dissabte, 5 de febrer de 2011

Barri de Gràcia o districte 5

Aquest estiu vaig iniciar el projecte de fer una passejada per cada un dels barris de Sabadell, captar algunes imatges i escriure quelcom al bloc. Ja n'he col·leccionat alguns: Can Gambús, Sant Oleguer, Creu de Barberà i Campoamor i Poble Nou.
Fa un parell de setmanes vaig anar al barri de Gràcia. De camí vaig passar pels carrers de Can Feu amb les seves característiques casetes, molt similars a les casetes del Cal Garcia del barri de Sant Oleguer, però en aquest cas construïdes per la Caixa de Sabadell allà en els anys 60.



En aquest barri i abans de travessar la via del FCG passem per davant del que fa molts anys havia estat primer la discoteca Scorpions i després el Blau-blanc. Als anys setanta havia anat sovint al Scorpions, quan els carrers encara eren de terra. Allà recordo haver agafat la meva primera borratxera.
Passada la via aviat ens topem amb l'Escola Teresa Claramunt, un edifici nou que va substituir dos edificis escolars molt vells. Darrera hi ha IES Pau Vila, un dels instituts veterans de Sabadell i també l'espai que havia estat l'antiga pista de l'OAR Gràcia on havia jugat molts partits de handbol.
És un barri que segueix l'esquema de la quadricula dels eixamples moderns, amb carrers que van de nord a sud i carrers d'est a oest, i amb dues zones ben delimitades: la zona de cases baixes i la zona per usos industrials. Malgrat que s'han construït alguns pisos i algunes cases s'han reformat i modernitzat encara es conserven moltes cases en el seu format original. Tot voltant trobo una plaça interior que desperta la meva curiositat per la seva particular singularitat, la plaça Fivaller. És un lloc on es respira tranquil·litat.



Des de ja fa una vintena d'anys que aquest barri es el centre d'una forta polèmica que amb el temps no ha fet més que agreujar-se. Fins i tot, fa poc el programa Callejeros va dedicar-hi un programa. Amb poc temps algunes indústries van donar pas a locals d'oci i lleure, fins a constituir-se en la coneguda Zona Hermètica que els caps de setmana atrau a una gran munió de joves amb ganes de gresca i soroll que contrasta amb al tradicional tranquil·litat que sempre s'havia respirat al barri. Aquest tipus de concentració que mai són massa
bones ha creat un rebuig important per part dels veïns que es queixen dels sorolls nocturns que generen aquestes activitats en els seus carrers.
De tornada a casa passo pels costeruts i intricats carrers de la Serra de Camaró, una zona ben peculiar a tocar del Parc de Catalunya, acabant així la volta sencera pel districte 5è.