diumenge, 1 d’abril de 2007

Orientació a Cabrera de Mar

En principi aquest diumenge no tenia previst anar a aquesta cursa. Avui tenia que està fent la primera etapa de la Via Verda Olot-Sant Feliu de Guíxols. Però les previsions de pluges m’han fet canviar els plans i deixaré la Vía Verda per millor ocasió.
Per primera vegada repetia cursa, sota la vigilància del Castell de Burriac. Malgrat que el lloc de sortida variava pensava que utilitzaríem el mateix mapa que fa dos anys. He fet la inscripció avui mateix. De moment no plou i m’ofereixen sortir a les 9.42. Són les 9.33 i dic que sí ja que d’altra manera hauria d’esperar fins passades les 11. Tinc poc temps per preparar-me. Just posar-me tot el necessari i arribo a la sortida amb el temps just per agafar el mapa i sortir.
Sortida per un carrer asfaltat i senyalitzat. M’aturo un moment per qüestions “tècniques”. Mentre enfilo la pujada d’aquest carrer dono les primeres ullades al mapa i veig que malgrat tenir alguna zona que ja coneixia gairebé més de la meitat és nou per mi.
Arribo al triangle lloc real de la sortida. Agafo un corriol en direcció a la fita 1. Està lluny i anar en línea recta suposa superar alguns barrancs. Miro el mapa per si hi ha alguna alternativa, però no la veig, per tant, barranc avall. M’enganxo amb unes bardisses i tinc algunes dificultats per sortir de la situació. Ara toca pujar amunt i com puja! Només començar ja toca bufar de valent. I vinga pujar, la fita està al cap d’amunt. A dalt de tot m’oriento de nou la 2 està avall. En aquesta baixada em recupero de l’esforç de la pujada anterior.
Cercant la 3 que està en unes pedres trobo un petit barranc que no assenyala el mapa. Alguna cosa passa! Identifico el lloc al mapa, estic una mica massa a l’esquerra. Les pedres que he pres de referència són unes altres. Rectifico i continuo camí de la 4. Quant estic a prop de la 5, veig sortir un corredor a la meva dreta. Penso que allà deu trobar-se la fita. Hi vaig i resultat que hi ha una fita, però no és la meva. Em torno a situar en el mapa fins trobar la 5 al bell mig del bosc.
Agafo un corriol per anar cap a la 6. Arribo a un lloc on hi ha corriols per tot arreu. Cal vigilar per agafar la direcció correcte. Crec que ho aconsegueixo. Un corredor creua el camí que porto i em fa dubtar, però decideixo no caure de nou en la trampa i segueixo en la mateixa direcció que portava i al cap de poc localitzo la fita.
La 7 queda molt lluny. Miro el mapa. Una complicada xarxa de corriols a través del bosc m’hi pot portar. Però aquesta és una zona on fa dos anys vaig estar perdut molta estona. És massa fàcil no agafar el corriol correcte. Veig la possibilitat de baixar al camí principal i malgrat donar molta volta trobar la 7 sense massa problemes. Així ho faig. Aprofito mentre corro per la pista per pensar com atacar la 8 i la 9. No semblen complicades. Sense més clico la 7. Estic a meitat de cursa i porto 1 hora exacta. Tinc la sensació que vaig lent.
Per arribar a la 8 va tot bé. Per anar a la 9 baixo per un corriol guapíssim. Un cop a baix em trobo amb un parell de corredors i em descentro una mica. Arribo a la 9. La 10 està a prop però malgrat que estic per la zona on es troba em costa una mica de localitzar-la. Les darreres fites estan totes molt a prop una d’altra. I a més en un terreny molt favorable, amb poca vegetació i de baixada.
Enfilo de nou el mateix carrer pel que he sortit, però de baixada, passo per les dues darreres fites i s’ha acabat: 1.-29-20. No estic del tot satisfet. Malgrat que no he comès grans errades si que hi ha llocs en els que he perdut una mica de temps. Crec que l’opció que he pres per anar de la 6 a la 7 no ha estat la millor.
Al final he aconseguit acabar aviat i un cop a casa encara m’ha donat temps de dutxar-me i anar a prendre el vermut al bar. Al vespre surten les classificacions i tot sorprès veig que he estat tercer!