge que tinc al davant. Però quan em giro, tot el meu darrera és una gran catifa de núvols que cobreix tot el camí pel que he fet l’ascensió. Sembla que han anat pujant darrera meu.
 
Toca baixar. Abans d’arribar al Coll els Tres Pics ja m’he trobat alguns grups que pugen. A partir d’aquí m’endinso dins de la boira, primer no massa espessa, però mentre baixo vaig perdent visibilitat. Cal vigilar per no perdre el camí. Vaig trobant gent que puja i amb una mica menys de 35 minuts ja soc al cotxe, i de nou cap a casa.
Ha estat una bona matinal de muntanya i un bon entrenament per les curses de muntanya.