Marxa dels Tres Pics

Per acabar les vacances decideixo anar a la cursa anomenada “la marxa dels tres pics”, una mitja marató de muntanya amb uns 800 metres de desnivell. Aquest estiu he entrenat de forma regular i les darreres setmanes he sortit uns 5 o 6 dies totalitzant uns 70 kms. setmanals.

És una cursa de tarda amb sortida a les 18.30, una hora en que la calor encara apreta de valent. Només començar a escalfar una mica em trobo al Luigi, un company de curses al que fa temps que conec, però que ara darrera la meva afició per l'orientació feia molt de temps que no veia.

Ens col·loquem al darrera del tot, i allà també coincidim amb un altre conegut de corredors.cat, el jballest.

L'inici de la cursa és tot pujada. Comencem lents, però ens anem animant per unes pistes polsegoses, mentre petem la xerrada sobre els nostres entrenaments, els senders d'Osona, les darrers curses, els possibles objectius, el Kilian i la UTMB, .... Passem el primer cim en 25 minuts i tractem d'anar ràpids en el corriol de baixada, encara que en alguns moments es fa difícil avançar corredors. Un cop arribem a la pista veig que el Luigi em té que anar esperant. Passem per l'Ametlla de Merola on ens creuem amb un cercavila de gegants. Travessem el riu i s'inicia la pujada en la que el Luigi se'n va definitivament. Tracto de mantenir un ritme constant, però em costa i en algun corriol no tinc més remei que posar-me a caminar. Passo el segon cim en 1-04 i de nou un descens per un corriol, fins passar per la meitat de la cursa em 1-10.

De sortida tenia 2-30 com objectiu, però ara em marco doblar i arribar en 2-20. Mantinc un bon ritme fins el km. 14 on s'acaba la baixada. Corro sol amb un parell de corredors al davant als que no puc atrapar. Passat aquest km. s'alternen trams de lleugera pujada, plans i baixada. Excepte a les baixades em costa mantenir un ritme. Em trobo cansat i tiro de cap. S'allunyen els corredors que porto al davant i alguns altres m'avancen.

És una zona en la que es podria córrer molt si s'arriba fort, però no és el meu cas. Hi ha molts avituallaments i ben assortits que em permeten anar-me hidratant correctament. Passat el km. 19 arriba la darrera pujada forta. Si m'esforço assoliré baixar dels 2-20. Ho intento, però no pot ser.
Al final 2-20-10 i prou satisfet de com m'ha anat la cursa.

No està malament aquest temps en una mitja de muntanya, encara que sigui una mitja amb poc desnivell. 144 de 226 arribats i 7è de la meva categoria

Avituallament final molt ben assortit, entrepà de botifarra, i begudes a dojo (aigua, coca-cola, porrons de vi i de clara, cerveses) i una molt bona organització de la cursa.

Ara es tractarà de veure si puc mantenir aquest nivell d'entrenament un cop començada la feina i tornar a les curses de la Copa Catalana d'Orientació que ja comencen el proper cap de setmana.