Dubitatiu

 

CAN VILALLONGA

H60 3,4 km. 12 fites 1-06-24 6è classificat de 13 participants

Dissabte passat arrancava la temporada de Rogaine i avui arranca la temporada d’orientació a peu en el mapa de Can Vilallonga, uns dels mapes que es va utilitzar pel mundial de veterans d’aquest estiu. Ha estat plovent gairebé tota la setmana, però avui s’aixeca amb sol.

La sortida està a dos quilòmetres del centre de competició. Aprofito el camí per escalfar. Surto dubitatiu. L’aproximació a la primera fita és per camins i corriols. Això serà una constant en tota la cursa. Tinc la impressió d’haver-me passat l’encreuament, però no ha estat així. Faig el que havia pensat, però he estat lent. Segueixo pels camins, però també segueixo dubitatiu. Quan deixo els camins per fitar la tercera fita tasto el terreny bosc a través amb molts troncs pel terra i amb una vegetació aspre, en el que costa moure’s.

Aquí em toca pujar primer pel mig del bosc i després per corriols. Sembla que m’entono i tracto d’anar de pressa. Supero el turó i després avall cap a la fita 4, sense problemes. Quan arribo a la fita veig al Santi que havia sortit abans que jo. Això m’anima. Al sortir de la 5 dubto d’anar per la riera, però un cop hi soc veig que porta força aigua i no ho veig clar. Això em farà perdre temps. Anar per la riera era una bona opció.

I de cop hi volta, aquesta tanca què hi fa aquí? No ho havia previst. Em costa saber on he anat a parar. Un cop ho veig ja em dirigeixo cap la 7. Està força amagada al mig de la vegetació, però el relleu em permet trobar-la. Hi arribo abans que el Santi, al que no havia vist des de la 4.

Em passa camí de la 8 i em diu que aquesta és fàcil. Li dic que no ens podem refiar. Arribo a un tàlveg que no veig dibuixat al mapa. El que busco és un petit tallat. A casa veuré que el tàlveg està tapat pel cercle fúcsia. Dubto però l’acabo trobant. M’havia passat! Allà es queda el Santi encara buscant la fita i marxo. Ja no ens veurem més.

Un cop al corriol de baix, busco el pas que permet superar el verd impassable i després busco la fita 9 que està en el llom. Ràpid cap la següent (10) seguint la xarxa de corriols. Penso anar cap a la 11 també pels corriols però a mig camí canvio d’idea i m’endinso pel bosc per cercar fer drecera, però travessar el bosc resulta massa lent. No ha estat una bona opció. I ara ja només em resta córrer fins la darrera fita en baixada i travessar un gran bassal per acabar la cursa. El fang i l’aigua que hi havia en alguns llocs no estat impediment per gaudir d’una bona cursa d’orientació.

Si obvio aquests dubtes inicials ha estat una bona cursa sense errades malgrat que sempre es pot millorar i arrancar uns segons i fins i tot algun minut en alguna de les fites. A la propera serà qüestió de ser més decidit i tractar d’anar més ràpid. Com gairebé sempre acabo amb la sensació que puc anar més ràpid.