Cursa del Bandoler

Aquest matí he anat a córrer la Cursa del Bandoler a Taradell. És la tercera cursa del Circuït Català de Curses de Muntanya d’enguany. El cel estava grisós i no es podia gaudir de la visió del rodal. Mentre escalfava m’he trobat a dos amics també estudiants a la UOC i amb els que comparteixo afició, el Dennis i El Toni. Hem escalfat junts.

A les 9.30 sortien les noies a cop de trabuc dels bandolers i 15 minuts després ho fèiem els nois.

Procuro sortir ràpid per evitar les cues que en algunes curses de muntanya es produeixen en el seu inici quan els camins s’estrenyen. Aviat comprovo que no era necessari ja que puc córrer al meu ritme sense problemes. Malgrat les pluges dels darrers dies, en els primers kms. no trobem massa fang. M’avancen tant el Dennis com el Toni. Passo els primers 4 kms. amb 24 minuts. Està tot molt emboirat i no es veu gairebé res del paisatge que ens envolta, però intueixo que ha de ser molt maco. Em sembla que vaig molt ràpid per ser una cursa de muntanya. Però tothom corre molt. Aproximadament al km. 5 hi ha una cua per esperar baixar per un lloc on han posat una corda per facilitar la baixada. Estic uns 4 minuts aturat fins que no arriba al meu torn.

Comença una baixada salvatge per un estret corriol, en alguns trossos fins i tot perillosa. Com m’agrada gaudir d’aquestes baixades!

L’hora de cursa m’agafa passant pel km. 8. Ja podem començar a gaudir del paisatge. És molt difícil agafar un ritme regular. És una cursa de constants canvis de desnivell, ara petites pujades, després curtes baixades. Gairebé tot són corriols pel mig del bosc. Encara em trobo fort.

Ara ja hi ha algunes zones amb tolls d’aigua que no es poden evitar i tota mullar-se de valent, així com enfangar-se. En alguns moments em fa témer que puc deixar-hi alguna sabatilla.

A partir del km. 12 ja no hi ha tant fang, però la cursa no deixa pràcticament de pujar. Aquí el meu ritme ja és més fluix. En alguns dels corriols es poden veure bolets. Fins i tot, em sembla haver vist un rovelló. Ara ja vaig moltes estones completament sol. Passo el km 16 amb 2 hores 5 minuts. Però a partir d’aquí s’inicia una pujada molt dura i llarga que faig caminant. Hi ha llocs que em recorden la cursa d’Alpens. Ja tinc ganes d’acabar.

Al voltant del km. 19 i ja camí del castell de Taradell passem per unes balmes on amagats ens esperen els bandolers per donar-nos un ensurt amb els seus trabucs.

Al Castell hi ha el darrer avituallament. M’aturo i menjo una barreta, una mica de fruita i bec dos gots d’Isostar abans de tornar a córrer. Porto 2.40. Passo el km. 20 amb 2.45, i m’esforço per baixar de les tres hores. Finalment no serà possible per ben poc i faig 3-01-08.

A l’arribada em trobo al Denis i al Luigi que ens ha vingut a veure. Recullo la bossa amb un polar sense mànigues i tinc beguda (aigua, coca-cola, fanta) i menjar (pa amb tomàquet, embotit per triar, formatge, galetes, ...) a dojo. Un cop he recuperat les forces, em trec el fang amb una bona dutxa amb aigua calenta i cap a casa a pensar en quina serà la propera, possiblement la mitja de Sant Llorenç de Savall.