Un dels dies a les Bulloses m'aixeco una mica més aviat i a les 8 enfilo el camí cap el Carlit just al costat de l'hotel. El camí està ben marcat i pel mig del bosc s'enfila cap a una de les zones de llacs. Als 20 minuts em trobo amb el primer ,l'estany Viver. Al llarg d'una bona estona aniré passant sense guanyar massa alçada a vora de diferents llacs (Negre, Comassa, Valtell) i una mica més avall en puc contemplar també d'altres (Llat, Llong). Comencen a desaparèixer els arbres i al fons ja puc veure el Carlit.
Travesso un pontet de fusta (50 minuts) i aviat deixo a la meva dreta el darrer dels llacs (estany Sobirà). Passat aquest llac el camí ja comença a enfilar-se. Aquí comença la veritable ascensió al Carlit.
Fa molt de vent, amb cops molt forts que em fa témer que a mesura que pugi anirà a més. Porto alguna gent al davant i m'anirà bé per veure millor el camí.
Arribo al petit llac gelat (1h. 50Min) que està just a sota del Carlit. Em poso el tallavents i guardo la gorra, ja que tinc por que el vent se l'endugui i amunt va. La pendent s'accentua fins arribar a la zona de grimpada. Me la prenc amb calma. No m'agrada i penso que la baixada encara m'agradarà menys. Vaig seguint amb paciència el que indiquen unes marques vermelles. Una parella que s'ha sortit d'aquestes té dificultats.
Per fi ha passat la zona de grimpada i ja només resta el darrer tram que encara que molt dret es pot fer caminant. Arribo al coll. Pràcticament ja està. No sé exactament quin és el Carlit i visito els dos cims amb les seves respectives creus. Han estat 2h. 30 min.de pujada.
No fa tan vent com pensava. Bé, de fet en fa menys que quan pujava. Em relaxo i contemplo totes les muntanyes i valls que m'envolten.
Ara toca baixar amb molt de compte. Passo la zona de desgrimpada amb facilitat. Ha estat més senzill que pujar. Serà que vaig perdent la por ? Aprofito el camí per deixar-me anar i trotar una mica. Ja torno a ser a la zona dels llacs. Ara baixo per l'altra banda i així complemento la volta als llacs. En l'estany de les Dugues estic completament sol. M'aturo i gaudeixo del paisatge, del silenci i d'aquests instants únics en contacte amb la muntanya i la natura.
Ara el camí ja és cosir i cantar fins arribar de nou a Les Bulloses.
2 comentaris:
Molt maques les fotos Ricard...la selfie dalt del cim és molt bona!!Però els excursionistes de Barberà( anomenats grup del Fernando i la Carme) hi van pujar (nosaltres no hi vam poder ser aquell dia) i ens van contar males llengües que va ser una "mica" dur...ja ja
Sempre porto un petit trespeus per fer selfies als cims o en algun racó, fins i tot, abans que aparegués aquest nom.
El Carlit no és un cim fàcil, però com que temia molt la part de la grimpada i després no va ser tant com em pensava, el vaig trobar senzill. Pensa que d'això ja fa uns anys i estava més fort que ara.
Publica un comentari a l'entrada