dimecres, 26 d’agost de 2009

Sender d'Orís

Des que vaig fer el Sender de Voltregà que va quedar pendent de fer aquest altre. Aquell surt des del poble naixement del meu pare i aquest ho fa des del poble de naixement de la meva mare.
La calor d'aquests darrers dies ha fet que ho anés deixant per un altre dia, fins que al final m'he decidit i aquest matí encara fosc sortia de casa en direcció a Vinyoles d'Orís.
Cap problema per deixar el cotxe al Carrer Major i iniciar la ruta. Surt de l'església del poble de la que havia estat rector Mossèn Cinto Verdaguer i segons diu la tradició va plantar un llorer que encara hi és. 




D'aquest sender no he trobat tanta informació com del Sender de Voltregà, per tant em limito a seguir les marques que m'han d'anar portant fins els diferents indrets de la zona. Molts d'ells, com no, són noms coneguts que algunes vegades he escoltat als meus pares, llocs on ells corrien i jugaven quan eren petits.

El primer objectiu és Sant Genís d'Orís i el Castell d'Orís. Com tot castell es troba a dalt d'un turó de difícil accés. Algunes parets encara es mantenen dretes, així com els fonaments del que havia estat un temple. Va ser habitat des del segle X, fins a la guerra carlina de 1833-1843, quan va ser abandonat ja de manera definitiva.



Des d'allà hi ha una bona panoràmica de la comarca amb el Montseny al Sud i els Pirineus al Nord i la plana als seus peus, de nou amb una mica de boirina. També puc albirar Sant Salvador de Bellver lloc pel que també passa el sender.
Agafo el corriol de baixada del castell, però aviat comencen els problemes amb el camí. Aquest es perd pel mig de la vegetació. Esbarzers i ortigues el fan desagradable i m'impedeixen anar ràpid. En alguns moments opto per passar per dins dels camps entremig del panís ja que resulta més còmode que vorejar-los per fora.





Malgrat que tinc la referència de Sant Salvador en tot moment tinc que estar molt atent a les senyals ja que el camí a vegades és perdedor. Arribo a l'Obaga de Vilanova.
Aquest sender té forma de 8 i en aquest punt podria ja tornar cap a Vinyoles i donar per acabada la jornada, però segueixo endavant. I ara passo pels llocs més bonics i agradables de tot el matí. Primer en lleugera baixada, per uns corriols estrets i a l'ombra dels arbres i després en lleugera pujada, passant per la Balma de Serinyà i continuant pujant fins a Sant Salvador de Bellver, una esgésia ben cuidada i des d'on puc gaudir de nou de molt bones vistes.



És curiós observar com tots els turons que rodegen la Plana de Vic tenen la seva creu o la seva ermita, i de ben segur que coneixent les tradicions del país, cadascú d'elles deu comptar amb el seu corresponent aplec.



Gaudeixo d'una baixada força ràpida per un corriol sense massa dificultats que em retorna a l'Obaga de Vilanova. I des d'aquí pràcticament serà tot baixada fins a Vinyoles d'Orís. Aquesta part del sender passa a prop d'algunes granges i no té massa interès. La calor va en augment i tot plegat es comença a fer una mica pesat. En un punt en que puc escollir entre corriol o pista forestal, opto per aquell i em trobo de nou al mig dels esbarzers.
Allà al fons puc contemplar Vinyoles i amb poca estona torno a estar al seu carrer Major després de 4 hores de caminar i trotar de nou per Osona a la cerca de posar imatges als noms de la infantessa dels meus pares.