dilluns, 26 de març del 2007

El Puigneulós convertit en Puig Canals

La Jonquera quedava lluny i a més la cursa era en el cap de setmana del canvi d’hora. Vaig decidir anar-hi a dormir el dissabte. Com que estava a prop de Verges vaig intentar aconseguir entrades pel darrer concert de Llach. Evidentment no va ser possible.
Després d’un hivern de temperatures suaus, portem uns dies de fred i nevades. Les previsions pel diumenge no són gens bones. A recollir el pitrall el mateix dissabte el vespre ja ens anuncien que tenen que retallar la cursa per les inclemències del temps: neu gelada, tramuntana i fred. En lloc d’arribar al Puigneulós (1256 metres) pujarem fins el Puig de les Canals (894 metres), uns quants metres menys de desnivell i uns 7 km. menys de cursa. És una llàstima no fer el cim, però el fet que s’escurci el recorregut personalment em va bé.
A la pensió on dormo s’olora ambient de cursa. Està plena de corredors. Al menjador ens ajuntem una bona colla per esmorzar, alguns d’ells coneguts d’altres curses, i anem a escoltar el briefing previ a la cursa. Ajudat’s pel Google Earth fan una explicació molt complerta i detallada del nou recorregut de la cursa. Al sortir de la sala on s’ha fet el briefing ja cauen gotes. Sembla que tindrem mal temps. És obligatori portar el tallavents i ens aconsellen anar abrigats. En aquestes circumstàncies es fa difícil escollir la roba a posar-se. Opto per malles llargues, samarreta de màniga llarga, buf i la gorra vermella de totes les curses. El tallavents, els guants i el tapaorelles els portaré a la cintura per si em fan falta.
Després d’escalfar veig la sortida de les noies i passo la revisió del pitrall. Ja fa estona que no plou. Allà trobo al cronops amb qui feia molt temps que no coincidia. Donen el tret de sortida. Aquesta és la primera cursa del circuït català de curses de muntanya de la temporada i en la que estreno categoria. Ja sóc master!
Aviat abandonem el poble i l’asfalt, i ens enfilem per una pista forestal prou ample per tal de que s’estiri la cursa i cadascú vagin ocupant la seva posició. Primer avituallament a Mas Brugat, km. 2.7 amb 19 minuts de cursa i deixem la pista per agafar un corriol que s’enfila amunt.
Ara ja és més difícil córrer i en molts trossos cal caminar. Mentre pugem, fins el km. 6.1 podem contemplar unes bones vistes amb la Jonquera allà al fons. Des d’aquí baixem primer per un corriol, i una pista forestal, després. Malgrat està ennuvolat es veu tota la plana de l’Empordà i el mar allà lluny.
Aviat s’acaba la bona vida i comença la pujada més dura per un corriol dret i costerut on és impossible córrer fins coronar el Puig de les Canals el punt més alt de la cursa. Porto 1-28 de cursa. Fa vent, però no fa falta el tallavent. Des d’aquí podem contemplar la carena blanca del Puigneulós.
Ara ja tot és pràcticament baixada. Això si que m’agrada. Primer un corriol i després una pista forestal amb petits tobogans, fins arribar a una pista estreta i amb forces pedres, però de bon córrer que baixa molt fort en direcció a La Jonquera. Estic fort i baixo a bon ritme avançant a una bona colla de corredors. Tornem a passar per Mas Brugat i enfilem els darrers kms. fins a La Jonquera, on arribo amb 2-17-42 molt satisfet de com m’ha anat tot.
Allà em pengen una medalla i puc menjar pa amb tomàquet, embotit i fruita a dojo així com beguda. Una bona dutxa, veure com donen els premis als guanyadors i cap a casa esperant la propera.