dilluns, 9 de març de 2009

De nou volteta a La Mola

Magnífica matinal la d'ahir amb un temps gairebé primaveral. Després d'un hivern no massa agradable tenia ganes de córrer per la muntanya i quin millor lloc que repetir la tradicional volteta a la Mola. Aquest cop en solitari i al meu ritme.
Ja fa anys de la primera volta organitzada per Xavi Curull i Pep Moliner. Des d'aquella vegada la he repetit moltes vegades, la major part d'elles acompanyat, però altres, poques, també tot sol. Darrerament i gràcies als coneixements del Parc de Sant Llorenç del Munt del Mirabet podem evitar tornar per la carretera, la que fins aquell moment havia estat sempre una part una mica desagradable.
Com que no depenia de ningú hi vaig anar tard. Al voltant de les 9.30 sortia de la Torre de l'Angel. L'objectiu era fer la volta sencera sense aturades i fent algunes fotos pel camí. Només sortir quan encara estava escalfant em creuo amb el Raul que baixava tot esperitat. Estava participant en la Ruta dels Tres Monestirs. Poc després també em vaig creuar amb el Robert Mayoral que estava entrenant per la Marató de Sables amb la seva inseparable motxilla de 5 quilos a l'esquena fent la mateixa Ruta. Quins dos cracks!
Decideixo fer una foto cada 10 minuts i així vaig fent muntanya amunt.
En el camí dels monjos em trobo a molts dels participants de La Ruta dels Tres Monestirs que porten una bona estona en marxa.
Faig tota la pujada trotant i malgrat que en alguns moments les cames fan una mica de mal per l'esforç puc continuar sense problemes, malgrat esbufegar de valent. Faig cim amb 55 minuts i sense aturar-me enfilo muntanya avall. La primera hora m'agafa prop de la Cova del Drac i després de la pujada que mena fins a dalt de tot de la Carena del Pagès i deixant a la dreta els Òbits, enfilo la part del camí més m'agrada d'aquest recorregut que en lleugera baixada i trepitjant una bona catifa de fulles seques em porta gairebé sense esforç fins al Coll d'Eres.
Aquí toca fer el darrer esforç important per coronar el Montcau amb 1-35, 8 minuts des del Coll Eres (temps molt millorable penso amb una mica més d'entrenament). Ara pràcticament ja no queden pujades, excepte tan sols algun repetjó.
Deixo el camí principal i agafo el que coneixem com la via Mirabet, el camí que entre una espècie de túnel per entre els arbres, alguns d'ells al terra com a conseqüència de les darreres ventades em dirigeix cap el fons de la riera. Aquí ja no hi ha ningú. Deixo de trobar gent. M'endinso plenament al bell mig de la natura. Alguns ocells i altres animalons fugen espantats al ser sorpresos per la meva arribada sobtada entre l'espesa vegetació.
Travesso la riera i per un corriol paral·lel entre la carretera i la riera vaig avançant en direcció a la Torre de l'Àngel.
Per aquest mateix corriol baixo fins la riera quan aquesta ja es ampla i faig els darrers quilòmetres pel bell mig de la mateixa en un paisatge sec de pedres i matolls ben diferent al de les roques i boscos que m'han acompanyat tot el matí.
Ben aviat torno a ser al cotxe. Han estat 2-44-34 voltant per La Mola retrobant un recorregut que ja és tot un clàssic i que segurament no trigaré massa a repetir.