divendres, 20 de març de 2009

Els mussols corren de nit

Normalment no corro en dissabte i menys al vespre, però la primera cursa nocturna dels mussols s'ho valia. Una cursa de muntanya a pocs minuts de casa, en concret a Sant Quirze del Vallés, nocturna i per la Serra de Galliners una zona prou coneguda.
Arribo poc abans de la 7 al lloc de sortida. Encara és de dia i hi ha molt bon ambient amb una bona colla de correcats amb ganes passar-ho bé. Xerrar amb un i amb l'altre i al final no escalfo gens.
Ja és de nit i estem preparats per la sortida. Una explicació prèvia amb connexió de la TV mussol amb Eurovisió per tal que el mateix campió del món de curses de muntanya, el Kilian Jornet ens doni la sortida.
Sortida ràpida i amb lleugera baixada.


Surto força enrere. Em trobo bé i començo a tibar i avançar gent. Al cap d'una estona un petit tap. Anem pujant, però amb estones on planegem i fins i tot baixem. El circuït està molt ben senyalitzat. Corre de nit amb la única llum dels frontals per petits corriols de muntanya on cal estar molt atent a veure on trepitges és tota una sensació ben especial. Als 20 minuts de curses em començo a notar les cames, però encara puc portar un bon ritme, però s'ha acabat el avançar gent alegrement Arribo a dalt de la carena, al conegut camí dels monjos. M'agafa el Joaquin, i passem el km. 5 amb poc més de 27 minuts. Baixar de l'hora està al nostre abast. A partir d'aquí anirem junts ara un, ara l'altre al davant.
Passem l'avituallament on hi ha l'amic Xavi i enfilem la baixada. Què bé que es baixa, tot i la poca visibilitat que exigeix anar amb compte de no prendre mal! De cop i volta girem i ens topem amb una forta pujada. El Joaquin em torna a passar i em deixa enrere. De nou planegem i recupero forces per enfilar el darrer tram exigent de pujada el conegut Mortirolo en el que no tinc més remei que caminar. Ja a dalt de tot escolto al Xavi Miquel al meu darrera. Tot just l'acabava d'avançar i en mig de la foscor no l'havia vist.
Ara tot es baixada fins els metres finals. Només iniciar-la torno a avançar al Joaquin i em llenço ràpid i sense por avall. Em trobo a un corredor que s'ha quedat sense llum i està sol. Vaig una bona estona al seu costat per ajudar-lo a il·luminar el camí. Em diu que tiri endavant que ja s'enganxarà a un altre i accelero de nou.
Arribo al darrer tram ja pla i torno a tenir al Joaquin al meu costat. Mirem el crono. Baixarem segur de l'hora. Només queden 500 metres i el Joaquín se'n va i no el puc seguir. Decideixo reservar ja que demà tinc una altra cursa. Crono final 58-45 i 116 de 256 acabats. No està gens malament. I com ens hem divertit.
Ha arribat el moment de menjar l'esperada botifarra, felicitar a la organització per la cursa i comentar la jugada amb els coneguts.
Hi ha hagut moments en que m'he trobat fort i amb molt bones sensacions. L'entrenament regular des de
que ha començat l'any està donant els seus fruits.